Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 2 de gener del 2016

Terrassa i la guerra dels remences

Al segle XV van esclatar a Catalunya les guerres de remença; la primera durant els anys 1461-1472, més coneguda com la Guerra Civil Catalana, entre la Diputació del General i el rei Joan II. Paral·lelament, els pagesos de remença que feien costat al rei, van iniciar una revolta contra els senyors feudals.
Els remences eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva, que consistia en no poder abandonar el mas i les terres que treballaven, en definitiva subjectes als Mals Usos, sistema feudal en què el pagesos havien de pagar la redempció o remença si volien abandonar el mas.
El seu origen l’hem de cercar al segle XI quan els pagesos tenien necessitat de la protecció dels nobles i aquests depenien de la producció agrícola del pagesos. Quan el perill de guerres i ràtzies va desaparèixer, el pagesos van voler desempallegar-se dels senyors alodials, però aquests ja s’havien aposentat  en un dret, en uns Mals Usos i es van resistir a perdre el poder que els havia donat el feudalisme. Aquesta situació va durar tres segles.
El pagès sobrevivia amb el què l’hi quedava de la seva producció agrícola i ramadera. Per tant, no podia estalviar per redimir el pagament al seu senyor per poder abandonar el mas. I no només afectava al pagès sinó també a la muller i els fills, que havien de servir a la casa del seu senyor si aquest ho demanava.
Francesc Verntallat

Els pagesos estaven al límit de les injustes servituds, en uns moments en el què el camp es despoblava degut als estralls de la pesta i que els masos rònecs (abandonats) eren ocupats i explotats per altres pagesos que es resistien al poder dels senyor feudals. Finalment la revolta va esclatar possessionant-se els remences a favor del rei. Aquest volia afeblir el poder dels nobles que discutien l’autoritat reial. Tot i originar-se com una revolució social en realitat va ser una revolució agrària
El princep de Viana
La guspira que va provocar la guerra civil va ser la mort, el 1461 del príncep Carles de Viana, hereu del tron. Els remences revoltats estaven liderats per Francesc de Verntallat. El conflicte va durar 10 anys fins el 1472, any en què el rei Joan II victoriós va entrar a Barcelona signant la pau, però sense abolir ni les servituds ni els mals usos.

El 1485 va esclatar la segona revolta dels remeses vigatans capitanejats per Pere Joan Sala. Si la primera guerra dels remences s’havia desenvolupat a les muntanyes, aquesta vegada en Sala i els seus baixaren a les valls atacant les viles. Un dels camps d’operació van ser les comarques del Vallès i el Baix Llobregat ocupant Granollers(on degollaren el cavaller mossèn Tagamanent), Sabadell, Terrassa, Monistrol i Martorell.
Terrassa en el segle XV
L’ocupació de Terrassa després d’una feble resistència portà a Pere Joan Sala a convertir la vila en el centre de les seves operacions; atacà Monistrol, Martorell i Esparreguera, retornant a Terrassa. Al cap dels remences se li va ocórrer atacar a Jofre de Sentmenat refugiat a la seva casa senyorial prop de Terrassa. Això va acabar en la paciència del Consell de Cent de Barcelona que envià una host per trencar el setge al que estaven sotmesos els Sentmenat. Els pagesos a la vista del sometent barceloní abandonaren el castell i es fortificaren a la vila. En arribar prop de la vila les forces del Contestable aturaren l’atac per manca de pólvora. Hagueren d’esperar l’arribada d’algunes bombardes i de pólvora procedents de Sant Andreu. Veient el què se’ls venia a sobre, els revoltats abandonaren Terrassa en direcció al Vallès Occidental. Prop de Llerona va tenir lloc la batalla entre els dos bàndols combatents sortint completament derrotada la partida de Pere Joan Sala. Aquest caigué presoner  i fou executat públicament a Barcelona.

Els historiadors no s’han posat d’acord si el setge als Sentmenat fou al castell de Sentmenat prop de Caldes o al castell de Vallparadis propietat d’aquesta família. En el dietari de la Diputació es fa esment de la casa dels Sentmenat «prop de Terrassa». Sembla lògic que es refereix al castell de Vallparadís.

Tot i la desfeta de les hosts de Pere Joan Sala, la situació no estava encalmada i, tement una altra revolta, el rei Ferran II dictà, l’any 1486, la Sentència Arbitral de Guadalupe que donava per acabada la Guerra dels Remences entre senyors feudals i els pagesos.
La sentència donava fi al dret feudal dels Mals Usos i suavitzava les obligacions i gravàmens en que estaven sotmesa la pagesia.  Amb l’extinció d’aquest dret feudal podia, fins i tot, després de pagar els delmes, vendre part de la seva collita. Terrassa i el seu entorn va enregistrar un creixement demogràfic i econòmic i, conseqüentment, una progressió en les explotacions agrícoles, d’on sorgiren noves famílies que, segles després, seran importants propietaris de terres. Guany d’aquest benestar en la pagesia va ser la reforma i, principalment, la construcció de la majoria de masos en el segle XVI del terme de Terrassa.

Fonts consultades:
SALA FLOTATS. P. Un episodi terrassenc de la guerra dels remences. Arxiu Centre Excursionista de Terrassa. Maig-juny 1927
SALVADOR, Tomás. Payeses de remensa.Tarrasa. Información, 19 gen. 1961, p. 14
GORINA, Pau. Episodio de los “remences” en la historia de Tarrasa.Tarrasa Información. 1 març 1962, p. 1

VENTALLÓ I VINTRÓ, Josep. Tarrasa antiga y moderna. Impremta i Litografia La Industrial. Terrassa 1879

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada