Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dijous, 1 d’agost del 2013

Abastament d’aigua a Terrassa (5): Mina del Uranetes


En el diari local Tarrasa Información del dimarts 19 de setembre de 1961 es feia esment de ““El misterioso pasadizo es una mina que aún da agua. Va desde la altura del Hospital a una finca de la calle Viveret y fue construida para regar”.



A la ciutat corrien mil i una versió sobre la galeria diguem-ne que redescoberta el 1961, com acostuma a passar gairebé sempre, fins i tot avui en dia, quan es troba quelcom diferent al subsòl de la ciutat. Però, al cap i a la fi, no era més que una mina, la del Urenetes, perquè la va fer un obrer que o bé tenia aquest cognom o bé era el sobrenom amb que se’l coneixia. Ho explicava un dels terrassencs que n’havia estat propietari,  que responia al cognom Alegre.


Les galeries van aparèixer cap al final del carrer de Topete. Fins i tot alguns veïns parlaven de canalitzacions de quilòmetres de llargada, d’un tresor amagat, d’antics paradisos per fugir lluny en moments de necessitat, tunels fet pels frares del concent de Sant Francesc.

Ens sembla força interessant la narració que ens fan de la descoberta els redactors del periòdic. Unes obres varen facilitar la troballa, un pou negre. Dos peons van gosar baixar per saber què era allò exactament, amb estris rudimentaris i no sense una bona dosi de temeritat. Al baixà fins al fons, a uns 14 metres de profunditat, van veure una galeria que passava per sota de la casa i que obria dues boques

Després, van explicar el que havien vist i es va disparar la imaginació. Dos periodistes de Tarrasa Información es van animar a fer recerca per donar respostes a la població, acompanyats d’un grup de bombers. Traduïm una part de la seva narració: “Varem trobar una petita galeria paral·lela per la que passaven quatre dits d’aigua que es dirigien a una bassa que hi havia a l’exterior, al carrer del Viveret, en una propietat de Lluís Valls Puig…” 


El passadís era estret, i amb la calor dels fanals que permetien tenir llum i l’ambient enrarit feien complicada l’estada a l’interior d’una mina que es considerava que s’havia construït uns 70 anys abans,  en la dècada del 80 i 90 del segle XIX

A l’avançà el forat es feia més gros i guanyava altura, fins al punt que una persona normal  podia ja gairebé camina perfectament dreta, encara que les dimensions seguien sent reduïdes i no era fàcil fer mitja volta.



Misteris, realment pocs. El senyor Valls, el seu propietari, s’encarregava d’acabar amb la rumorologia popular al recordar que la mina era prou coneguda, amb força ramals, malgrat que amb el pas dels anys la quantitat d’aigua que acumulava de les 100 plomes inicials havien anat minvant (la mida de la ploma depenia de la ciutat catalana).

La canalització artificial era de terra en alguns trams i d’obra en d’altres. Sabem que les persones que van treballar en la construcció havien d’estar-se la majoria del temps de genolls.

Les aigües de la Mina del Urenetes es recollien en una clota del Mas Viveret i el seu sobreeixir formava un ramal del torrent d’en Viveret. La procedència de les aigües caldria cercar-la en les capes freàtiques del carrer de Sant Antoni, que donaven vida als mols pous d’aquelles contrades. També ens plantegem la hipòtesis que fos en realitat una continuació de la Mina dels Frares.

Creiem que aquest document extret de l’Arxiu Històric de Terrassa, del notari Francisco Huguet, de Terrassa (del 13 de març de 1831), fa referència a la Mina del Urenetes:

12-3-1831: “Jacinto Bru de Sala, y José Maria Bru de Sala, padre e hijo, de la Ciudad de Vich, vendieron perpetuamente a Miguel Coll, zapatero de la Villa de Tarrasa, la facultad de recoger y valerse de las aguas sobrantes vulgo sobreixidoras que pasan por cerca aquella pieza de tierra que este posehe, viña y campa en los límites de la Villa de Tarrasa, de tenida 3 cuarteras y media, en la partida dicha el  torrente  de  la  Torre  del  Bru, a cuyo fin queda hacer la correspondiente excavación, mina o conducto a tenor de lo estipulado en la Concordia que se hizo entre José Bru de Sala y Francisco Agulló, de otra, en poder de José Vendrell, notario de la Villa de Tarrasa, a los 3 de marzo de 1790, confiriendole al comprador todos sus derechos y acciones para ejecutar cuanto podian hacer los otorgantes antes de la presente venta”



Fonts Consultades:

AHT. Notari Francisco Humet. 13 març 1831

OLLER, Joan Manel; SUÁREZ, Francesc J.; VERDAGUER, Joaquim. Les Mines d’aigües de Terrassa. Fundació Mina d’Aigües de Terrassa. 2008
(fotos MPAT)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada