Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 21 d’octubre del 2017

Visita de personalitats a les esglésies de Sant Pere

Amb el pas del temps les esglésies de Sant Pere s’anaven depauperant, tot i els intents al segle XV, d’ornamentar-les amb retaules de prestigiosos pintors barcelonesos. L’any 1610, el terrassenc mossèn Joan Arnella era anomenat vicari de Sant Pere i, en prendre possessió del càrrec, es va trobar amb unes paupèrrimes esglésies i una defecció total en la seva administració i documentació. Durant anys, mossèn Arnella, procurà posar ordre a l’arxiu parroquial i posar en marxa tasques de rehabilitació començant per l’església de Santa Maria. Tot i això, el pas del temps continuà el seu deteriorament fins que a finals del segle XIX es va despertar la sensibilitat per aquest patrimoni, principalment quan en Josep Puig i Cadafalch es va fer càrrec de la seva restauració a principis del segle XX.

El conjunt monumental ha rebut la visita d’importants personalitats foranes, que han admirat i han contribuït a la difusió d’una de les joies de l’art pre-romànic i romànic català.

El visitant més important que ha passat per esglésies santperenques va ser el monarca més poderós del món; Felip II. El dia 1 de març de 1564, el rei en la seva visita a Terrassa de camí cap a Montserrat s’atansà a les esglésies de Sant Pere, on va oir missa i després va sopar amb els canonges de dites esglésies.
El rei Felip II
Les esglésies van quedar en l’oblit fins que a l’any 1880 el terrassenc Antoni Torrella, va convidar a Romà Arnet, erudit barceloní i un dels fundadors de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques, precursora del Centre Excursionista de  Catalunya, a visitar el conjunt de les esglésies de Sant Pere, que tot i el seu mal estat era una de les joies del romànic català, malgrat ser una de les grans desconegudes pels excursionistes científics o estudiosos de l’art romànic. Arnet, en la seva visita, va elaborar un informe que va publicar aquell mateix any, titulat “Breus notícies sobre las esglésies que existeixen en l’antiga Egara, avuy dia Sant Pere de Terrassa” i que va publicar en les “Memòries de la Associació Catalana d’Excursions Científiques”.
Però no va ser fins les intervencions arqueològiques de Josep Puig i Cadafalch, primer el 1906 i, després el 1918-20, quan es va divulgar la importància de la Seu d’Ègara.

El 31 d’agost de 1920, de pas per la nostra ciutat, un dels primers a visitar les esglésies després de les intervencions de Puig i Cadafalch fou el Rnd. P. General de l’Orde Benedictina, Chirle Bstatzigen, acompanyat de l’abat de Montserrat, Antoni M. Marcet
Mr. Hannotaux, exministre de Negocis de França les visitava el 4 d’abril de 1921

En celebrar-se a Terrassa, el 26 de desembre de 1922,  l’Aplec dels Cavallers de Sant Jordi, es celebrà una missa a l’església de Santa Maria amb parlaments patriòtics i sardanes.
Albert Einstein  al Institut d'Estudis Catalans abans de visitar les esglésies
Però potser la visita més peculiar va ser la del físic Albert Einstein, el 24 de febrer de 1923, dos anys després de rebre el premi Nobel de física. Convidat per l’Institut d’Estudis Catalans va fer una estada de cinc dies a la Ciutat Comtal.
La visita a Terrassa va passar molt desapercebuda per les autoritats terrassenques. No hi ha cap fotografia sobre la seva estada a la seu egarenca. Només ens deixaren constància els periòdics locals L’Acció, Dia i la Crònica Social. Einstein també va visitar el Monestir de Poblet i el de Sant Cugat.
Visita dels reis Alfons XIII i Visctòria Eugenia / Fons Ragon-AMAT
El 21 de maig 1924, els reis Alfons XIII i Victòria Eugènia visiten oficialment Terrassa. Després de dinar a Ca n’Amat, residència d’Alfons Sala, varen fer un recorregut per la ciutat, visitant l’Ajuntament, l’església del Sant Esperit, l’Escola Industrial i, també les esglésies de Sant Pere. Tornarien el 29 de setembre de 1929 aprofitant la seva estada a Barcelona, amb motiu de l’Exposició Universal, els reis Alfons XIII i Victòria Eugènia tornaren a visitar les esglésies. Aquesta visita era una excusa per poder visitar el comte d’Ègara, Alfons Sala, que estava greument  malalt.
També visitaren les esglésies el 25 abril de 1925, els assistents al Congrés d’Arquitectura que se celebrà a Barcelona
Acompanyat per Alfons Sala, el consol d’Anglaterra i el secretari de l’ambaixada britànica visiten, el 11 de maig 1926, l’Escola Industrial i les esglésies de Sant Pere
El 19 de Febrer de 1928 diversos representants de la secció d’Arqueologia del Centre Excursionista de Catalunya visiten el conjunt monumental.
Dos mesos després, el 17 de novembre era l’infanta Eulàlia de Borbón acompanyada dels seu sequit qui visità les esglésies.
El 14 de febrer de 1937, en plena guerra, el bisbe de Canterbury, Willam Cosmo Gordon Lang acompanyat del conegut arqueòleg Lluís Gudiol, feia una visita a les esglésies de Sant Pere per comprovar “in situ” l'estat de les pintures de Thomas Becket .
Visita de personalitat amb motiu del XV Centenari del Bisbat d'Ègara / Fotos Altimira

L’any 1950 al celebrar-se el XV centenari de la fundació del Bisbat d’Ègara, les esglésies van rebre la visita del bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego; l’arquebisbe de Tarragona, Benjamín de Arriba y Castro; el bisbe de Segorbe, Ramon Sanahuja; l’abat de Montserrat, Aureli M. Escarré; i el ministre d’Educació Nacional, José Ibañez Martín


Fonts Consultades:
MUÑOZ, Anna i FONT, Dolors. Terrassa 1920-1930. Arxiu Tobella. Terrassa 1986
RAGÓN, Baltasar. Terrassa 1936-1939. Tres anys difícils de guerra civil. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa 1972
PEREGRINA, Neus. La memòria de les esglésies de Sant Pere de Terrassa. 1850-1950

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada