Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 14 de juny del 2014

L’”Indio”: del Círcol Egarenc a Amics de les Arts i JJMM



L’edifici i la finca del Círcol Egarenc, al carrer de Sant Pere núm. 46-50 foren adquirides per un dels socis, l’industrial Pasqual Sala que, com a mecenes, enderrocà aquella casa vella, de pisos baixos i va fer construir un edifici neoclassicista, l’any 1888, obra del mestre d’obres Jeroni Granell. (vegeu en aquest Blog “ El Círcol Egarenc” i “la Fonda Peninsular”)

Presidia l’entrada al Círcol Egarenc una majestuosa escalinata de marbre amb barana de forja de doble accés, amb una escultura central de fosa d’un metre i mig d’alçada que representava un indi americà. Aquesta exòtica figura amb les seves plomes, aixecava a la seva mà dreta una torxa que feia de fanal il·luminador de l’entrada principal.
L'Indi en el Cícol Egarenc / Àngels Mellado-Arxiu Tobella
Durant quasi 100 anys l’indi presidí immutable del pas dels seus estadants. Durant la Guerra Civil, l’edifici del Círcol Egarenc fou incautat per l’Unió General de Treballadors (UGT).


Després de la Guerra, el Círcol Egarenc ja no recobrà les seves antigues funcions d’entitat recreativa. Pagava el preu d’haver estat una entitat catalanista. L’edifici fou lliurat «oficialment» al Frente de Juventudes  L’entitat acollí durant 40 anys les activitats dels joves falangistes, així com la seu d’Educación y Descanso.

Als anys setanta, una immobiliària va arrasar els bells jardins substituïts per un bloc d’edificis. Això comportà la destrucció d’una part del magnífic casal amb la «Sala dels Miralls», inclosa. Només quedà la part frontal del carrer de Sant Pere amb l’indi inclòs, zona que va quedar sense utilitat, a excepció del baixos que foren llogats com a botigues.

El Frente de Juventudes abandonà el seu estatge en aquella època.


El juny de 1983 la Junta de Els Amics de les Arts i JJMM aprovava la intenció d’adquirir l’edifici del Círcol Egarenc per quaranta milions. A l’octubre el president, Jaume Canyameres, Trini Codina i Pere Alavedra s’entrevistaven amb el Conseller de Cultura Max Cahner per parlar del projecte.
L'Indi al vestíbul del Círcol Egarenc / Proc. Amics de les Arts
En el mes d’abril de 1984 els Amics de les Arts decidiren en una assemblea extraordinària acceptar la proposta de l’Ajuntament sobre el Círcol Egarenc. L’Ajuntament compraria l’immoble i el cediria posteriorment a l’entitat. També s’acordà adquirir la primera planta de l’edifici situat entre l’actual i el Círcol, és a dir, el que havia estat l’Hotel Peninsular.

El 13 de juliol, el Ple de l’Ajuntament aprovà la compra del Círcol Egarenc i la cessió a Amics de les Arts. A l’entitat li corresponia l’ocupació de la primera planta. La planta baixa continuaria ocupat com a zona comercial.
Cercavila amb l'indi/ Proc. Joan Cardellach-AMAT
Els Amics de les Arts i JJMM va voler salvar l’escultura de l’indi per resguardar-la i instal·lar-la, desprès de les reformes del primer pis, en alguna dependència del Círcol Egarenc.
La cercavila amb l'Indi/proc. Amics de les Arts

Per aquest motiu el Nadal del 1984 es van organitzar varis actes festius i reivindicatius per tal agilitar la compra de l’immoble per part de l’Ajuntament. El dia 22 de desembre, l’escultura de l’Indi va sortir dels baixos del Círcol i va ser condicionada dalt d’una camioneta propietat de Josep Arnau “Tarzan”, que  convenientment engalanada i seguida de un nombrós seguit de socis i simpatitzants d’Els Amics, baixaren fins davant de l’Ajuntament. Allà en el Saló de Plens foren rebut pel regidor de Cultura,  Àngel Grau. Acabats els parlaments i les reivindicacions la comitiva redreçà el camí pujant pel carrer de Sant Pere per retornar l’Indi al seu pedestal. Temps després, es va portar a restaurar i, finalment, fou assolat dalt un pedestal a la sala d’entrada, on estaria provisionalment fins a l’espera de resituar-lo en el lloc adient. Trenta anys després continua presidint l’entrada de l’entitat.
L'Indi a Amics de les Arts / Rafael Aróztegui
Fonts consultades:

Gerència d’Urbanisme. Catàleg d’Edificis d’interès històric-Artístic. Ajuntament de Terrassa. 1981

PI DE LA SERRA, Paulina. L’Ambient Cultural a Terrassa 1877-1977. Caixa de Terrassa. 1977

RAGON, Baltasar. Terrassa historials i efemèrides. Impremta Ventayol. Terrassa 

TAPIOLAS, Judit – PEREGRINA, Neus. Terrassa 1877-1900. Arxiu Tobella. Terrassa 1996

RIERA, Josep M.; FONT, Dolors. Terrassa 1983. Arxiu Tobella. Terrassa 1984

FONT, Dolors. Terrassa 1984. Arxiu Tobella. Terrassa 1985.

Diari de Terrassa. 21 desembre 1984

Diari de Terrassa, 27 desembre 1984

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada