Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 12 d’abril de 2014

Terrassa de camí cap a la revolució industrial. (I)



Després de l’onze de setembre del 1714 i, principalment, després de la mort de Felip V el 1745, es va obrir un parèntesi de tranquil·litat, sota els regnats de Ferran VI i Carles III, que va transformar la situació de desfeta i contrarietat del país en una pròspera i floreixent Catalunya. Durant la resta del segle XVIII es va desenvolupar de sobremanera la indústria, respirant en els centres fabrils una atmòsfera de protecció. En aquella època, es va deixar de fer la fabricació en els vells obradors i els seus paraires, per passar a un important nucli de fabricants encapçalats pels Galí, Busquets, Vinyals, Font i Parés, Sagrera,... que concentraren la producció en les primeres fàbriques terrassenques. Era un moment que aquests fabricants enviaven els joves a l’estranger per tenir coneixements dels nous avançaments en les arts i  les indústries europees.
Un obrador tèxtil /Dibuix Mateu Avellaneda
Manca documentació del segle XVIII. La poca informació la podem trobar en els llibres de les cofraries o dels gremis.
Baltasar Ragon ens dona una visió de les fàbriques de teixits de mig segle XVIII:
“Per assabentar-se dels progressos que feien les fàbriques de panyos  de Catalunya, i al mateix temps per premiar els fabricants amb nous privilegis a fi d’estimular l’amor al treball industrial, el rei Ferran VI va dictar una disposició per tal que cada any la primera autoritat de la població fes quan menys una visita d’inspecció a les fàbriques”.
Una d’aquestes la va fer el Bayle de Terrassa en Josep Mas, el dia 14 de desembre de l’ant 1755, en compliment d’una ordre que va rebre del senyor Francesc Montero, del Principat de Catalunya i subdelegat de la Junta General de Comerç, Monedes i Mines, firmada a Barcelona el 30 d’octubre anterior.
Acompanyat d’un escrivà i dels terrassencs Francesc Molas i Joan Llargués com a testimonis, va començar la visita a la fàbrica d’en Francesc Busquets, en el qual hi havia quinze telers corrents; seguidament visità la de Jeroni Font i Parés, amb tres telers; la de Josep Cardellach, amb cinc telers: la d’Ignasi Galí, amb tres telers: la de Josep Mas, amb dos: la de Josep de Sagrera, amb un i la de Salvador Amat, amb un. Totes amb llurs oficines, les quals mantenien en un bon estat, i fins aquí s’havia experimentat, obrat i fabricat panyos amb una materia, cura, qualitat i bondat que sempre havia acostumat. D’aquesta visita va fer-ne aixecar una acta davant del notari públic de la vila, Josep Antoni Puig i Gorchs.
No és d’estranyar que aquestes fàbriques comptessin amb tan poc nombre de telers, perquè la majoria d’ells estaven instal·lats  en les entrades  de les cases dels treballadors respectius. Aquests telers eren de fusta, amb alguna engravació de ferro i eren moguts pel mateix teixidor, bo i assegut sobre una post llarga que en deien la senyadora; i un xic decantada perquè facilités l’estar mig assegut i mig dret. El teixidor, amb una mà tirava un cordó que anava a l’extrem de les taules i llençava la llançadora d’un costat a l’altre; amb l’altre mà movia les taules per ajustar el fil que havia de passar per la trama i amb els pens feia el canvi dels perxerats que formaven el dibuix de la tela.


En una nota de l’any 1763 veiem que a Terrassa hi havia com a principals fabricants els anomenats anteriorment i a més a més Martí Bellver, Bastard, Rodó i Vinyals.

Com diu Josep M. Benaul «Durant el segle XVIII es va consolidar a Terrassa una classe empresarial moderna, sòlida i dinàmica al capdavant de la indústria llanera».

Francisco de Zamora fou un jurista i polític castellà que per curiositat i per una sèrie d’atzars va dedicar-se a recórrer Catalunya entre 1775 i 1790. Naturalment dedicà un apartat del seu voluminós treball a la nostra ciutat
Día 29 de marzo de 1786. (...) volvimos de Barcelona pasando por la aplicadísima y antigua villa de Tarrasa, notando únicamente por este camino el cardón, que crían entre las viñas, y aún en campos separados, para venderlo a los tejedores de paños, cuyo fruto produce mucho lucro (...).
Tarrasa dista de Barcelona cinco horas y media. Esta situada esta villa en un llano, por cuya inmediación pasa una gran riera [es refereix al torrent de Vallparadís] sobre la cual hay un puente para pasar a lo que llaman San Pedro de Tarrasa. Las cercanías de esta villa son bastante fértiles en granos, y cuidan muy bien de las olivas. Hay excelentes fábricas de paños y bayetas, siendo el más celebrado el negro de ellas. Hay un cuartel de caballería por la proporción de terreno y alimentos.
Crece bastante su población, pero como su aumento no puede ser tan ejecutivo como el de las fábricas, no toman las de esta villa todo el aumento del que son capaces, por falta de manos.
Esta población es muy antigua, creyéndose que aquí estaba la antigua Egara. Lo cierto es que se hallan en los campos de sus cercanías una multitud de monedas romanas de todas las edades, de las cuales ha hecho una crecida colección don N. Jordana, clérigo de dicha villa y entre ellas vimos algunas monedas de Emperadores, Cónsules, etc., unas tres o cuatro medallas.
En la dicha iglesia de San Pedro quedan restos de antigüedades, sobre las cuales hace sus conjeturas el canónigo Pascual en un manuscrito que poseemos. En la iglesia hay varias inscripciones de tiempos posteriores.
(...) en Tarrasa se hallan restos del antiguo castillo llamado de este nombre [Castell de Vallparadís], que tuvo gran fama en tiempos de los moros, y en el que estuvieron algún tiempo los cartujos de Montealegre, pensando establecerse allí”.

Fonts consultades:
FIGUERA; Pere; VERDAGUER, Joaquim. Terrassa vista per Francisco de Zamora. Impacte, núm. 6, 7 març 1987
PERALTA, Miquel. Testimoni de Francisco de Zamora, un polític castellà del segle XVIII que visista Terrassa. Diario Terrassa, 21 jul. 1984, p. 14
ZAMORA, Francisco. Diario de los viajes hechos en Catalunya. Curial. Barcelona 1973.
COMA, Joan. El segle XVIII: creixement sobre noves bases. Història de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 1987.
RAGON, Baltasar. Les fàbriques de teixits de mig segle XVIII. El Dia. 14 desembre 1927
VENTALLÓ I VINTRÓ, Josep. Tarrasa antiga y moderna. Impremta i Litografia La Industrial. Terrassa 1879

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada