Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


diumenge, 11 de novembre de 2012

El tres de deu


El 21 de juny de 1979 es fundava a Terrassa la primera colla castellera de la ciutat fent la seva presentació pública el 14 de juliol del mateix any. Un any després es produïa una escissió d’aquesta colla i un grup d’ex-minyons fundaven la colla dels Castellers de Terrassa.
Cercavila del Minyons 1979 / CMT

Terrassa, mancada d’una tradició castellera ha vist com aquestes novelles colles, amb una ràpida progressió, s’han anat situant entre les colles punteres del país, principalment la colla del Minyons que ha assolit el sostre casteller compartint-lo amb les clàssiques de Valls i Vilafranca.

D’aquell no tan llunyà “Dos de sis” descarregat l’any 1979 pels Minyons, amb un accelerat avenç va veure el fruit del primer “set” aquell mateix any,  assolint el 1982 el primer “vuit”, fins arribar l’any 1988 amb un “tres de nou” que els col·locà dins l’èlit del món castellers.
Ja dins aquesta gamma de castells de nou vindria després, l’any 1991, el “quatre de nou”.

L’abril de 1993 la Generalitat de Catalunya concedia la Creu de Sant Jordi a totes les colles que havien assolit castells de 9 i entre elles la dels Minyons de Terrassa.
El dos de Nou / CMT

Amb tota aquesta sèrie de castells de nou que ja havien estat assolits pel món casteller, els Minyons es van fixar un objectiu inèdit, un mite: el “Dos de nou”. Una fita que es volia aconseguir amb catorze anys d’existència, i que cap colla, al llarg de la bicentenaria història castellera havia assolit.
Fins dos dies abans de la Diada de la Colla del Minyons de l’any 1993 no es va decidir tirar-ho endavant i això condicionat a que abans es provaria de descarregar el “Tres de nou” i, si aquest castell s’assolia sense lesionats, en segona ronda s’intentaria el “Dos de nou”.

La “plaça castellera” a Terrassa és el raval de Montserrat, davant l’Ajuntament, espai que ha estat testimoni de les principals cites anyals del castellers locals: la Festa Major amb la participació de les dues colles terrassenques i les seves respectives diades.
En cada exhibició una gran gentada s’aplega al raval. Quan els Minyons feren públic el seu intent, aquell diumenge de novembre de 1993, diada de la colla, el raval estava atapeït, fins i tot amb la presència de curiosos forans de Vilafranca del Penedès, de Valls i d’altres indrets, incrèduls a la seva execució per una colla fora del tradicional àmbit casteller del sud de Catalunya.

Els Minyons, en la seva primera intervenció van aconseguir un implacable “tres de nou amb folre”. Per la segona ronda, es va anunciar el “Dos de nou” i el raval va esclatar mut d’emoció i angoixa pels congregats i de concentració dels castellers. Una pinya d’unes dues-centes persones envoltà el tronc del castell i ben aviat es procedí a muntar el folre amb una seixantena de membres. El so de les gralles anunciaren que l’intent era vàlid i el castell s’anava enfilant tot tremolós però amb fermesa, mentre a la plaça es sentien els crits del cap de colla Màrius Boada, alliçonant les darreres instruccions de l’acotxador Biel Duran i de l’enxaneta, Robert Grau. Amb un brogit dels expectants que veien possible la gesta i dins un segon de glòria, l’enxaneta féu l’aleta per tot seguit ensorrar-se el castell davant l’eufòria general i, en particular i sense límit, dels components de la colla.
S’havia aconseguit quelcom inèdit i els Minyons de Terrassa entraven a la història com a pioners en el món casteller.
La colla de Vilafranca seria la segona en carregar aquest castell i la primera en descarregar-lo. El Minyons aconseguirien descarregar-lo a les Festes de la Mercè de Barcelona.

La gosadia del Minyons semblava no trobar límits quan van anunciar que la colla intentaria allò que semblava impossible: un castell de 10. Això succeïa per la Festa Major de 1998 i que, per obres al raval de Montserrat, es faria a la plaça Vella. L’expectativa per veure aquest intent per primera vegada a la història va apropar a la plaça Vella tal nombre de castellers i expectants que, malgrat no aconseguir el seu objectiu, es va batre el rècord terrassenc d’aplegament de gent en aquesta antiga plaça.

Després d’aquest intent fallit la colla del Minyons va decidir deixar-ho per tornar a provar-ho per la seva Diada del mes de novembre. Però aquella tardor prèvia a la data fixada va ser una cursa sobre aquest objectiu: el Castellers de Vilafranca varen intentar el tres de deu dins la seva diada de Tots Sants, sense èxit. El 25 d’octubre el Minyons de Terrassa aconseguien a Girona una altra fita històrica, el primer quatre de nou net del segle. Els de Vilafranca, preveient la possible coronació del castell de deu pisos pels de Terrassa, una setmana abans de la diada egarenca tornaren a intentar-ho aconseguint el tres de deu només carregat.
Durant la setmana semblava que el desencís planava per la ciutat davant la gesta dels de Vilafranca.
El tres de deu . 1998 / Antoni Rigol

La Diada dels Minyons, el dia 22 de novembre, la plaça Vella, de nou plaça castellera per les obres del raval, presentava un aspecte atípic pel desenvolupament dels castells: en plena tardor la jornada es presentà amb un cel gris, freda, amb dos graus de temperatura i, en diversos moments, caient aiguaneu.
La plaça, tot i això, s’omplí totalment amb la presència aproximada d’unes nou mil persones, comptant amb la participació de les dues colles castelleres convidades: el Castellers de Barcelona i els Xics de Granollers i amb la presència del conseller de cultura de la Generalitat Josep M. Pujals i l’alcalde de Terrassa, Manuel Royes.
Els Minyons van obrir plaça atacant el mític castell de deu, muntant-lo amb celeritat i seguretat. Quan l’enxaneta anava a coronar-lo, una relliscada la va fer caure en solitari sense arrossegar el castell, que es va mantenir ferm i que va ser desmuntat amb serenitat i ràbia. Novament el desencís s’apoderava de la plaça. Després que els Castellers de Barcelona fessin el seu primer quatre de nou, els Minyons anunciaren un nou intent. Aquesta vegada el castell pujà més tremolós però el van clavar. L’aleta de l’enxaneta va fer brogir la plaça amb una alegria indescriptible, seguit d’un breu silenci expectant en el seu descarregament que es desfermà en un esclat de bogeria en arribar a quarts. El mític castells de deu pisos havia estat descarregat per primera vegada a la història.
Els Minyons completaren la joiosa diada amb un cinc de nou, un quatre de nou amb folre i un pilar de set.

Any 2012: han passat 14 anys i la gesta del Minyons, després de varis intents forans, no ha estat ni igualada i superada.

Fonts consultades:
FALCATO, Josep Anton. Crònica castellera: 1896, una gran temporada. Al Vent. núm. 95. Agost 1987
Ajuntament de Terrassa. El fet castellers a Terrassa. Opuscle. Terrassa 1994
Diari de Terrassa. 24 de novembre 1998
El 9 Nou. 23 de novembre 1998
MAS, Pere. El 2 de 9 dels Minyons trenca la història. L’Actualitat de Terrassa. 26 novembre 1993
PALOS, Santi. Un segon per a la glòria. Diario de Terrassa. 23 novembre 1993
Web Colla Minyons de Terrassa

1 comentari:

  1. Francesc de Ca N´aurell13 de novembre de 2012 a les 16:16

    Excelent reportatge, que fa posar la "pell de gallina". Sempre MINYONS.

    ResponElimina