Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 3 de setembre de 2016

El barri de Sant Pere

No s’ha de confondre el barri de Sant Pere amb el de l’Antic poble de Sant Pere o el barri de Sant Pere Nord, tot i que els tres tenen el mateix comú denominador: el poble de Sant Pere.
Quan a Terrassa i a Sabadell es van annexionar el poble de Sant Pere l’any 1904, Sant Pere va passar a ser un barri més de Terrassa

El barri està estructurat sobre les terres de Can Tusell, Can Fatjó, Can Pous i el Pla de l’Ametllera. El travessa dos torrents; el de Vallparadís i el del Rossinyol. Aquest últim neix més amunt de l’estadi Olímpic i en diagonal travessa el barri en direcció a la Biblioteca Central.
Terres de Can Pous / Proc. Rafael Aróztegui
Quan va arribar el tren el 1856, el nucli urbà del poble de Sant Pere era el carrer Major, el carrer Castellet, algunes cases prop del pont i algunes cases al altra banda de la via del tren, a més del nucli urbà de la Creu Alta (Sabadell).
Carrer d'Ègara / Proc. Rafael Aróztegui
A finals de segle, l’expansió cap el nord al llarg de la carretera de Matadepera va fer necessari un pla urbanístic per marcar els carrers de les terres de cal Sal·lari. Així van néixer els carrer del Ferrocarril, d’Ègara, Fraternitat, Ponent i De la Riba de Sant Pere (carrer Ample). L’any 1919, ja depenent de l’Ajuntament de Terrassa es van traçar nous carrers més al nord i es van assignar els noms dels carrers; Autonomia, Independència, Orde, Triomf. amb noms de velles aspiracions patriòtiques catalanes. això sí, conservant al bell mig el carrer de Can Pous (de Francesc Salvans).
Per urbanitzar la zona va ser necessari expropiar terres de Can Tusell, Can Fatjó i Can Pous.
Com a curiositat d'aquesta època, les primeres cases del carrer de l’Autonomia portaven sorprenentment els núm. 317 al 325 en una banda i davant, la 318 i 320. No se sap el perquè de la designació d’aquests números tant elevats. Per prolongar el carrer fins a la carretera de Matadepera va ser necessari enderrocar la masia de Can Fatjó.
Can Fatjó, a l'esquerra les primeres cases del carrer Autonomia/ Proc. Rafael Aróztegui
Pel què fa a la part de ponent hi havia el camí del Pla de l’Ametllera on es van edificar diverses cases. El 24 d'agost, l’Ajuntament va aprovar designar el camí com a carrer del Pla de l’Atmellera. Aquests terrenys havien estat propietat de la família Ametller d’on derivà el nom d’Ametllera per allà el segle XVII. Abans de fer-se la carretera de Rellinars, el camí era l’únic que manava a la muntanya, a can Bogunyà, a Can Pous i a Rellinars. A finals del segle XIX, les terres eren propietat de a Pere Prat Pujol. Fou el primer en construir una casa en el camí. La resta de la finca va anar-la venent per casals als nouvingut i ben aviat hi hagué 20 cases. El 1925 els socis de la Societat Corals Els Amics, obrers en la seva majoria, es van acollir a la Llei de cases barates, promulgada el 10 de desembre del 1921, i van crear la Constructora Los Amigos. El projecte era edificar cooperativament les anomenades “cases barates” principalment a la zona entre la riera del Palau i el torrent d’en Pere Parres, al carrer del Torrent, al carrer del Marqués de Comillas i al carrer Transversal, com a nucli principal, amb 140 habitatges.
Zona del Pla de l'Ametllera / Proc. Rafael Aròztegui
Per què fa a la instrucció pública, en un principi l’ensenyament es reduïa a la escola pública de la Zona (antic Ajuntament) i al col·legi de les monges. L’incessant creixement cap el nord va tenir una evolució precària. Durant la República es va inaugurar l’Escola Genescà al carrer Sal·lari.
A la part de ponent, a la plaça dels Mestre Serrat (en aquella època anomenada Turó Park) hi havia l’Escola del Pla de l’Ametllera.
Prop d’allà, el 1935, es va inaugurar al carrer Pla de l’Ametllera, la primera Guarderia Infantil tant esperada pels terrassencs.
Escola del "Turò Park"
L’any 1929, el Rector de Sant Pere, Josep Homs va fer gestions per la vinguda dels Pares Carmelitans al barri. El 1930 començaren les obres del nou convent en un terreny del Carrer Bartomeu Amat. Però les dificultats econòmiques retardaren les obres fins que s’aturaren el 1936, davant l’esclat de la Guerra Civil. Després de la guerra, els Pares Carmelitans retornaren a la ciutat i cercaren un altre indret per instal·lar-hi la comunitat. Davant les dificultats d’actualització de la compra dels terrenys antics, la comunitat es va establir definitivament al costat de l’avinguda de l’Abat Marcet, on podien disposar d’un terreny més ampli i donar cobertura de l’ensenyament al nord del barri.
Al carrer Llibertat hi havia l’escola coneguda popularment com “La Bandera”.
A finals dels anys 60 es va fundar l’escola privada La Roda a la carretera de Matadepera, què, després es traslladaria a la part nord del carrer de Salmerón i passaria a ser pública.

L’expansió urbanística comportà la construcció del Mercat de Sant Pere a la plaça del Triomf (1928) i és el moment que el carrer Ample esdevé la via central del barri. Durant els anys 60 i 70 la zona registra un creixement molt acusat i comencen a construir-se blocs de pisos a l’avinguda Abat Marcet que substitueixen, paulatinament, les cases de tipus anglès que l’havien caracteritzat.
 
El mercat de Sant Pere / Proc. Rafael Aróztegui
Amb l’expansió urbanística, el carrer Ample es converteix en el segon centre comercial de la ciutat. Però la revolució més apreciada pel barri s’ha produït els últims 15 anys amb el soterrament de la Renfe, la reconversió del passeig 22 de juliol i la creació del parc del Nord.

Poc a poc es van anar edificant algunes cases, però no va ser fins l’any 1928 en què es va inaugurar el Mercat de Sant Pere al bell mig de la plaça del Triomf, que es va intensificar la urbanització i edificació de la zona.
La situació del mercat al mig de la plaça del Triomf ha portat a la confusió sobre el seu nom, anomenant-lo «Mercat del Triomf». També se l’havia conegut com el «Mercat de Dalt», per diferenciar-lo del Mercat de la Independència

El barri, des d’un principi, pertanyia a la demarcació parroquial de Sant Pere, fins que el 1955  que va crear la parròquia de la Santa Creu i, més endavant la parròquia de la Mare de Déu del Carme.

En l’època franquista davant la prohibició de crear associacions, el barri tenia la seva associació en format Comissió de Festes. Amb l’esdeveniment de la democràcia es va crear l’Associació de Veïns de Sant Pere. L’any 1982 de mutu acord, la part baixa del barri es va segregar formant l’Associació de Veïns del Poble de Sant Pere.
 
Fonts consultades:
FIGUERAS, Pere: VERDAGUER, Joaquim. El Pla de la Ametlera. Claxón.
TRENCS, Marian. Cents anys de vida religiosa. 1877-1977. Caixa d’Estavis de Terrassa. 1977.
LOZANO, Ferran, ROMERO, Jesús i VERDAGUER, Joaquim. Els carrers de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 1995

Programes de Festa major del Barri de Sant Pere

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada