Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 30 de juliol del 2016

El barri de la Cogullada

El barri està delimitat per la Rambleta del Pare Alegre, la carretera de Martorell i l'autopista de Manresa. Té una superfície de 0'37 km2.
El barri prèn el nom de la font de La Cogullada, situada sota Vista Alegre. La cogullada és un ocell semblant a l'alosa.
Antiga font de la Cogullada / Fons Ragon-AMAT
El cert és que la masia de Ca n'Aurell estava situada prop la carretera de Martorell a la seva vessant sud, dintre de l'actual barri de la Cogullada i totes les terres d'aquest barri eren dels Aurell, per tant el genuí barri de Ca n'Aurell hauria de ser el de la Cogullada.

El barri està configurat en dues zones, la primera de les quals es creà a redós del convent de les germanes josefines i de la fàbrica de Cal Niquet. En principi formava part de la barriada de Ca n'Aurell i la zona era coneguda popularment com a barri de la piscina, en relació a la instal·lació esportiva que es va construir, l'any 1932, al carrer d'Edison. L'altra zona era la banda dreta del torrent de Ca n'Aurell.
El barri de la Piscina / Arxiu Tobella
Al Pla d'ordenació de l'any 1933, es contemplava la circumval·lació de la ciutat per mitja de grans avingudes. A la zona de la Cogullada li corresponia l'avinguda de Joaquim de Sagrera que enllaçaria pel nord amb l'avinguda d'Àngels Sallent i pel sud amb l'avinguda de Sant Eulàlia, comptant amb la prèvia canalització i soterrament del torrent, la qual cosa no es va portar a terme al desviar la riera del Palau pel transvasament,  pel torrent de La Maurina i el de Ca n'Aurell. 
El torrent de Ca n'Aurell/ AMAT
Aquesta circumstància ha fet que el barri hagi estat sempre dividit en diagonal, al nord la part vella i al sud la genuïna Cogullada. Per anar d'una zona a l'altra s'havia d'anar a donar la volta pel pont de la carretera de Martorell. No va ser fins els anys vuitanta que les dues ribes van quedar conectades per un nou pont enllaçant els dos trams del carrer d'Edissón. Durant molts anys aquesta divisió va marcar molt el barri; a la part nord per sota la carretera de Martorell era una zona d'un nivell económic i social més alt que la zona sud on dins una estructura de habitatges precaris d'autoconstrucció s'hi assentà la immigració dels anys cinquanta i seixanta. (vegueu en aquet blog: El barco de doña Juana)
La Canalització del torrent de Ca n'Aurell/ Jaume Valls Vila-AMAT
El veïnat del sud, per tant, fou el més sensibilitzat i reivindicatiu amb les necessitats del barri i els que crearen la primera comissió de veïns a finals dels anys cinquanta. No serà fins el 1974 que es crearà l'Associació de Veïns, però les reivindicacions van topar amb l'incertesa administrativa d'un Ajuntament de finals del franquisme i principis de la transició, la qual cosa va fer que el desencant diluís les il·lusions i iniciatives pel barri. Amb l'entrada de l'Ajuntament democràtic i amb el conflicte del pisos de Cal Niquet com rerefons, es tornarà a revifar l'Associació veïnal que aconseguirà que l'Ajuntament portés a terme les millores promeses; l'asfaltat dels carrers, la construcció del col·legi El Vallès, la solució al conflicte dels pisos de Cal Niquet, el pont sobre el transvasament, etc.
Zona de les Josefines i Cal Niquet 1925 / AMAT
La qüestió dels pisos de Cal Niquet és el resultat de la crisi política i econòmica del moment. El tancament de moltes empreses havia portat a la precarietat a moltes famílies. Davant el greuge es creà l'”Asamblea de Trabajadores por una Vivienda Digna” que es va radicalitzar amb l'ocupació dels pisos de Vilardell de la carretera de Montcada. A la Cogullada, el conflicte va esclatar quan amb l'enderroc de la fàbrica Niquet, el projecte d'urbanització va destinar la meitat dels terrenys a serveis i l'altra meitat, a la construcció de pisos de protecció oficial. Es va construir l'escola El Vallès i, més tard, l’edifici de Foment de Terrassa com a serveis, però, del tema de la construcció dels pisos, després d'una enrevessada permuta, van quedar per la immobiliària constructora. Això indignà a la gent necessitada d'un sostre provocant, l'any 1981, l'ocupació dels pisos. Després de greus conflictes amb repressió policial inclosa el Ministeri d'Obres Públiques comprà el bloc d'habitatges destinant-los a règim de propietat diferida als ocupants.
barri de la Cogullada. Entre la carretera i el carrer Costa Rica, lloc on s'ubicarà el parc de la Cogullada / AMAT
El Parc de la Cogullada: La riba entre la carretera de Martorell, l’autopista de Manresa i el carrer de Costa Rica al barri de la Cogullada, es va urbanitzar com a parc, i va ser inaugurat el 22 de maig de 1999. 
Inauguració del Parc / AMAT
És un espai lúdic amb una superfície de 3’6 hectàrees. El parc presenta tres zones diferenciades: una dedicada els jocs infantils, una altra de passeig i una tercera que combina els dos usos. Hi ha plantats 457 arbres de quinze espècies diferents. 
La plaça de la Font de la Cogullada / Joaquim Verdaguer
També s’inaugura la nova font de la Cogullada encabida dins l’entorn enjardinat. No està connectada a la xarxa i continua sent una font natural. Raja habitualment tot l’any, com demostren els estudis del Laboratori Municipal de l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Terrassa.
La nova font / Joaquim Verdaguer

Fonts consultades:
WEB. La Cogullada. Associació de Veïns de la Cogullada

VERDAGUER, Joaquim. Els terrassencs de ponent. Inèdit

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada