Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


diumenge, 14 de setembre de 2014

El primer partit d’hoquei a Terrassa



A principis del segle XX Terrassa va veure l’esclat de diverses disciplines esportives: El futbol, el bàsquet, el tennis, el ciclisme o el hoquei. També, altres que no van reeixir com el Bàdminton, el Clock-golf, l’Spirapol, el croquet, el tir amb arc.



En general, la procedència d’aquests esports era anglosaxona, via Barcelona on enginyers o pèrits estrangers el practicaven . També era una època que els industrials terrassencs enviaven els seus fills a estudiar noves tècniques tèxtils al l’estranger. L’esport, per la classe alta i, el cant coral pels obrers i menestrals, eren l’entreteniment d’una ciutat de 22.000 habitants.


L’any 1912 un grup d’ex-alumnes de l’Escola Pia que formaven part de l’Ateneo Calasancio, van decidir de portar un nou esport Terrassa: l'hoquei.
Antoni Escudé / proc. Família Escudé
Van fundar l’equip que s’anomenava “Lawn Hockey Club Calasancio”. El pioner i introductor del nou esport fou Antoni Escudé. Per portar-ho a terme eren necessaris els estics, el pals de fusta en forma de J, que s’empraven en aquest joc i que en Espanya no n'hi havia. Es va connectar amb la casa Williams de París per aconseguir-ho, a més de demanar catàleg i reglament de l'hoquei. Antoni Escudé explicava que “en aquell temps era molt difícil comprar estics, i per poder-ho fer, em vaig fer  representant primer de la casa «Alimundo», de Barcelona i, més tard, de la firma comercial «Planes i Xiveques». Un estic valia llavors 6 pessetes, i una pilota, 2’50”
Can Fatxó / Fons Ragon-AMAT
El dia 14 d’abril d’aquell any arribaren els materials i començaren els entrenaments en un camp que hi havia davant de Can Fatxó a la carretera de Matadepera.

Ara era qüestió de trobar un contrincant; Escudé explica la recerca “ trobar un contrincant va ser més difícil (que trobar els estics), però ens varem assabentar que l’Espanyol de futbol tenia a la seva plantilla alguns jugadors anglesos i alguns de catalans que havien anat a estudiar  Anglaterra, que coneixien una mica aquest esport i gràcies a aquest fet  es va poder celebrar, a la fi, l’esmentat primer partit”.

L’Espanyol, corresponent a la petició dels terrassencs varen formar un improvisat equip per enfrontar-se als "calassancis".



El primer partit es va jugar el 2 de juny de 1912 al camp del Mauri, situat a l’avinguda de Jacquard entre el carrer de Salmerón i Prat de la Riba. Era una esplanada emprada, també, per fer instrucció militar.
Equip del Lawn Hochey Club / Proc. Rafael Aróztegui
Equip del CD Espanyol / Proc. Rafael Aróztegui
La crònica que feia el diari La Comarca del Vallès en deia «Ayer a la tarde sé celebró el anunciado partido de hockey entre el Real Club Deportivo Espanyol y el Lawn Hockey C.C. de esta localidad. Como estaba previsto, viose sumamente concurridísima habiéndose  congregado en dicho campo miles de tarrassenses y varios spormants de Barcelona y Sabadell, viéndose en la tribuna á las mas distinguidas familias de esta ciutat.

Aliniáronse los dos teams cerca de las cinco a los acordes de la Banda Municipal que amenizaba la fiesta. Empezado el match viosé que se trataba de un partido equilibrado aunque el Deportivo jugaron algunos profesionales. Durante la primera parte, dominaron siempre los de Tarrasa, aunque su dominio sirvió muy poco por tener alguna parte muy flaca, lo que dio un resultado de 5 a 0 [a favor de l’Espanyol]. En la segunda parte los teams lucharon con más brío, pudiendo lograr dos goals después de empeñada lucha el team tarrasense y dos el team internacional del Español». Per si no s’ha entès, el resultat final fou de 2 a 7 favorable a l'Espanyol. Pel Terrassa es van alinear Lluís Alegre (porter), Ramon Pujals, Ernest Joly, Josep Marimon, Antoni Escudé, Ramon Colomer, Guillem Duffour, Enric Fernández, Joaquim Freixa, Francesc Autonell, Josep Ventalló.
Les grades del camp / proc. Rafael Aróztegui
Després del partit es va celebrar un combat d’exhibició de boxa entre dos jugadors de l’Espanyol, Hogge i Rowllinde. El fet que els dos adversaris lluitessin sense samarreta va ferir la sensibilitat d’un sector del públic, que va abandonar el camp en senyal de protesta.

Tot i això, hi hagué un absurd quan les tribunes de fusta muntades per encabir el públic van cedir, sense produir, sortosament, desgràcies personals de consideració. La festa va concloure amb un àpat a l’Hotel Peninsular.
El partit / proc. Rafael Aróztegui/ Proc. Rafael Aróztegui
S’ha discutit sovint sobre el deganat de Terrassa com a primer lloc que es va jugar a hoquei a l'Estat Espanyol. El cert és que abans d’aquest partit a Barcelona, Madrid i Sant Sebastià ja es va jugar a hoquei, però interpretant el reglament d’una manera molt ambigua. El partit de Terrassa es va jugar amb equips complerts de 11 jugadors per banda tal com marcava el reglament amb àrbitre inclòs. A més va ser l’equip terrassenc, sense estrangers, el primer que va tenir continuïtat dins la llarga història d’aquest esport.



Fonts consultades

S.V.S. Ha muerto un esportista. Diario Terrassa, 22 agost 1989, p. 22

FIGUERA, Pere. Terrassa i l’hoquei: 80 anys d’història. Ajuntament de Terrassa. 1992

RAGON, Baltasar. Coses de Terrassa viscudes. Imprenta Morral.

La Comarca del Vallès. 3 juny 1912.

Heraldo de Tarrasa. 8 juny 1912

La Sembra. 8 juny 1912.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada