Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 22 d’abril de 2017

La Torre de Mossèn Homs

Masia senyorial situada a 150 metres de la carretera de Castellar. El seu nom es deu a què antigament, en el seu lloc, hi havia una torre en un punt de domini estratègic a la cruïlla de camins que des de Sabadell i Sant Quirze del Vallès cap a Matadepera es creuaven amb el camí ral a Manresa. També s’encreuava amb el camí que procedent de Terrassa menava a Castellar del Vallès. El topònim Mossèn Homs fa referència a Mossèn Jaume Doms, un dels propietaris dels mas en el segle XVI. El tractament de “mossèn” estava reservat als cavallers, als ciutadans “honrats” i, de manera esporàdica, a mercaders. Actualment el seu ús, àmpliament utilitzat, es reserva pels sacerdots.
La Torre de Mossèn Homs i l'ermita / Josep Escoda Molina -AMAT
La primera referència del vilatge el trobem en un document de l’any 993, el qual el denomina Banyeres «in illo loco que vocat Banyeres». Sembla ser que el nom procedeix d’una vila romana. En el segle XIII, ja trobem un propietari que ha agafat el topònim com a cognom: Pere Banyeres. La torre ja la trobem adossada dins el mas. Aquesta forma de construcció d’un mas fortificat amb una torre la trobem, també, a les terres properes: El mas Ustrell, Castell Arnau (torre Berardo) o a Can Viver. La finalitat d’aquestes cases fortificades era la defensa contra malfactors, bandolers i altres passavolants militars.

En el segle XV surt documentada com torre Botina al ser el seu propietari la família Botí, En el segle XVI, apareix com a propietari mossèn Jaume Doms, mercader i ciutadà de Barcelona, tot i que sembla que no hi habità, sinó que era una possessió més del seu patrimoni. Jaume Doms, a més de terratinent, estava involucrat en la industria tèxtil terrassenca, principalment en el ram dels tints. També era propietari de l’escorxador de la vila. Participà fent donacions a la construcció de l’església del Sant Esperit.
En el segle XVII el nou propietari era Francesc Escorsell. És en aquest segle que la masia la trobem documentada com Torre de Mossèn Homs. L’any 1744 la família Escorsell ven el mas i la finca al Capítol de preveres i canonges de la seu de Manresa. Aquesta la ven, el 1862 a Isidre Soler, fabricant de Manresa. El 1865 passa a mans del prevere Ignasi Borras de Manresa, fins que el 1871 la compra Magí Tobella, natural del Cairat i, també era propietari de Can Montllor.

Sembla que el mas mai va ser habitat per cap propietari, si més no, es reservaven unes habitacions per estades esporàdiques. Des de sempre la masia va estar regentada per masovers.

El 1941 la torre passaria a mans de Maria Corral Cucalón, veïna de Barcelona. Aquesta faria donació del mas, l’any 1953, a la Fundació de l’Obra de la Visitación de Nuestra Señora, que la destinà a residència-sanatori de donzelles pobres i de salut delicada.
El mas en l'actualitat / Joaquim Verdaguer
Finalment als anys 70 aquesta comunitat cedia el mas, per un període de 90 anys, a l’Ajuntament de Terrassa. Amb la instauració de l’Ajuntament democràtic la casa fou ocupada per un grup de joves de l‘Escola Taller, per procedir a la seva rehabilitació i alhora aprendre un ofici. Els anys 1987 i 1988 es portà a terme una campanya d’excavacions arqueològiques que deixaren al descobert l’antiga torre que havia quedat amagada, a l’interior del mas. És una torre de planta quadrada de 4’20 m. per 4’30 metres i amb un mur gruixut de 80 cm. a la base i 70 cm. al cos superior. La seva alçada és de 15’20 m.
El mas, al llarg de la seva història, anava acumulant reformes i incorporacions de noves estances fins a convertir-se en un mas senyorial.

Actualment hi ha instal·lada  l’Escola d'Hostaleria - Restaurant "Torre Mossèn Homs" de Foment de Terrassa SA.  Des de la seva creació el 1992, l’escola desenvolupa programes de formació ocupacional i de formació contínua de cuina de serveis de hostaleria.
L'ermita de Sant Josep malmesa / AMAT
A pocs metres de la masia, hi ha l’ermita del Sagrat Cor o de Sant Josep al servei de la Torre de Mossèn Homs. La primera missa es va celebrar el 6 de febrer de 1537.
Als anys 40 del segle XX va ser reconstruïda i utilitzada per la comunitat de monges instal·lades a la Masia. La marxa d’aquestes va fer que la casa i la capella quedessin deshabitades. L’ermita es va deteriorar i  no va ser fins l’any 1957 que es va rehabilitar. El dia 16 de juny d’aquell any es va celebrar la “Festa de la Reconciliació de l’Ermita de Sant Josep”. El rector de Sant Fèlix de Sabadell va beneir la reconstrucció de l’ermita i la de la nova campana, amb presència de les autoritats encapçalades per Josep Badrinas Sala en representació de l’alcalde de Terrassa. La campana va ser beneïda actuant de padrins; Francisca Artigues, Josep M. Artigues i Mercè Pujol. És per això que la campana portava la inscripció «Francisca, José i Mercedes. Junio 1957».
La capella de Sant Josep en l'actualitat /Joaquim Verdaguer
La capella només s’obria al culte en dies senyalats principalment quan es celebrava l’aplec tradicional de la Pasqua Granada als voltants de la masia. En caure en desús aquesta tradició cap els any setanta l’ermita va ser fruït d’actes vandàlics fins a deixar-la molt malmesa i sense campana. L’any 1987 amb la creació de l’Escola-Taller Torre Mossèn Homs, la seva participació va fer possible la restauració de la masia i de l’ermita. Actualment l’ermita s’obre al culta durant les romeries que organitzen la Hermandad Divina Pastora i, principalment, cada any per Sant Josep la Hermandad de Abrucena de Terrassa.

Fonts consultades:
AA.DD. Recerca històrica Torre de Mossèn Homs. Col·lecció Estudis Terrassencs. Ajuntament de Terrassa. 1990.
PALOS, Santi. Arqueologia a Terrassa. 10 anys d’excavacions a Vallparadís i Torre de mossèn Homs. Diario Terrassa, 30 desembre 1992, p. 11
BALLBÉ, Miquel. Ermites i capelles de Terrassa, Matadepera i Viladecavalls. Ajuntaments de Terrassa i Matadepera. Terrassa 1988
CARDÚS, Salvador. Torre de Mossèn Homs. Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa. Gen.-febr. 1929, p. 118
Equip investigació Arxiu Històric. La Torre de Mossèn Homs. Diario Terrassa, 22 setembre 1977
CASTELLANO, Anna i altres. Apunts de la història d’una masia. Tallers. Escola Taller Torre de Mn. Homs, núm. 1, des. 1987
MORO, Antoni. Fases de l’evolució de la masia. Tallers. Escola Tallers Torre de Mn. Homs, núm. 1, des. 1987.

GARRETA, Jordi. La Torre de Mossèn Homs. Diario Terrassa, F.S., 14 nov. 1992, p. 9

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada