Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 6 de juny de 2015

La piscina vella de Terrassa

Al sud del barri de Ca n’Aurell, l’any 1883, s’iniciaren els treballs de moviment de terres i d’explanació per a construir-hi la carretera de Martorell. Uns mesos més tard, un fort temporal sense precedents produí diversos estralls a la ciutat, entre ells l'arrasament de les obres esmentades. Tot i això, el 7 d’abril de 1885 s’inaugurava la carretera amb la construcció d’algunes cases al seu redós.
Més a ponent, al genuí “Ca n’Aurell” es construiren les primeres cases arran de la carretera,  reconegut com  a carrer de Ca n’Aurell (actualment, carrer Ramon Llull).
L’any 1900, al carrer Concili Egarenc, s’edificava el Convent de les Germanes Josefines  i arran de la carretera de Martorell, la fàbrica de Can Niquet. L’any 1932 s’inaugurava la piscina del carrer d’Èdison.
Vista de la zona de la Piscina Vella / Arxiu Tobella
El triangle format per la carretera de Martorell, rambleta del Pare Alegre i l’avinguda de Joaquim de Sagrera formà part del barri de Ca n’Aurell però era conegut com el barri de la piscina vella. Cap als anys setanta del segle XX aquest zona passà a formar part del barri de la Cogullada.
La piscina vella / AMAT
L’any 1932 es fundava el Club Natació Terrassa (CNT), de la mà dels seus pioners: Francesc Vacarisas, Pere Vacarisas, Jaume Altisen, Genari Vergara, Ricard Altayò, Enric Ycart i Ramon Clapés. Per poder disposar d’una instal·lació adient per a aquest esport, Agustí Vilar va fer construir una piscina al carrer d’Èdison, en terres de la seva propietat. Per tant, el CNT s’hi estava com a arrendatari. La piscina tenia 33’3 m. de llargada i 14 amplada. La nova instal·lació es va inaugurar el 3 de juliol de 1932, diada de la Festa Major, amb la presentació oficial del Club Natació Terrassa. Hi van participar l’Atlètic Barcelona i el Club Natació Barcelona, l’equip femení del qual va ser el punt de mira dels espectadors masculins.
Partit de waterpolo / AMAT
Tant el dia inaugural com totes les competicions posteriors van despertar una enorme expectació. La novetat i la curiositat omplien les grades, tal com ho demostren les diverses fotografies del moment.
Quan va començar a fer fred, els nedadors buscaren esports alternatius per entrenar-se, com el frontó i el bàsquet. El propietari Agustí Villar va habilitar la part baixa de la zona de la piscina com a camp de bàsquet. A finals del 1933 diversos jugadors del club, socis a la vegada del Casino del Comerç, van crear la Secció Esportiva del Casino del Comerç, amb un equip de bàsquet que primer jugava al camp de la piscina i, més tard, al bell mig del camp de futbol del final de la Rambleta. Va ser el primer equip federat de Terrassa.

L’any 1935 el club tenia 325 socis, dels quals  31 eren dones.
Nadadors del Club Natació Terrassa / AMAT
Després de la Guerra Civil, el club tornà a la normalitat. L’any 1941, a la piscina terrassenca, s’hi  celebraren  els Campionats de Catalunya. El camp de bàsquet es transformà en pista de ciment, la qual cosa va propiciar la pràctica d’un nou esport: l’hoquei sobre patins. La nova pista es va inaugurar el dia 26 de gener de 1949 amb un partit entre les seleccions d’Espanya i  de Catalunya.
Les seleccions de Catalunya i Espanya / AMAT
Les relacions entre el club i el propietari de les instal·lacions eren tenses i els contractes d’arrendament se signaven a contracor, i les instal·lacions cada vegada eren més precàries. Els anys 1947 i 1950 les relacions van ser turbulentes. El propietari alternava el servei de piscina amb la projecció de pel·lícules, balls, i vetllades de boxa. Les instal·lacions de la piscina tant abans com després de la guerra, eren un dels llocs de moda per anar-hi a ballar.  També aprofità la pista per crear el Terrassa Patín Club.

L’any 1957 van començar els cursets escolars de natació,  organitzats pel Frente de Juventudes.

El 1960 el propietari no va voler prorrogar el contracte de lloguer i la solució per al club va ser que l’Ajuntament construís dues piscines a la nova Zona Esportiva de l’Abat Marcet.

La piscina vella fou enderrocada a  finals dels anys 60 per construir-hi blocs d’habitages.

Fonts consultades:

CASANOVAS, Oriol, GALLEGO, Josep. 75 anys engegant l’embarrat. Club Natació Terrassa. 1932-2007. Club Natació Terrassa 2008

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada