Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 23 de febrer de 2013

La fil•loxera i l’Estació Ampelogràfica de Terrassa

La fil·loxera és un petit insecte originari d'Amèrica que s’alimenta dels ceps que es troba al seu pas. Ataca en massa a les arrels dels ceps xuclant-los la saba fins a matar-los, provocant la ruïna de molts agricultors al destruir les seves vinyes.
La plaga de  fil·loxera
La plaga de la fil·loxera va arribar a Europa l’any 1860 i s’estengué ràpidament per França destruint  les vinyes franceses, provocant una catàstrofe agrícola de grans dimensions.
A mitjans del segle XIX la producció vinícola a Catalunya vivia una etapa de prosperitat, principalment per les mesures de seguretat que es van dur a terme al conèixer l’existència de la plaga al país veí. Si en algun punt es detectava la presència d’aquest pugó es cremaven les vinyes per evitar que s’estengués.
una vinya

El terme de Terrassa i, principalment el del poble de Sant Pere de Terrassa eren grans productor de vi, fins al punt que les terres santperenques tenien molt renom, i eren considerades en aquella època “el Penedès de l’actualitat”.  Un dels personatges cabdals de l’època en el món de la viticultura, fou el farmacèutic i enòleg terrassenc Bonaventura Castellet Baltà. Un cop acabat els estudis de farmàcia, es va dedicar a l’estudi de la horticultura i la viticultura. L’any 1865 va publicar Enologia española, un estudi sobre els vins a Espanya i la manera per conèixer les millors marques. Quatre anys després va escriure un dels seus millors tractats d’enologia: Vinicultura y enología, que estudiava el correu de la vinya a Espanya i el tractament del ceps. Durant el desastre de la plaga de la fil·loxera a França fou un defensor de la solució francesa de salvar les vinyes espanyoles amb la introducció dels ceps americans.
Durant vint anys els productors de la comarca i de tot Catalunya es van beneficiar de la crisi francesa.
Però, la plaga s’estengué ràpidament per tot Europa i malgrat els control que es va fer a Catalunya, aquesta arribà l’any 1883 davant la impotència dels agricultors.
Primera estació ampelogràfica / Fons Ragon-Amat
A Terrassa davant la magnitud en què progressava la calamitat, es creà, el gener de l’any 1885, la primera Estació Ampelogràfica d’Espanya. Estaba situada on actualment hi ha la plaça Ricard Camí. L’ampelografia es la ciència que s’encarrega de l’estudi, la descripció i la identificació dels ceps i els seus fruïts. Els fundadors de l’estació foren Antoni Ubach i Joaquim Monset. El primer, propietari agrícola de les terres de l’Ubac. instal·lat a Terrassa com industrial i, el segon, industrial terrassenc amb una gran predilecció per l’agricultura i la vinicultura.

Joaquim Montset i Antoni Ubach

Al front d’aquest centre, situat a la finca del Pantà, posaren com a director  a l’enginyer agrònom Rafel Roig Torres. L’objectiu era estudiar el conreu i adaptació dels ceps europeus i americans a la nostra terra, així com els sistemes de podes i empelts i les malalties de la vinya. Per veure com se les havien enginyat el francesos per combatre la plaga empaltant ceps americans, Rafael Roig visità les comarques del migdia francès per tal de recollir informació pel centre d’ampelogràfic terrassenc. També Antoni Ubach recorregué les vinyes replantades a França. L’altre soci, Joaquim Monset es dedicà a l’estudi traduint el llibre “Manual pràctic de la vinicultura i ceps americans” de Gustau Foex, en el què prevenia  als vinicultors contra  la plaga i recomanava, a l’efecte, els ceps americans. També es traslladà a França per veure en uns terrenys que posseïa a Anude, l’efectivitat d’aquell estudi. Joaquim Monset inventà un polvoritzador d’aire comprimit, el qual simplificava la tasca de combatre la fil·loxera , doncs un sol home podia accionar-lo. Aquest aparell fou premiat  en el Concurs Internacional Agrícola de Conegliano (Itàlia).
L’interès dels membres de l’estació era alliçonar als vinicultors sobre la plaga, a base de conferències i cursos sobre empelts de la vinya.
Tractament d'una vinya amb sulfat de carbono

El 31 de maig del 1888 es descobria el primer focus a les nostres contrades, a les vinyes del mas de Can Parellada del poble de Sant Pere. El 21 d’agost del 1889 uns setanta viticultors de la comarca es reunien a l’Estació Ampelogràfica per estudiar l’assaig de protecció de la vinya, amb demostracions pràctiques  que s’efectuava als terrenys d’experimentació, en el viver de ceps que posseïa aquesta institució.
L’any 1894 es van presentar a les Corts els acords presos d’una reunió de vinicultors celebrada a l’Estació Ampelogràfica de Terrassa i, un any després el Govern decretava l’epidèmia com a zona de calamitat.
Finalment s’erradicà deixant morir els ceps vells i plantant ceps americans o empeltant als ceps autòctons, els ceps americans. D’aquesta manera, es tornaven immunes a la plaga, gràcies al fet que el ceps americans ja estaven adaptats a la fil·loxera


Fonts consultades:

PUY, Josep. Història de Terrassa. La Terrassa de la restauració. Ajuntament de Terrassa. 1987

CARDELLACH, Teresa; VERDAGUER, Joaquim. Bonaventura Castellet, Farmacèutic i Enòleg. Visquem Terrassa. Núm. 29 maig 1999, p. 12

RAGON, Baltasar. Terrassencs de mil vuit cents. Imp. Joan Morral, Terrassa1933

TAPIOLAS, Judit – PEREGRINA, Neus. Terrassa 1877-1900. Arxiu Tobella. Terrassa 1996

2 comentaris:

  1. Hola Joaquin, soy José Antonio Navarro, miembro
    y gestor de la web de la sección de tasts de vins del Social de Terrassa.
    Me ha parecido muy interesante el contenido de tu blog con respecto a los viñedos y la filoxera en Terrassa.
    En nuestra próxima cata de mañana Martes 21/5/13 haremos un poco de historia sobre los viñedos en el Valles Occidental. Con tu permiso
    utilizaremos esta estupenda información.
    Esperamos contar contigo e invitarte a venir a alguna de nuestras catas en la que se trate de
    temas históricos de esta ciudad.
    En nuestras catas siempre intentamos combinar la cata de vinos en su sentido mas estricto con
    temas de tipo cultural relacionados con el mundo del vino, tambien con la música y la gastronomia.
    Te pongo el link a nuestra web
    http://www.elsocial.org/Tasts/Tast_Principal_Cat.htm

    ResponElimina
  2. Hola Joaquim,

    Et volia comentar que en una feixa (on actualment hi ha oliveres) dels plans de can Canya (can Figueres del Mas), hi ha un petit museu de la vinya a l'aire lliure. Passejant per allà he trobat dos cups (tines) adossats amb les seves corresponets rajoles a l'interior (un de quadrat i l'altre circular), un pou amb les restes d'un xupet (on es feia el brou bourdelés per ensulfatar la vinya) adossat i la seva corresponent barraca de vinya. Tot això a l'aire lliure. He parlat amb el massover de can Canyes i l'únic que recorda és que allí es conreava la varietat picapoll fa molts anys.

    Si vols contactar amb mi, el meu e-mail és david.terrassa@hotmail.com

    David Hernández

    ResponElimina