Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


diumenge, 22 de setembre de 2013

Els turbulents Sentmenat


La vila de Terrassa des de l'any 1391 i fins el 1473 va està subjecte al carreratge de Barcelona. L’infant Martí va vendre la vila de Terrassa al Casal de Barcelona, per poder costejar els preparatius  per a la conquesta de Sicília. Per tant Terrassa va passar a ser «Carrer de Barcelona» i restà sota la tutela i protecció del Consell de Barcelona amb els seus corresponents privilegis i avantatges. Durant aquest període ocorreran dos fets que alteraren el tarannà temperat de la vila: El conflicte social de les guerres dels Remences i la compra de Jofre de Sentmenat, l’any 1432, del castell de Vallparadís al hospital de la Santa Creu de Barcelona.


Jofre de Sentmenat, senyor de Sant Fost de Campsentelles, era descendent d'un avantpassat cabaler de la branca dels senyors de Sentmenat. Jofre senyor vingut a més i amb pretensions topà amb els drets jurisdiccionals què el Muntanyans, castlans del castell palau de Terrassa, tenien sobre la Quadra de Vallparadís i el seu castell. Ja de bon principi va empedra un contenciós sobre aquesta la jurisdicció civil aconseguint la manumissió de la Quadra de Vallparadís a favor seu.

Eren uns temps de trifulgues de les anomenades de «capa i espasa. ». En Sentmenat amb una grapat dels seus partidaris, entraren d'amagat a la vila resguardant-se als darreres de l'hostal de les Alberigues. L'endemà foren descoberts iniciant-se una batalla campal al bell mig de la plaça amb lluita d'espases i tirs de ballesta. Pere Vicenç envià un sumarísim informa als Consellers de Barcelona:  L'enemistat entre Sentmenat i Muntanyans va arribà al punt, de tingué que intervenir els Conseller de Barcelona l'any 1449, enviant un representant, en Pere Vicens con a jutge de pau per informar-se sobre una batussa entre els dos bàndols

El castell / Dibuix Jordi Bigorda-Museu de Terrassa

El seu caràcter bel·licós i conflictiu al va portar a fer front  a les host del baró de Sant Vicenç dels Horts què, després assolar els entorns de Terrassa, assetjaren el castell de Vallparadís. Jofre va tenir la mala fortuna que durant la defensa li va explotar una espigarda produint-li la mort.

El mas del Castell / Fons Ragon-AMAT

L'any 1484 esclatava la segona guerra de Remences. Pere Joan Sala esdevenir el principal capitost dels pagesos rebels amb una sospitosa «patent de cors» reial contra les autoritats barcelonines. La seva lluita, després de conquerir bona part de la Catalunya Vella, el portà a les comarques barcelonines apoderant-se de varies poblacions «Carrers de Barcelona», entre elles la vila de Terrassa on es va fer fort (any 1485). Jofre II de Sentmenat es resistí a sometres a en Sala i aquest va assetjar el castell de Vallparadís amb el Sentmenat a dins. El mes de març el Consellers de Barcelona enviaren homes armats per auxiliar a Jofre, aconseguint també la retirada dels rebels de la vila de Terrassa tots i que no es va produir cap fet d'armes ja que als barcelonins els mancà la pólvora i que la majoria de soldats anaven sense escut contra les ballestes.

El 24 del mateix mes, Pere Joan Sala i les seves forces eren derrotades a Llerona.

Els Sentmenat envalentonats  continuaren  escampant la seva prepotència amb fets vexatoris contra el vilatans, fins el punt de tingué que intervenir el propi rei Ferran manant al príncep Enric, lloctinent general de Catalunya, que intervingués en les malifetes dels Sentmenat

Entrada del castell / Fons Ragon-AMAT

Un net del primer Jofre de Vallparadís, Galceran Miquel casaria amb  la pubilla dels Sentmenat de Dosrius, Elisabet Maria, senyora de les baronies de Sentmenat i Dosrius, del castell de Pere, Fals i Cayamars. Amb aquest casament els Sentmenat de Vallparadís tornaven a formar part de la branca principal de la baronia dels Sentmenat.

Al baró Joan de Sentmenat. de La Roca i Montbui, varvassor de Toralla, senyor del castell de Pera i Erinyà, Miralles, Vallparadís de Terrassa, la casa de Torrelles i la quadra de Pallejà, el rei Carles II li concedí, l’any 1691 el títol de Marquès de Sentmenat



Els Sentmenat tenien fixada la seva residència a Barcelona i el castell de Vallparadís resta abandonat  fins a convertir-se en una gran masia que la veu popular anomenava Mas del Castell.

El castell en runes / Fons Ragon-AMAT

Els Sentmenat encara tingueren dos conflictes més amb la vila de Terrassa. L’any 1710 foren  denunciat perquè dins el castell tenien un teler clandestí.

Un altre litigi vingué a conseqüència de les defuncions per els estralls de la Guerra del Francès van fer insostenible per saturació el cementiri del Sant Esperit. Aquest morts així com les produïdes per una epidèmia de tifus va fer necessari buscar un altre lloc pel seu enterrament, trobant-lo en el cementiri militar que dins la Quadra de Vallparadís que s’havia construït per enterrar-hi els soldats morts en el conflicte bèl·lic. En aquest lloc provisional el pas del temps va consolidar-se la seva ubicació civil, això si, amb l’opinió contrastada dels Sentmenat fins que el litigis de les dues comunitats s’acabaren arran de l’annexió de la Quadra per part de Terrassa l’any 1830.

El castell abandonat / Fons Ragon-Amat

L’any 1852 el castell mig enrunat va ser adquirit per la família Maurí.





Fonts Consultades::

AHCT. Llibre del batlle. Pere Comelles 1432-1433

CARDÚS, Salvador. El castillo cartuja de Vallparadís. Junta Municipal de Museos, Terrassa 1969.

Enciclopedia Catalana. Pere Joan Sala.

SAGARRA, Ferran de. Una brega a Terrassa en 1449 entre els bàndols dels Muntanyans i dels Sentmenat. Butlletí del Club Pirenenc de Terrassa. maig-juny 1929, pàg.162.

SOLE I SANABRA, Miquel. Historia de Terrassa. L'organització municipal a la Terrassa moderna: s. XV al XVIII. Ajuntament de Terrassa. 1987

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada