Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 12 de setembre del 2012

El Sometent terrassenc


Quan el Rei Alfons I, en el segle XII va conquerir el sud d’Aragó més enllà de l’Ebre, va crear «l’host veïnal» per posar els pobles i les famílies sota la salvaguarda reial del despotisme feudal i per garantir el respecta a l’església i vetllar pel poble. Amb la unió de Catalunya i l’Aragó aquesta institució s’instaurà al Principat, tot i que hi ha hi havia una ambigua organització  semblat en terres catalanes.  Va ser el rei Jaume I que la va institucionalitzar com una organització parapolicial en el segle XIII.
                   
No es però, fins el segle XV que pren el nom de Sometent. El rei Ferran I a les Corts de Barcelona de l’any 1413 aprova un codi per el Sometent català que regí fins l’ant 1714. Durant la Guerra de Successió el Sometent català es decanta del bàndol de l’arxiduc Carles. Amb la derrota de Catalunya en front les tropes de Felip V, aquest abolí les organitzacions de gent armada en el Principat. Malgrat la supressió 80 anys després, el 1794 es restablia el Sometent davant la ineficàcia de l’exèrcit regular per mantenir l’ordre.
Amb la rehabilitació  a Terrassa es va tornar a formà el Sometent, el cap del qual era el batlle Jaume Giralt. El grup estava formada per 41 membres, entre oficials i capitans i civils. El Sometent terrassencs participà activament en la Guerra del Francès o Napoleònica de principis del segle XIX. Va lluitar a les batalles del Bruc,  la de la serra de Rubió, a Igualada i, principalment a la batalla de Sant Julià d’Altura. També participaren a la defensa de Girona.

Durant les guerres carlines el Sometent s’activa per defensar al servei dels Liberals les tasques de seguretat i manteniment d’ordre públic i com a suport dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil. L’any 1843 l’Ajuntament de Terrassa acordà entrevistar-se amb els alcaldes de Sant Llorenç Savall i Matadepera per aixecar el Sometent i perseguir els lladres d’aquells contorns. L’Ajuntament del poble de Sant Pere és nega a prendre-hi part.
El Ple de l’Ajuntament del 16 de juliol 1850 en virtut d’una Reial Ordre enviada pel comandant militar, acordava reorganitzar el Sometent a Terrassa.
L’any 1872 quan els carlins atacar Terrassa, el Sometent, va tenir un paper destacat en el rebuig enemic. Allà va morir el cap del Sometent, Jaume Jover i el seu ajudant Valentí Alagorda.
L’any 1873 amb la instauració de la Primera República, aquesta en decretà altre vegada la supressió del Cos, Però l’any 1875 amb la restauració borbònica es tornava a reorganitzar per lluitar contra els carlins.

El gener del 1902 van ser requisats els carnets i les armes dels membres del Sometent que no van comparèixer quan van ser requerits als darrers esdeveniments socials. Davant el fet es van estudiar remodelacions al cos.
Revista del Somatent al pati de l'Ajuntament 1903 / Fons Ragon-AMAT
A principis del segle XX el Someten de Terrassa comptava amb 500 membres. El dia 3 de gener 1903 hi hagué una concentració general al pati de l’Ajuntament de Terrassa per passar revista. Després,  a can Amat de la Muntanya es celebrar la benedicció de la bandera i, seguidament un àpat de germanor. L’any següent es creava una germandat entre els membres del cos, a l’objecte de què auxiliats en malaltia i invalidesa i, en ca de defunció socórrer llurs famílies. Figuraven com a socis protectors d’aquesta mútua, un bon nombre de propietaris i industrials.
Àpat de germanor del Somatent a Ca n'Amat / Fons Ragon-AMAT
Revista del Somaten del general Arsenio Linares 1908 
El primer terç del segle XX el Sometent va viure la seva època daurada. Cada any , dintre el primer trimestre, tenia lloc la revista anual del cos. Aquestes les efectuaven comandaments d’alta graduació i, en alguns ocasió per generals com per exemple el general Arsenio Linares el 1908 o  el general César Vilar el 1915. Fins i tot, l’any 1926 el capità general Emilio Barrera acompanyat del governador civil Milans del Bosch i el comandant general del Sometent de Catalunya, general Correa. I si enfilem més amunt, el 21 de maig 1924 el rei Alfons XIII, en la seva visita a Terrassa va passar revista al Sometent.
Revista del general Cesar Vilar 1915 / Fons Ragon-AMAT

Un malaurant succés en que es va veure implicat el Somatent va ser l’any 1923 quan es produir l’atracament a la Caixa d’Estalvis de Terrassa i el membre del sometent Joan Castella volgué impedir l’assalt resultant mort a causa del tiroteig

Durant la dictadura del general Primo de Rivera es va intenta`implantar el sistema del sometent a la resta d’Espanya però no va donar resultat.
Amb la proclamació de la República el cos fou dissolt i restablert de nou amb l’esclat de la Guerra Civil, per tornar  anul·lar-lo amb l’entrada del franquistes.
Amb tot el general Franco va tornar a reorganitzar sota el nom de «Somaten Armado», per lluitar contra els maquis. Després la seva funció era de recolzament de la Guàrdia Civil pels pobles de Catalunya. A les grans ciutats com Terrassa es va anar diluint a favor de falangistes, tradicionalistes, i la Guardia de Franco.
Amb l’entrada de la Democràcia, l’any 1978 el Senat Espanyol va dissoldre el cos definitivament


Fonts consultades:
Ajuntament de Terrassa. Acte del Ple del dia 3 de gener 1983
Ajuntament de Terrassa. Acte del Ple del dia 16 juliol 1850
RAGON, Baltasar. El Somatent. 15 juliol 1930. p.1
MUÑOZ, Anna i FONT, Dolors. Terrassa 1920-1930. Arxiu Tobella. Terrassa 1986
TAPIOLAS, Judit. Sobre el grup dels Armats de la processó del Dijous Sant. Impacte núm. 63. març 1989.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada