Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 9 de març de 2013

Les Festes de la Pau


El foc d’encenalls que va significar el regnat de Ferran VII va esclatar, arran de la seva mort l’any 1833, amb les carlinades: tot un seguit de periòdiques guerres que es van desenvolupar al llarg de quasi mig segle.

L’any 1872 va esclatar la tercera i última guerra carlina i aquesta vegada els carlins van envair poblacions importants com Berga, Vic, Sallent, Igualada i Terrassa.

El 22 de juliol de 1872 les tropes carlines comandades pel general Joan Castells segrestaren un tren a l’estació de Viladecavalls i, camuflats en el seu interior, s’introduïren a l’estació de Terrassa. Dividits amb dues columnes, la primera baixà pel carrer del Mas Adey amb la intenció de segrestar l’alcalde Joan Vallhonrat. L’altra columna d’assaltants, seguint carrer del Nord avall, arribaren fins l’Ajuntament (en aquells temps on ara hi ha el Centre Excursionista) on van fer diverses destrosses en el mobiliari i  la documentació. Mentrestant el primer tinent d’Alcalde i capità de la milícia urbana Jaume Jover, acompanyat de Valentí Alagorda, assabentats del fets, s’emboscaren enfront la casa de la vila quan es va produir un intercanvi de trets: alguns d’ells van impactar en els dos vilatans, Jover va caure mort mentre que Alagorda, ferit, moriria uns quants dies després. Els terrassencs alertats i amb l’ànim encès van rebutjar l’envaïment carlista que, en la seva fugida cap a  l’estació del Nord,  es trobaren amb ciutadans disparant-los des de les finestres i balconades. Els carlins aconseguiren fugir amb el mateix tren que havien arribat en direcció a Manresa, tot i que abans segrestaren els caps d’estació que trobaren al seu pas per aconseguir amb el seu intercanvi  la llibertat dels presoners carlins.

El dia 27 de febrer de 1876 el pretenent carlí a la corona d’Espanya deixava el país i amb aquest fet es va acabar la tercera guerra carlina fent que, arreu de Catalunya, els pobles celebressin la tan desitjada pau.

Pocs dies després, el 2 de març, el Ple de l’Ajuntament de Terrassa  acordava adherir-se a les manifestacions d’alegria decretant un seguit d'actes, pels dies 10,11 i 12 del mateix mes i  que es van anomenar Festes de la Pau.

El divendres dia 10 una repicada de campanes del Sant Esperit va despertar els terrassencs i a mig matí les autoritats assistiren a l’església parroquial a un solemne Te Deum.

A la nit tres músics tocaren diverses peces davant l’Ajuntament, a la plaça de la Constitució i al passeig, acabant el dia amb una representació teatral.

L’endemà, dissabte al matí, les campanes del Sant Esperit tocaren a morts, mentre es celebrava en el seu interior unes solemnes exèquies per l’etern descans dels terrassencs morts durant la guerra. La tarda va estar dedicada als jocs i a l’esbarjo: al raval, el joc de l’anella amb cavalls i a la plaça Major, passeig i plaça de la Creu, la cucanya. També es va celebrar una funció teatral a benefici de les famílies necessitades

El diumenge a les set del matí, altre cop, una repicada de campanes va anunciar als terrassencs un gran dia de festa. Una comitiva formada per les autoritats,  representants de corporacions i d’entitats encapçalada per una banda de músics, el drac, nans i bastoners, va anar en cercavila des de l’Ajuntament a l’església del Sant Esperit on després de l’ofici tingué lloc un solemne Te Deum d’acció de gràcies.
El ball de plaça de les Festes de la Pau 1876 / Adrià Torija-AMAT

A la tarda, en una plaça plena de terrassencs i les balconades amb environaments i atapeïdes de gent, tots ells desitjosos de celebracions, feien la seva entrada les autoritats acompanyats d’una banda de música al moment que eren saludats per una descàrrega de fuselleria i la repicada de les campanes del Sant Esperit. Després de diverses actuacions de balls de gegants, de nans, del drac, dels bastoners i de gitanes, va tancar l’acte un lluït ball de plaça dansat per 50 parelles de les més distingides de la vila encapçalades per l’alcalde Jaume Vallhonrat. D’aquest ball el fotògraf barceloní Adrià Torija en va fer una fotografia que és una de les més antigues que es conserven als arxius de la ciutat.

En fer-se fosc els carrers principals que estaven guarnits amb garlandes es van veure il·luminats a base de gresolets i amb les façanes les edificis principals engalanats: l’Ajuntament i els casinos dels Artesans, Terrassenc i del Comerç i el Centro Tarrasense. El teatre Principal s’omplí de gom a gom per assistir al concert del músic terrassenc, Emili Daura, celebrat per recaptar fons pels damnificats de la guerra dels carlins.

La festa es va acabar amb un gran castell de focs i un ball popular al passeig.

Per commemorar els fets de l’any 1872, cada any, fins ben entrat el segle XX, es feia una processó cívica pels carrers de Terrassa que acabava al cementiri, on s’oferien dues corones de flors sobre les tombes dels herois Jaume Jover i Valentí Alagorda. 



Fonts consultades
OLLER, Joan Manuel. La ocupacion carlista de Terrassa. Diario de Terrassa, 14 novembre de 1987, pàg.3
PERALTA, Miquel. La invasión carlista del 22 de julio. Diario de Terrassa, 22 juliol 1980, pàg.10
RAGÓN, Baltasar. Les Festes de la Pau. Terrassa en el segle XIX.(any?)
AMAT. Llibre d’actes del Ple núm. 10. 1875-1876. 2març 1876, foli 9 i 10
 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada