Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 14 de novembre de 2015

L’avinguda d’Àngel Sallent

Quan l’arquitecte Melcior Vinyals va projectar el Pla d’Ordenació de la ciutat l’any 1933, va dissenyar el que podríem anomenar el primer cinturó de Terrassa, conegut actualment a com “les avingudes”. Els puntals d’aquest circuit els va dissenyar prenent com a base dos torrents: el de Can Gorg o Palet a llevant i el de les Aimerigues a Ponent.
El torrent de les Aimerigues té el seu origen a la pujada del Moixell, arran el camí de Terrassa a Vacarisses o romeu a Montserrat, al sud de la serra de les Aimerigues. Creuava  l’actual transvasament i la línia de ferrocarril de RENFE, baixava pel carrer de Santa Maria Mazzarel·lo i la plaça d’Antoni Guiu, fent ziga-zagues per tota l’avinguda d’Àngel Sallent fins a trobar la carretera de Martorell. Uns quants metres més avall del pont d’aquesta carretera, pel vessant de ponent, rebia el torrent de la Maurina; des d’aquest encreuament fins a la riera del Palau, el torrent passava a anomenar-se de ca n’Aurell. El torrent de les Aimerigues també el trobem documentat  amb el nom torrent de la Catarinota o de Vila-seca i com a torrent Aimerigues, als mapes del segle XIX (1841-1870).
Àngel Sallent / Fons Ragon-AMAT

L’avinguda que es va projectar al llarg del torrent  era coneguda popularment com la Gran Via i va rebre el nom d’Àngel Sallent el 23 d’octubre de 1935.

Àngel Sallent i Gotés (Castellar del Vallès  1857,  Terrassa  1934), va ser un prestigiós farmacèutic, botànic i filòleg. Doctor en farmàcia i reconegut botànic, fou professor d’anglès i francès a l’Escola Industrial de Terrassa i corresponent de la Reial Acadèmia Espanyola. Col·laborà amb en Joan Cadevall en la redacció de la Flora de Catalunya (1913-23) i fou l’autor de diverses obres com Nom dels bolets catalans (1916), Els noms de les plantes (1929) i Els noms dels ocells de Catalunya  (1922).


La primera edificació en aquesta zona va ser el complex de la Bòbila Almirall. L’any 1910 Jaume Almirall Poch fundava una empresa productora de totxos: la bòbila Almirall. Aquesta estava situada al marge dret del torrent de les Aimerigues (avinguda d’Àngel Sallent) i s’abastia de les terres argiloses de la vessant de Can Poal. La gran demanda de material de la construcció després de la Guerra Civil, principalment durant els anys 50 i 60, va fer que l’empresa es replantegés ampliar els forns de cocció, els assecadors de totxos i la necessitat de la nova xemeneia de gran tiratge. La tasca de la construcció de la xemeneia  fou encomanada al contractista d’obres Marià Massana. La construcció va començar a la tardor de l’any 1955 i la xemeneia s’inaugurava a l’estiu del 1956. (vegeu en aquest blog “La Xemeneia Almirall”.
L'avinguda encara amb les restes del torrent /Marius Heras-Arxiu Tobella
Als anys quaranta, a la dreta d'una  avinguda de 700 metres sense asfaltar, prop de la carretera de Martorell, es van construir les primeres cases unifamiliars.   El creixement cap a la Maurina i la Cogullada va fer necessari proveir aquella zona d’un rentador comú, el qual es va construir en un terreny propietat de Mateu Roca i Soler, situada en el passatge d'Àngel Sallent (actual carrer de Soria).  El comú tenia dos rentadors de dos piques cada un. Les aigües sobrants anaven al torrent de la Maurina. Quan es va tancar l’espai, s'hi  va instal·lar un supermercat o “mercadillo”.
L'avinguda als anys 70 / AMAT
A finals dels anys vuitanta la bòbila Almirall va tancar. L’espai que ocupava es va veure afectat per un pla especial aprovat per l’Ajuntament, els anys noranta, en  què es projectava la construcció del Centre Cívic, una àrea comercial i una gran plaça a redós de la xemeneia deixant-ne una esplèndida perspectiva, que l’Ajuntament assignà nom de plaça de l’Assemblea de Catalunya.
En l' indret de l' antiga bòbila s’inaugurava el 17 de setembre 1992 el Centre Cívic Maria Aurèlia Capmany. Un equipament de nova construcció amb una superfície de 1.200 m², que acull la seu del Consell Municipal del Districte IV. El centre, l’utilitzen per diverses entitats: Associació de Veïns de la Maurina, Esbart Terrassa, EE Balonkorf, Associació de Dones Montserrat Roig, Club de Rol, Treure Ball, Agrupació Cultural del Districte IV i Club de la Gent Gran del D. IV.
Destaca a l’avinguda, en el  núm. 112-114, l’alt edifici esglaonat d’habitatges per la seva singularitat, obra dels arquitectes Bohigas, Martorell i Mackay. 
L'avinguda als anys 90 / Badia-Casanovas-AMAT
A principi del segle XXI es va inaugurar el servei sanitari del CAP Oest a la cruïlla de l’avinguda d’Àngel Sallent amb el carrer de Maria Mazzarel·lo.
El carrer actualment és un vial de molt trànsit que descongestiona   les carreteres de Martorell i Olesa cap el nord de la ciutat.
L'avinguda en l'actualitat / Joaquim Verdaguer
Fonts consultades:
PUY, Josep. Àngel Sallent, filòleg i botànic. Diari de Terrassa
BOIX, Josep. Don Angel Sallent y Gotés, Doctor en farmacia. Butlleti de la Cambra de Comerç- núm 537, març 1953
Boix, Josep. Diario Terrassa. F.S., 16 gen. 1988, p. 10

BOIX, Joseph. La avenida de Angel Sallent y la arquitectura de su entorno. Diari de Terrassa, 20 maig 2000. p. 28

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada