Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


diumenge, 9 de desembre de 2012

El Centre Mèdic de Terrassa


 
El primer centre mèdic instaurant a Terrassa es ca inaugurar el 15 de setembre de 1882, al carrer de la Palla núm. 7. Es tractava d’un centre de cures, consultes i urgències en el que hi participaven tots el metges col·legiats de Terrassa. Va ser una iniciativa d’un grup de ciutadans encapçalats pel doctor Josep Ullés. Els socis fundadors foren; el mateix doctor Ullés, Baudili Aregall, Joaquim Morera, Antoni Pous, Pau Aymerich i Gilebertó, Jacint Pujals, Pau Samaranch i Salvador Calsina. El seu primer director fou Baudili Aregall.

En conveni amb l’Ajuntament s’auxiliaven als malats pobres de la població, servint a la vegada de Casa de Socorro per els accidentats. El primer anys l’ajuntament va subvencionar la iniciativa amb 940 ptes.

Alguns temps després el centre es va instal·lar als baixos de l’antic Ajuntament, on s’entrava per una porta situada al carrer Cremat. Al traslladar-se l’Ajuntament a l’edifici actual també ho va fer el centre Mèdic. Finalment es la seva ubicació va ser als baixos de l’antic hospital on ara hi ha el Mercat de la Independència.

Centre Mèdic / Fons Ragon-AMAT

L’any 1912 l’alcalde Josep Ulles va voler acabar amb una llarga i deficient trajectòria de trasllats dels dispensaris municipals.

La inquietud de l’alcalde per poder disposar d’un serveis adients que mereixia la ciutat, va fer possible la construcció d’un centre mèdic a la cruïlla dels carrers de Sant Quirze amb el de Baldrich on antuvi hi havia els rentadors comuns municipals.

L’obra fou encarregada a l’arquitecte Josep M. Coll i Bacardí que aplicar una configuració modernista tardana. L’edifici en forma de triangle amb una portalada al carrer Sant Quirze destacava pel seu xamfrà que era rematat per una cúpula parabòlica que aixoplugava un gran finestral semicircular amb columnes i resolt per un gran finestral. Les ales eren de maó vist, amb obertures ritmades que acabaven pel carrer de Sant Quirze, en la portalada. El seu cost fou de 40.000 ptes.

El diari La Comarca del Vallès es feia ressò del nou dispensari: «El edifició es de nueva planta y todas las dependencias están adecuadas a los fines que se les destina, sobresaliendo entre ellas, por su esmerada construcción y absoluta asepsia. Las salas de curación y operaciones, y por su esbeltez y elegancia, el salón de actos y sesiones. Los aparatos son todos nuevos y perfeccionados de la casa constructora de don Pedro Homs de Barcelona, mereciendo citarse  como modelos de perfeccción, la mesa metàlica de operaciones y un autoclave para la esterilización del aigua u de toda clase de apósitos. Tanto en conjunto como en detalle, el edificio prodce una exelente impresión, merecido plácemes al arquitecto municipal sr. Coll, autor de los planos y director de las obras».
Enderroc del Centre Mèdic / Fons Ragon-AMAT
 El nou Centre mèdic es va inaugurar el 7 de maig de 1916 amb la presència de l’alcalde Josep Ullés i del diputat Alfons Sala, a més de les diverses autoritats de la ciutat. L’edifici fou beneit per l’arxiprest Josep Guardiet.



A mitjans de la dècada dels anys 50, amb forta oposició dels veïnat i altres terrassencs, l’edifici, una de les joies terrassenques del modernisme, fou enderrocat per donar pas a un altre immoble per acollir els nous jutjats i més tard ser la seu del Institut Municipal de Cultura i Esports. Actualment està ocupat per Centre de Normalització Lingüística.
"El glop de llet" / Fons Ragon-AMAT
 El dispensari fou traslladat a l’Hospital de Sant Llàtzer, per passar tot seguit a l’antiga clínica Maternal, el popular “Glop de llet”, del carrer de la Unió, on esdevingué Casa de Socors. Finalment retornà a l’hospital en el que seria la Clínica del Remei.




Fonts consultades:

Arxiu Tobella, El Centre Mèdic. Claxon. Núm.55, 2 desembre 1985

RAGON, Baltasar. El centre medicTerrassa historials i efemèrides. Impremta Ventayol. Terrassa

La Comarca del Vallés. 8 maig 1916. p. 1 i 2

Cronica Social. 8 maig 1916. p.2

TAPIOLAS, Judit – PEREGRINA, Neus. Terrassa 1877-1900. Arxiu Tobella. Terrassa 1996

2 comentaris:

  1. Quan s'enderrocarà el llamp d'edifici que hi ha ara i es reconstruirà aquest? Potser ens hauríem de mobilitzar, no?

    ResponElimina

  2. Amic Patinet
    Això va succeir en els anys 50, però ara també enderroquem edificis històrics. Ara estnt a punt d'enderrocar-se una sencilla casa el carrer Major de Sant Pere 33, que és l'unic vestigi que queda d'una casa del poble de Sant Pere de principis del segle XIX. Estava inventeriada, però ni això la salvarà.

    ResponElimina