Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 11 de març del 2017

Les benzineres a Terrassa

L’any 1904 va arribar a Terrassa el primer automòbil. Aviat va augmentar el parc de cotxes, per tant,  van ser necessàries les benzineres per alimentar els motors dels cotxes. És per això que es van començar a construir sortidors individuals a llocs estratègics de la ciutat.
Foto Carles Duran
Els podíem trobar a la plaça de l’Estació del Nord, al carrer Colom davant de l’Escola Industrial, a la carretera de Montcada prop de les Quatre Carreteres, a la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer.
Eren sortidors a l’aire lliure, servits per un operari, que maniobrava una palanca a mòde de bomba. Servien un tipus de benzina universal pels cotxes i també per les motos. A aquestes últimes se’ls afegia oli que era servit per una regadora.
Sortidor de la placeta de Mossèn Cinto Verdaguer/Fonts Ragon-AMAT
 
Sortidor de davant l'Escola Industrial / Fons Ragon-AMAT
Sortidor de l'Estació del Nord/ Carles Duran
Sortidor de "Cal Codina"/ Proc. Rafael Aróztegui
Quan es va diversificar la benzina en diversos graus d’octans, i al haver de servir dièsel, van començar a construir-se estacions de serveis que oferien carburant per camions, automòbils, motosi, i a més a més aire, aigua, petroli domèstic i recanvis.  Ja a finals del segle XX van començar a transformar-se, també, en petits supermercats.
Benzinera de "Cal Soler". Anys 50. / Fons Baltasar Ragon-AMAT
Benzinera de "Cal Soler" anys 90 / Rafael Aróztegui
La benzinera més mítica va ser la de “cal Soler”, situada a la confluència del carrer Topete amb el de la Riba. Cap a finals dels anys cinquanta també tenia la concessió de la venda de la motocicleta Vespa que havia popularitzat el film “Vacaciones en Roma”. Va tancar el 2004 i es va enderrocar el 2017
Altres benzineres eren, “Cal Jover” al portal de Sant Roc cantonada amb el carrer Vinyals, la de Ramon Vila amb entrada per la Rambla amb sortida per carrer Columel·la, la que hi havia al carrer Iscle Soler.
Bezinera de "cal Jover" 1955/ Fons Baltasar Ragon-AMAT
A la dreta, bezinera de "Cal Jover", 1985 / Manuel Coll-AMAT
Preveient alguna incidència les benzineres van començar a instal·lar-se a les carreteres de sortides de la ciutat, com per exemple les de Sant Cristòfol a la carretera de Montcada, la del carrer Colom, dues a la carretera de Matadepera, a la carretera de Martorell davant les Martines, a la carretera d’Olesa, a la carretera de Castellar i a la carretera de Rellinars. Aquesta última, diu la llegenda que la van muntar com a socis Kubala i Masdefiol, president del Terrassa FC. Actualment al centre, només queda la benzinera del Passeig 22 de Juliol inaugurada després del soterrament la RENFE.

Les benzineres es proveeixen de carburant mitjançant camions cisternes que buiden amb una mànega el seu contingut a un dipòsit del subsòl de la benzinera. Normalment la descàrrega es fa a mitja nit.
El dissabte 9 d’octubre de 1965, un camió cisterna ple de 10.000 litres de benzina feia el seu transvasament a la gasolinera de Ramon Vila situada a la Rambla amb sortida al carrer de Columel·la, al costat del bar Pompeya. Era un garatge que, a més de servir gasolina, feia les funcions de pàrquing. De cop i volta va sortir un raig de gasolina que, en contacte amb un dels fluorescents del local, va incendiar la mànega. El conductor davant possibilitat de que explotés la cisterna i el dipòsit del subsòl, amb sang freda va pujar al camió i sortint pel carrer de Columel·la, enfilà Rambla avall arrossegant la mànega fins arribar a les afores i, mitjançant un extintor propi, apagar l’incendi.
En cas d’haver explotat dins el garatge hagués ocasionar una autèntica catàstrofe.
Homenatge al camioner heroi / Proc. Àngel Cos
Temps més tard, en el programa Ustedes són formidables, que transmetia cada dimecres a la nit la Cadena Ser i que presentava Alberto Oliveras, es va ser ressò d’aquest fet. El programa era un espai que feia una crida a la solidaritat davant situacions dramàtiques, caòtiques o excepcionals des de la perspectiva humana. Aquell dimecres per les ones, Alberto Oliveras va fer una exposició de la heroïcitat  de José Caballo Gómez, el conductor, i va apel·lar a la consciència dels terrassencs, convocant-los al Raval a la entrada de l’Ajuntament. El conductor va ser interpel·lat quan estava buidant de nou la seva càrrega d’aquell dia al mateix garatge i escoltat per la policia el van portar a l’atri de l’Ajuntament, passant pel mig d’un miler de persones i essent rebut per l’alcalde Miquel Onàndia i altres autoritat i per Alberto Oliveras, el director del programa, que allà mateix li va fer una entrevista perquè expliqués les seves vivències d’aquell dia que la ciutat es va lliurar d’un daltabaix. Va ser un petit homenatge a José Caballo

Fonts consultades:
Tarrasa Información. Dia 11 octubre 1965
VILLATORO. Vicenç, LLOCH, Jordi i SABRIÀ, Salvador. Terrassa 1964-1977, Arxiu Tobella. Terrassa 1981.
Plans, Lourdes, Terrassa, recull gràfic 1865-1965. Edicions Efadós. 2007

Vivències de l’autor d’aquest capítol en aquest fet.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada