Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 1 d’agost de 2015

Les fonts de les Fonts

Els darrers anys s’ha produït al barri de les Fonts una autèntica fal·lera per  recuperar les antigues fonts que varen donar nom al barri, on han jugat un paper important els mateixos veïns, encapçalats per Artur Travessa, que ha cercat sempre el recolzament, en especial l’econòmic, de les dues administracions locals en què es reparteix el doble, Terrassa i Sant Quirze. Les consideren un autèntic patrimoni. La majoria de les deus es varen assecar amb el procés d’urbanització i amb l’extracció generalitzada de l’aigua del subsòl, i amb la construcció de grans infraestructures que van tallar circuits subterranis.
La intenció de Travessa, antic alcalde del barri de les Fonts i “alma mater” d’aquesta ciutat jardí, és seguir la tasca i recuperar-les gairebé totes, si més no, les que sigui possible, per mantenir viu el record de temps passats i perquè els noms tradicionals no es perdin. Tot es fa després d’un llarg procés de documentació i en base als coneixements passats de pares a fills. La tasca va més enllà, i són moltes les fonts de nova construcció, sense una història al darrere.
Les fonts de Can Grau o de Can Falguera / proc. Artur Travesa
En general, les fonts actuals es construeixen al mateix lloc en el qual n’hi havia hagut una abans, sempre que és possible, és clar, perquè en ocasions l’espai ha estat ocupat per immobles, o es troba al bell mig de la riera. Les opcions que s’han agafat per a la recuperació no passen pels antics models, encara que la pedra és un element clau i típic. S’ha preferit que siguin singulars, diferents, que marquin un estil, sigui dalinià o gaudinià, de maó o de pedra, amb imatges o sense.
Si aquelles antigues fonts de les Fonts eren naturals, avui estan connectades a la xarxa. Però com diu Artur Travessa, el gust de l’aigua no és massa diferent, perquè aquesta prové del sistema propi de la zona, que l’agafa del subsòl i la porta cap a les cases particulars i la resta de serveis.
L’expert ens recorda que en una època les Fonts sencer era una font, piquessis on piquessis hi havia aigua. Per això no és estrany el nom. N’hi havia prou amb cercar el lloc adient per posar un tubet, una canya, i aconseguir que sortís un bon raig d’aigua. Moltes eren així de simples. La fama de l’aigua i de la zona es va estrendre arreu, i molts metges de Barcelona recomanaven una estada als nens perquè milloressin de les seves malalties. Són receptes d’altres temps.
Sobre l’origen de l’aigua, Travessa ens ofereix dues possibilitats, dues procedències diferents. Una, de Montserrat, l’altra, del sistema Sant Llorenç-Montseny.

Fonts recuperades:
Font de Can Grau i Can Falguera (font dels cinc brocs)
Aquesta font està reconstruïda amb pedra de riera. Té cinc brocs. És un dels elements que va donar nom al sector i una de les més famoses. Es trobava a sota de la masia de Can Falguera, tocant al Quiosc d’En Grau, que després es va convertir en el Merendero de Can Grau i més tard en el restaurant Ca L’Eduard.
La família Grau va ser una de les primeres a instal·lar-se a les Fonts i va ajudar a la urbanització. En el paratge que van ocupar hi havia fins a nou fonts. La zona era visitada per molta gent, ja que gaudia d’un paisatge idíl·lic per fer les tradicionals costellades i d’una aigua que no s’acabava.
Les fonts de Can Grau 2010 / Joaquim Verdaguer
Font de la Mare de Déu de la Mercè
Al límit amb el terme municipal de Rubí, al Camí de Ca N’Amat. Està feta amb pedres grosses i totxanes planes, i al costat s’han fet uns bancs que segueixen la mateixa estructura.
Font de la Mare de Déu de la Mercè / Joaquim Verdaguer
Font de la Mare de Déu de Fàtima
Font situada a la rambla, a l’entrada del que havia estat la Companyia d’Aigües de les Fonts. Té forma de capelleta triangular.
Font de la Mare de Déu de Fàtima / Joaquim Verdaguer
Font de la Mare de Déu del Roser
Situada a l’entrada de la parròquia de la Mare de Déu del Roser, és de totxanes, que inclouen unes ceràmiques amb motius que hom diria mariners.
Font de la Mare de Déu de Roser / Joaquim Verdaguer
Font de la Mare de Déu de Montserrat
Situada al Camí de Can Corbera, està feta de pedres i de maons. Hi ha una ceràmica amb una imatge de la Moreneta, en un racó.
Font de la Mare de Déu de Montserrat / Joaquim Verdaguer
Font d’en Samper
Les Fonts es va voler afegir a la commemoració de l’Any Dalí amb la construcció al sector d’una font que seguia les directrius del mestre empordanès.
La inauguració la van presidir el diumenge 12 d’octubre de 2003 els alcaldes de Terrassa i de Sant Quirze, Pere Navarro i Sebastià Ruiz, respectivament, en el marc de la festa major. En el mateix lloc hi havia hagut una de les fonts més antigues, enderrocada per fer-hi habitatges. La nova s’ha col·locat a pocs metres, a uns cinquanta i escaig.
La Font d'en Samper /J.Verdaguer

La Font d’En Samper està feta del típic trencadís gaudinià, i destaca d’una zona de cases blanques i de color blanquinós. El conjunt es completa amb seients del mateix estil. El mateix alcalde Pere Navarro va destacar la recuperació d’un espai degradat i la importància de les fonts com a espais d’encontre i de conversa.
La història del sector diu que a les Fonts hi anava sovint un home amb un carro per recollir la brossa que hom deixava al carrer. Es deia Samper. Ja cansat de recollir la brutícia dels altres, jeia dalt del vehicle i feia una bona migdiada. Aleshores, el cavall, tot xino-xano, es dirigia cap a una de les fonts del poble, la que tenia més verd al seu costat. El pobre animal cercava aliment i aprofitava els moments de son de l’amo.
La gent es preguntava on era en Samper, fins que varen trobar la resposta, i llavors la font va rebre el seu nom.
Fonts de la Bòbila / Joaquim Verdaguer
Font de la Bòbila
Està situada prop de Can Ribas, en un revolt del carrer, i al costat de grans pedres que impedeixen que caigui el terreny. Per reconstruir-la es van utilitzar maons i pedres rodones de riu. Té un color vermellós.

Fonts consultades:
TRAVESSA, Artur. Fonts i masies naturalment de les Fonts. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès,1998.
BATALLA, Vicenç. Les Fonts, entre dues aigües . Al Vent, núm. 88, maig 1986, p. 17-19


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada