Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 25 d’abril del 2015

L’Abat Marcet i Terrassa

L’abat de Montserrat, Antoni Maria Marcet i Poal, va néixer a Terrassa l’any 1878. Ingressà a l’Escolania de Montserrat el 1886. Fou ordenat el 1902. Nomenat abat coadjutor el desembre de 1912,   va rebre la benedicció abacial el 1913.
L'Abat Marcet / AMAT


Promogué l'ús del català com a llengua de relació dins el monestir i impulsà la cultura dels seus monjos i la renovació de la vida monàstica; creà pràcticament l'actual biblioteca del monestir, contribuí eficaçment en la reconstrucció material del santuari, amb la col·laboració de Puig i Cadafalch, i en millorà els accessos, amb la construcció dels aeris. Restaurà la impremta del monestir. Les seves actituds, obertes i arrelades a la terra, li valgueren nombrosos problemes durant la Dictadura de Primo de Rivera. Va ésser abat fins a la seva mort,  l’any 1946. El seu cos reposa a la cripta de la basílica montserratina, en un sarcòfag esculpit per Joan Rebull (1951).
Terrassa en record seu el Consistori terrassenc va aprovar, el 18 de maig 1949, posar el seu nom a una de les avingudes que va dissenyar l’arquitecte Melcior Vinyals, avinguda que en un principi era coneguda com la Gran Via Nord, que connecta l’avinguda de Josep Tarradellas amb la carretera de Matadepera.

Dins els actes del 75è aniversari del naixement de l’Abat Marcet es va descobrir una placa a l’avinguda que porta el seu nom, bastida a la façana de la Llar de l’Ancianitat. L’acte es va celebrar en plena Festa Major, el dia 6 de juliol de 1953 amb la presència de l’abat de Montserrat, Aureli M. Escarré i l’alcalde de Terrassa, Josep Clapés.
La placa indicava: «Avenida del Abad Marcet» junt amb l’escut abadecial de l’abat.
Descobriment d'una placa en commemoració del 75 aniversari del seu naixement / AMAT
Novament es tornava a celebrar el seu naixement, aquesta vegada el centenari, En el mes de novembre del any 1978 diversos actes en record de l'il·lustre abat. El dia 12 es descobria novament una artística placa a l’avinguda que porta el seu nom, però aquesta vegada col·locada a la façana de l’església de la Mare de Déu del Carme. L’acte comptà amb la presència del cardenal arquebisbe de Barcelona, Narcís Jubany i de l’alcalde Domènec Jofresa. La placa, obra de Núria Solé, conté l’escut abadacial d’on surten dues cintes amb el lema «Antoni M. Marcet i Poal, abat de Montserrat. Centenari 1878-1978».
Un acte també celebrat amb motiu del seu centenari va ser la col·locació d’una altra placa en el lloc que recorda la seva casa nadiua al carrer del Vall, núm. 37. El plafó, del qual era autor Ferran Font de Gaià, està dividit en dos elements: en el primer, figuren els elements simbòlics que vincularen l’abat Marcet amb la religiositat i referències amb Montserrat; en el segon, hi ha la inscripció «Aquí nasqué Antoni Maria Marcet i Poal, abat de Montserrat. 5 de juliol 1878».
L'avinguda de l'Abat Marcet. Anys 60 / AMAT

L’avinguda de l’Abat Marcetl té el seu recorregut al nord de la ciutat, des de la  carretera de Matadepera fins a l’avinguda de Josep Tarradellas i forma part del conjunt d’avingudes que en el Pla Vinyals de 1933 formaven el cinturó perimetral urbà. L’avinguda es va projectar en terres de Can Fatjó, Can Pous i Pla de l’Ametllera.
L'actual plaça de l'Aigua. A mig, l'av. Abat Marcet / AMAT
A finals dels anys 50 s’aprovà la construcció d’una zona esportiva a la part alta de l’avinguda en terres del camp de Sala. L’any 1992 aquesta zona transformada en Àrea Olímpica fou un punt d'atenció mundial en  celebrar-hi, com a subseu olímpica, el torneig d' hoquei dels Jocs Olímpics de Barcelona’92.

Abans de posar-li el nom de l’abat, l’avinguda havia portat els noms d' Orden, Gran Via Nord i durant la república, Luís de Sirval.
L'avinguda de l'Abat Marcet / AMAT
Fonts consultades:
BRUGUERA, J. L’Abat Marcet en el centenari del seu naixement.  Al Vent, núm. 20, 1977, p. 21
FIGUERAS; Pere. L’Abat Marcet. Claxon, núm. 61, 13 gen. 1986
ROVIRA, Joan. Restaurador de Montserrat: Abat Marcet. Diario Terrassa, 25 agost 1995, pàg. 13
Reportatge. Avda.de l’Anat Marcet. Diari de Terrassa. 27 juliol 1999, p. 15

TARÍN I IGLÉSIAS, Josep. L'abat Marcet. Mig segle de vida montserratina. Barcelona, 1955.

2 comentaris:

  1. l'abat Marcet era germa de la meva àvia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hem de ser familia. L'abat Marcet era germà del meu besavi. Salutacions

      Elimina