Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 29 de desembre de 2012

Els Pastorets a Terrassa


Els Pastorets és una representació teatral típica de les festes de Nadal a molts indrets de Catalunya. L’argument combina els continguts del naixement de Jesús, la lluita del bé i del mal entre àngels i dimonis, i diverses històries i diàlegs dels pastors que rememoren el primer Nadal.

A Terrassa és costum i tradició la seva representació principalment en centres parroquials.

Al Centre Social Catòlic es representava, a principis del segle XX, el misteri de Nadal, com Lo fill pròdich. Aquest, però, s’hauria de classificar com a obra d’ambientació nadalenca més que Pastorets. No és fins a l’any 1910 que al Centre hi ha la inquietud per fer uns Pastorets d’autor i obra completa. Van ser Jaume Font i Francesc Massagué que, assabentats que a Sabadell es feien anualment una d’aquestes escenificacions, es van traslladar a la veïna ciutat i van portar un llibret d’uns pastorets. L’obra era Los pastorcillos en Belén més coneguts com Bato y Borrego.

Els Pastorets al Social 1996 / proc. Centre Social Catòlic
No serà fins al 1921 que s’estrenaran uns Pastorets en català amb la representació d’Els pastorets o l’adveniment de l’Infant Jesús, coneguts popularment com Lluquet i Rovelló, de Josep M. Folch i Torres. Van tenir tant d’èxit que fins i tot l’autor va assistir en tres ocasions al CSC per veure la seva obra. Es van escenificar sense interrupció fins l’any 1926. Després es van intercalar amb altres Pastorets, buscant nous continguts, però els espectadors acabaven preferint el Lluquet i Rovelló, tot i que, en l’època de la dictadura de Primo de Rivera la conjuntura del moment aconsellava les representacions en castellà com el Bato i Borrego. Passada la Guerra Civil el moment polític tampoc era favorable a les obres en català, per això durant uns anys es representà el Bato y Borrego, però a poc a poc, cap a finals dels quaranta, es va començar a fer alguna representació del Lluquet i Rovelló, això sí, sense propaganda i oficialment dedicades als socis. Tot i la repressió de la llengua, l'any 1948, Els Pastorets de Folch i Torres tornaven a l’escenari del Social oficialment i en sessió de gala inclosa, i ja sense interrupció fins l’any 1996 per poder celebrar el 75è aniversari de les seves representacions.

Bato i Borrego de veterans 1993 / proc.Centre Social Catòlic
Als anys cinquanta es produïa un fet molt important, ja que fins aleshores els papers de dona (la Mare de Déu, la Isabeló...) eren interpretats per nens, i en aquest moment s’incorporaren les dones en el seu paper. Fins i tot, l’any 1966, el paper de Sant Miquel, interpretat des de sempre per un noi, era escenificat per una noia. Així es trenca el motlle del teatre catòlic que prohibia fer teatre mixt. A poc a poc, les dones es van anar incorporant a les representacions teatrals.

L'any 1993 es va fer una representació del Bato i Borrego a càrrec de veterans del Social i de la Sagrada Família

Amb l’enderroc del vell teatre, als anys seixanta, les representacions es traslladaren al Socialet i després a la nova sala Regina fins el  tancament d’aquesta última definitivament l’any 1983. Quan el Institut del Teatre deixaren de fer els pastorets al Centre Cultural, l’elenc del Social prengué el relleu, representant-los any darrera any dins el 2010

L’any 2011 el grup El Social Teatre estrenaven les representacions al teatre Principal que va revifar el interès del públic per aquest espectacle nadalenc.

El Lluquet i Rovelló al Teatre Principal
Al Centre Parroquial de la Sagrada Família a la tardor del 1939 es va habilitar i decorar el local i les dependències del que havia estat “La Campana” i que esdevindria el casal parroquial, bastint, gairebé sense mitjans, una magnífica sala d’espectacles. Aquell any per 

Els Pastorets a la Sagrada Família / M. Vidal
Nadal es van estrenar les representacions de Los pastorcillos en Belén. El Bato i el Borregoversió castellana dels Pastorets, que amb el temps esdevindrien tradicional en el barri de Ca n’Aurell. Camil Domingo i Vicenç Mampel van ser les ànimes durant molt anys d’aquestes representacions. L’any 1967 trencant la tradició, es va decidir no fer les representacions dels Pastorets. Es volia renovar la funció per fer-la més autèntica i més acord amb l’esperit d’aquells anys. L’any 1972 fou nomenat rector mossèn Josep M. Bardés. Amb el nou rector, començà un canvi profund a la parròquia. Tenia la voluntat de separar les activitats civils de les pastorals. Això provocar una permuta d’una nau del darrera de l’església pel que havia estat el centre Parroquial. Amb el temps el local de teatre va ser enderrocat per fer habitatges.

Els pastorets al Casal de Sant Pere 1954 / proc. Miquel Verdaguer


El Casal  de Sant Pere va començar les seves representacions dels Pastorets,  l’any 1931, amb l’obra “ La Llum de l’Establia”, un any més tard estrenaven la versió castellana de los pastorcilos en Belén. Bato i Borrego. Després de la Guerra Civil es van reprendre les representacions del Bato i Borrego o La Rosa de Jericó de Folch i Torres, fins que l’any 1949 van estrenar el text de Francesc A. Izquierdo “Ganapia i Cigronet”, uns pastorets excessivament seriosos o massa bíblics, però a la fi uns pastorets terrassencs. Al igual que el Social, els papers femenins eren interpretats per homes: L’any 1951 en la assemblea general de socis va sortir el tema del teatre mixte, però el rector aduia que era una norma del bisbat. Fins  i tot el vicari afirmà  que era “diabòlic” el fet d'estar barrejats nois i noies. Però poc a poc comencen a obrir petites escletxes i per inèrcia, la negativa es va diluint-se

El Ganapia i Cigronet 2012 / Joaquim Verdaguer
El personatge més remarcable durant anys va ser el de Llucifer interpretat per l’actor i director Anselm Marcet “el dimoni gros de Terrassa” com el va anomenar el crític teatral Carles Puig. El personatge del Cigronet més celebrat va ser l’interpretat per Frederic Fainé.  L’obra es va representar durant anys amb algunes interrupcions, representant en altres ocasions altres versions, fins ben entrats els any noranta. Després d’un interval sense representacions es tornaren a recuperar altres versions dels Pastorets, fins i tot el Lluquet i Rovelló”. El motiu, deien, “era perquè era difícil trobar nens espavilats per representar el personatge del “Cigronet”. L’any 2009, el grup de teatre del Casal de Sant Pere PAM Teatre, va recuperar el “Ganapia i Cigronet”, coincidint  amb el 60 aniversari de la seva estrena.



El Centre Parroquial de la Santa Creu, des de la seva fundació els anys seixanta es feien intermitentment representacions dels pastorets però no serà fins a mitjans dels any noranta que el grup de teatre del centre i, després el grup Karamel teatre van encetar una llarga trajectòria de representacions. Des de l’any 2006 la companyia “34 Passes” realitza la representació de “El conte de Nadal”, una adaptació la novel·la de Charles Dickens.



També durant els anys cinquanta i seixanta es van representar els Pastorets al Centre Parroquial de Sant Josep

Els Pastorets a l'Arxiu Tobella / Joaquim Verdaguer
L’any 1979, l’Institut del Teatre presentava la seva versió dels Pastorets de Folch i Torres en un escenari improvisat a l’Arxiu Tobella. L’obra era diriguida per Mercè Monterde. En la última representació, el dia 6 de gener del 1980, l’alcalde Manuel Royes, junt amb el regidors opositors Roc Fuentes i Jacint Cuyàs es disfressaren de Reis Mags i sortiren a l’escenari a adorar l’Infant Jesús. Amb l’estrena del nou Centre Cultural de la Caixa de Terrassa, l’Institut del Teatre passà a representar els Pastorets en aquesta entitat fins que foren substituint pels del Social.

Fonts consultades:

CASALS, M. Teresa; GARRICH, Josep; VERDAGUER, Joaquim. El Casal de Sant Pere pas a pas 1930-1990. Casal de Sant Pere. Terrassa, 1993

VERDAGUER, Joaquim. El Social 1878-2003. Centre Social Catòlic. Terrassa 2003.

RIUS, Ramon. Parròquia de la Sagrada Família. Fundació Torre del Palau. Terrassa 2008

Diari de Terrassa. Els pastorets a escena. 14 desembre 1996. P. 3,4 i 5.

Diari de Terrassa. Els pastorets. 23 desembre 1989. p. 21,23,24 i 25.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada