Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


diumenge, 12 de maig de 2013

Terrassa capital d’Espanya el 1938?


Quan va esclatar la Guerra Civil el 1936 el govern republicà, per motius estratègics es va traslladar a València  i finalment, a Barcelona, el 31 d’octubre de 1937. Va ser llavors que va elegir-se la finca Salvans de la Barata com a casa adient per servir de residència pel 
Manuel Azaña

President de la República Manuel Azaña, mentre que el govern romandria a la mateixa Barcelona. Mesos abans s’havia rehabilitar amb algunes intervencions necessàries per la seguretat de la màxima autoritat de l’Estat. Es va construir un refugi en el soterrani de la casa, de difícil construcció, ja que la casa estava assentada sobre un bloc de pedra. Aquest tenia una sortida a l’exterior amb les entrades bloquejades per dues portes de ferro de 20. cm de gruix . També, per fer front a un possible atac aeri, va construir-se  un búnquer antiaeri de 5 x 3 m. dalt de la muntanya  que hi ha enfront al peu de la Roca del Corb i, també la construcció d’una pista per circular els jeeps des del búnquer a la casa presidencial.
El president es traslladà a la nova residència a principis de l’any 1938 en companyia de la seva dona i d’íntims col·laboradors. La seva estada a la casa Salvans no va arribar a fer-se pública, ni cap diari terrassenc o barceloní en va fer menció, però a Terrassa la gent ho sabia, corria el rumor, doncs es podia veure passar pels carrers de la ciutat el seu cotxe oficial quan anava a despatxar al Palau de Pedralbes de Barcelona. I també perquè bona part de la Guàrdia Presidencial estava instal·lada a les Escoles Pies i aquesta brigada participava en diversos actes públics de la ciutat.
La Torre Salvans
La torre Salvans, obra de l’arquitecte Marià Espinal es troba dins el terme de Matadepera situada prop la carretera de Talamanca. La va fer construir l’industrial Francesc Salvans Armengol a mitjans dels anys 20, com a segona residència. Quan va esclatar la guerra davant l’informe presentat per Josep Rigol, la Generalitat la tancà i segellà per evitar que pogués ser saquejada o malmesa, ja que contenia nombroses obres i peces d’art valuoses.
El mentjador

L’edifici és de planta quadrada, amb tres nivells i golfes. La cobertura a quatre vessants, suportada per un interessant arc. A la planta baixa hi ha el menjador principal, un menjador més petit, el despatx, una de les cuines, rebost, i la sala d'estar; a la primera planta un espaiós distribuïdor, l’oratori, sagristia,  5 habitacions i una terrassa; al segon pis hi ha 6 habitacions més, banys  i l'escala de puja a l'altell. La torre disposa de calefacció, i també compta amb un elaborat sistema de captació d’aigua dissenyat per donar autonomia total d’abastament. Al soterrani hi ha una altra cuina, la bodega i el refugi de guerra construït posteriorment per la seguretat del President de la República.
Entrada al refugi

Francesc Salvans i Armengol va crear el 1906 la filatura d’estam Francisco Salvans. El 1919 va fundar la Societat Anónima de Peinaje e Hilatura de la Lana (SAPHIL). Va ser vice-president de la constructora Tarrasense i del Seguro Tarrasense (1904). Membre de la Junta del Banc de Terrassa (1915-1920). President del banc Comercial de Terrassa (1928-1936). Tresorer de la Caixa d’Estalvis de Terrassa els anys 1933-1936. També va ser regidor de l’Ajuntament de Terrassa (1909-1912). Políticament se’l pot considerar independent, però va donar el seu suport a Alfons Sala en diverses ocasions. El 1933 fou elegit diputat en representació de la Lliga. Fou assassinat el juliol de 1936 a la carretera de Talamanca junt amb altres prohoms terrassencs.

Durant la seva estada el president Manuel Azaña va ignorar el fet que la casa havia estat pertinença de Francesc Salvans, que havia estat brutalment assassinat per revoltats. Si més no, la totalitat dels seus acompanyants i els membres del servei van optar per no comentar-li coneixent l’enteresa i rectitud del polític que, segurament si s’hagués assabentat, hauria demanat de canviar de residència
La biblioteca

La Casa Salvans responia perfectament a les possibles exigències de comoditat i confort necessàries per hostatjar el President de la República. Però aquest se sentia sol i abandonat políticament pels jerarques de Barcelona. En prou feines sabia la realitat dels esdeveniments. Treballava al seu despatx de la torre i solia sortir a caminar pels voltants. Un cop per setmana baixava al seu despatx del Palau de Pedralbes de Barcelona.
Durant l’any d’estada a la Casa Salvans va rebre a Juan Negrin, President del Govern, amb el qual no hi tenia gaire sintonia. Una de les vegades que el President l’esperava, Negrin no es va presentar al·legant una malaltia. Tres dies després, Azaña s’assabentava per la premsa que Negrin havia estat aquell dia al Liceu. Un altre dels visitants va ser Lluís Companys, President de la Generalitat. També el va visitar Julián Besteiro, professor de lògica i diputat a Corts.
L’últim dia que Manuel Azaña va passar a la Torre Salvans va ser el 21 de gener de 1939, només 5 dies abans de l’entrada de les tropes franquistes a Terrassa. Després d’una breu estada a Figueres, el 4 de febrer començava el seu exili a l’estranger. El dia 27 de febrer presentava la seva dimissió com a President de la República i el dia 3 de novembre moria en un hotel de Montauban.
Com hem dit el valedor de la torre fou Josep Rigol, que era delegat de museus de la Generalitat. Durant la guerra, va realitzar un inventari catalogant els objectes de més valor aconseguint que la casa fou reconeguda com a museu. Moltes d’aquestes peces es troben exposades a la Casa Museu Alegre de Sagrera. Una d’elles es la gran taula en què el president celebrava les seves recepcions oficials i que ara es pot contemplar en el gran menjador del museu de la Font Vella. La Torre Salvans actualment està catalogada com edifici històric per l’Ajuntament de Matadepera.
Fonts Consultades:
PERALTA, Miquel. Un año de Azaña en Terrasa (I) Diario Terrassa, 15 gen. 1981, p. 14 i 15
PERALTA, Miquel. Un año de Azaña en Terrasa (II) Diario Terrassa, 17 gen. 1981, p. 16 i 17
PERALTA, Miquel. Un año de Azaña en Terrasa (III) Diario Terrassa, 19 gen. 1981, p. 12 i 13
PERALTA, Miquel. Un año de Azaña en Terrasa (IV) Diario Terrassa, 20 gen. 1981, p. 12 i 13
PERALTA, Miquel. Un año de Azaña en Terrasa (V) Diario Terrassa, 22 gen. 1981, p. 14 i 15.
PERALTA, Miquel. Un año de Azaña en Terrasa (VI) Diario Terrassa, 24 gen. 1981, p. 18 i 19
TAPIOLAS, Judit. Azaña a Terrassa. Terrassa D.C., 15 set. 1989, p. 11
GUILLEN, Imma. Torre Salvans. El meu blog

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada