Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 20 de febrer de 2013

El Sexenni revolucionari 1868 – 1874 a Terrassa


La dinastia borbònica va tenir un interval entre els anys 1868, durant el qual es va destronar a la reina Isabel II i, l’any 1874, amb la restauració l’estirp del Borbons amb Alfons XII, Durant l’entrevall, el país va viure un seguit d’apassionants esdeveniments que, naturalment van afectar a la nostra ciutat.
Juan Bautista Topete

El setembre de 1868, l’almirall Juan Bautista Topete s’amotinava a la base naval de Cadis, contra la reina Isabel II. El moviment el seguiren els generals Prim i Serrano. La reina es va veure oblidada a marxar a l’exili a Paris.
A la sublevació se l’anomenà “la Revolución La Gloriosa”. Durant 6 anys (anomenat sexenni revolucionari) s’intentà crear un poder revolucionari, rebutjant el concepte republicà, amb la finalitat de restaurar la monarquia amb l’entronització d’un nou rei. El control del govern va recaure en el general Serrano i les Corts van aprovar, l’any 1869, una nova constitució més progressista que la de 1812. Finalment l’home fort de la revolució seria el general Prim.

A Terrassa, un any abans, hi germinava l’esperit de la revolució que s’acostava a passos agegantats. El setembre de 1867, el Governador Civil ordenava la clausura de totes les societats i que els cafès i tavernes es tanquessin a les 10 del vespre. El dia 28 d’aquell mes, van ser destituits una part dels regidors de l’Ajuntament. Després de l’esclat de la Revolució,  el Consistori era suprimit i es feia càrrec del govern de la ciutat una Junta Revolucionària presidida per Antoni Galí. En sessió extraordinària del Ple, celebrada el dia 7 d’octubre de 1868, s’acordava «guardar y hacer guardar todo lo que resuelva la soberania nacional y aceptar las leyes que provengan de las Cortes costituyentes»
El general Prim

Mentrestant a Madrid, el general Serrano era nomenat regent i el general Prim com a home fort del govern cercava un monarca adequat per liderar el país i que fos consensuat per la coalició de liberals, moderats i, fins i tot pel republicans. Es proposaren varis candidats i després de moltes discussions fou escollit Amadeu de Savoia com a rei Amadeu I d’Espanya.
El 25 d’octubre de 1868 el general Gabriel Baldrich i Palau, diputat a Corts pel departament de Manresa i Terrassa, visitava Terrassa. Quatre dies després l’Ajuntament el nomenava Fill Adoptiu de Terrassa. Al cap d’un mes, la Junta revolucionària canviava el nom del carrer de Isabel II, pel de Baldrich. També es van canviar la resta de noms de carrers que feien referència a la família reial; Ferran VII per Topete, Amàlia per Serrano i Princesa (referent a la infanta Isabel) per Prim.
General Baldrich

Curiosament tots aquest noms de generals revolucionaris han sobreviscut fins a l’actualitat malgrat el pas de les monarquies dels Borbons, de dues repúbliques i de les dues dictadures

Amadeu de Saboia
El rei Amadeu I, acabat d’arribar per prendre possessió del tron, es va trobar que Joan Prim, el seu principal valedor havia estat assassinat. Amadeu va ser  un rei efímer ja que després de dos anys de regnat va abdicar, i va retornar a Itàlia, davant les serioses dificultats a causa de la inestabilitat de la política espanyola, les conspiracions republicanes, els alçaments carlistes, el separatisme de Cuba, les disputes entre els seus propis aliats i algun que altre intent d’assassinat.

Tot i aquesta saturació de dificultats encara va tenir temps per visitar Terrassa. Quan feia nou mesos que regnava, el monarca va fer una visita a Barcelona i, interessat pels panyos que es fabricaven a Terrassa va voler visitar la ciutat. Aquest gran esdeveniment pels addictes a la monarquia es va produir el dia 20 de setembre del 1871. El rei arribà per l’Estació del Nord i va fer estada a la casa Vinyals del carrer Major. Va visitar algunes fàbriques, el convent de Sant Francesc i el Col·legi Terrassencs (actual Escola Pia). En sortir d’aquesta ultima visita digué: «No hay otro [col·legi] en Itàlia ni en Espanya». El Ple de l’Ajuntament del dia 10 desembre 1923, aprovà posar el seu nom a un carrer del barri d’en Pere Parres
Amb la marxa d’Amadeu de Savoia, les Corts va proclamar, el dia 11 de febrer de 1873, el règim polític d’una república. La primera República d’Espanya va ser una experiència curta, de tant sols onze mesos en el que fou governada per quatre presidents diferents. El règim no es va consolidar degut a la falta d’autèntics republicans, la divisió entre federalistes i unitaris i la falta de recolzament popular. A més a més, en aquest curt període va estar marcat per tres guerres simultànies: la tercera guerra carlista, la Guerra dels Deu Anys a Cuba i la sublevació cantonal en Espanya.
Dos dies després de la proclamació de la República, El Ple de l’Ajuntament s’adheria al nou règim, aprovant l’enviament d’un telegrama al ministre de Governació amb els  termes següents: «El Ayuntamiento de esta villa y la Milicia nacional acepta y acata la proclamación de la Republica, llevada a cabo por la Convención Soberana y ofrece todo su apoyo tanto en defender dicha forma de gobierno como para mantener la libertat y el orden».  A Terrassa tres dels quatre presidents de la República tenen un carrer dedicat al seu nom: Pi i Margall aprovat l’any 1901; Salmeron el 1908 i Estanislao Figueras el 1923. Els tres noms no passaren el sedàs de la dictadura de Franco, que els canviaren per Obispo Irurita, General Sanjurjo i Ramiro de Maeztu, respectivament.

Per acabar-ho d’adobar, a totes aquestes circumstancies s’hi ha de sumar la tercera Guerra Carlista o, també anomenada Guerra Civil. Aquest esclat bèl·lic es va desenvolupar entre els any 1872 i 1876 i va afectar als governs d’Amadeu I, la República i Alfons XII. Terrassa va viure un episodi d’aquesta guerra quant el carlins van envair la ciutat l’any 1872, essent rebutjats pel sometent terrassenc. (vegeu en aquest blog “El vint-i-dos de juliol”)

La República va intentar sense èxit consolidar-se en el poder de forma dictatorial. Això va comportar que el general Martínez- Campos es pronunciés a Sagunto l’any 1874, a favor de la restauració de la monarquia i a favor del príncep Alfons de Borbon. L’any 1875 Alfons XII era proclamat rei davant les Corts Espanyoles

Durant aquest sexenni la composició del govern de l’Ajuntament de Terrassa no es va alterar substancialment per tots aquest esdeveniments. El govern va romandre sempre en poder del monàrquics, bufés d’on bufés el vent polític, fins i tot en el període de la República. 

Fonts Consultades:

BENAUL I BERENGUER, Josep M. Història de Terrassa. Industrialització i liberalisme 1808-1874. Ajuntament de Terrassa. 1987
RAGON, Baltasar. Terrassa en el segle XIX. Impremta Morral. Terrassa 1936
LOZANO, Ferran, ROMERO, Jesús i VERDAGUER, Joaquim. Els carrers de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 1995

AHT. Ajuntament de Terrassa. Actes del Ple. 7 octubre 1868

AHT. Ajuntament de Terrassa. Actes del Ple. 26 setembre 1868

AHT. Ajuntament de Terrassa. Actes del Ple. 13 febrer 1873

AHT. Ajuntament de Terrassa. Actes del Ple. 8 juny 1873

Viquipedia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada