Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 12 d’abril de 2014

Terrassa de camí cap a la revolució industrial. (II)



Després de la Guerra de Successió amb la política proteccionista del rei Felip V i l’obertura del mercat colonial de Carles III, es va afavorir el desenvolupament dels sectors industrials, principalment el tèxtil, a Terrassa. La Guerra de Successió representà curiosament una regressió a Castella en l’aspecte econòmic, on van veure el renaixement d’un cert feudalisme contrari a unes activitats manufactureres En canvi a Catalunya es continuà amb un procés i estructura de manteniment dels nuclis  industrials de camí cap el precapitalisme tecnificat.


El que havia estat una indústria basada en els obradors casolans o petits tallers de paraires protegits pels gremis va començar a donar un tomb cap a una estructura industrial nova. Aquests canvis anaven paral·lels a la transformació de la vila rural a convertir-se en centre fabril.



A la vila un grup de menestrals van trobar la fórmula per enriquir-se i passar a ser burgesos. En un principi es deien «negociants». En realitat eren  intermediaris amb bones relacions comercials que recollien comandes que després distribuïen  als obradors o tallers. Aquest cobraven a tant la peça i compaginaven la feina amb els treballs agrícoles. Els negociants controlaven la producció i els preus. A poc  a poc crearen quelcom que no s’havia vist mai a la vila: les fàbriques, centres de producció pròpia on elaboraven una activitat contínua de draps o teles, tot continuant supervisant la producció dels obradors.

Així es va iniciar la progressiva decadència del proteccionisme gremial que desembocaria en  una submisa proletarització obrera que no es despertaria de la subjugació paternalista dels grans industrials fins ben entrat el segle XIX amb les creacions de federacions obreres i l’aparició de noves ideologies liberals i socialistes. El Gremi de Paraires acabaria transformant-se en una agrupació de fabricants que fundaren l' Institut Industrial de Terrassa.

L’any 1767 el govern de Madrid va reglamentar per la indústria tèxtil una ordenança que només donava el reconeixement oficial a aquelles fàbriques que tenien dotze o més telers, fet que va impossibilitar la supervivència dels obradors, tallers i fàbriques petites.
Màquina Jacquard
La línia de fabricació consistia en el batan i els obridors on es batia i es barrejava la llana. A continuació  amb les cardes es patinaven les fibres, s’estiraven en forma de metxes a punt de ser filades, per procedir a l’elaboració del teixit. Amb una màxima producció i la qualitat dels teixits van fer possible obrir mercats a Europa i comerciar amb Amèrica.

La teixidora de Joan Planelles
Les millores tecnològiques en el segle XVIII eren minses. Continuava la fabricació amb teler de fusta simples que tan sols teixien una sola cinta o els de rem que podien teixir unes quantes cintes al mateix temps. Bàsicament funcionaven de forma artesanal.

L’any 1733 es va inventar la llançadora volant que permetia passar el fil de la trama a través de l’ordit colpejant la llançadora gràcies a un sistema de cordes.

Va ser una gran innovació que va permetre la servitud manual de només un operari.

A finals de segle el britànic Edmund Cartwright va mecanitzar el teler, invent que va transformar la indústria tèxtil.

L’any 1790 un terrassencs, Mateu Bogunyà, va idear un torn per filar llana i cotó, màquina que fou homologada per la Junta de Comerç de Barcelona, tot hi que no va tenir èxit.

No serà fins al 1801 que Joseph Marie Jacquard  inventaria el teler que portà el seu nom que simplificava la reproducció dels dibuixos en els teixits, alhora que permetia l’obtenció de mostres més grans.



A Terrassa la capitalització de la indústria tèxtil i la creació de les primeres fàbriques, la van promoure els  «negociats» de famílies benestants com els Sagrera, els Fonts, els Galí, el Vinyals, els Busquets, Amat..

Casa i fàbrica dels Sagrera / Dibuix Josrdi Bigorda-Museu de Terrassa
 Aquest petit nucli de fabricant prioritzaren la edificació de les seves cases senyorials que els identificava com a nous potentats: Antón Sagrera, l’any 1768, comprava tres casals al carrer de la Font Vella on va edificar la primera mansió dels Sagrera. Aquesta casa senyorial tenia en un lateral una nau de dues plantes  destinades a fàbrica amb màquines de filar, aspis, abaixadors,  paneres i romanes, etc.

Els Font i els Busquets s’aposentaren en sengles cases senyorials al carrer Cremat. Els Busquets tenien la fàbrica on a finals del segle XIX es va instal·lar la Central Electrica , on actualment  hi ha un restaurant, al carrer de Joan Corominas. Els Font tenien la fàbrica al carrer del Vall. Els Vinyals instal·lats des del segle XVII en el carrer Major, prop del portal de Sant Roc, aixecaren una mansió noble que s’honorà, en el segle XIX d’hostatjar el rei Ferran VII i la reina Isabel II. Els Vinyals bastiren la seva fàbrica als  afores de la vila, en mig de l’actual barri del Segle XX .L’any 1770, l’acabalat Ignasi Galí féu construir un bell edifici on ara hi ha l’Ajuntament i, la fàbrica, a l’actual carrer de la Rasa en el lloc que ocupa l’Escola Lanaspa.



Era una època en què Terrassa va viure una tongada d’esplendor industrial, fins al punt de gaudir de la fama d’ésser la població més avançada en el ram nacional dels teixits.

El 1802 a la vila hi havia 8 fàbriques de teixits amb una ocupació de 470 obrers: 50 perxadors, 30 tonedors, 160 teixidors i 230 cardadors. A més es dedicaven a filar llana en els seus domicilis 1.445 dones i nens. En total dos mil obrers industrials en una població de 3.500 habitants.

L’afermament industrial al llarg de la segona meitat del segle XVIII i l' aplicació pausadament de les innovacions mecàniques que s’anaven inventant en els processos de fabricació tèxtil, portarien a la primera meitat del segle XIX de camí cap a revolució industrial, principalment amb l’arribada del vapor.



Fonts consultades:

COMA, Joan. Història de Terrassa. La indústria tèxtil a l’època moderna. Ajuntament de Terrassa, 1987

GALÍ i BARBA, Joan Baptista. Notícies sobre l’abastiment d’aigua a Terrassa. Mina Pública d’Aigües de Terrassa.1992

PALOMARES, Miguel. Galeria de Tarrasenses ilustres. Cambra del Comerç de Terrassa. 1962

AA.DD. La Casa Alegre de Sagrera. Museu de Terrassa. Terrassa 1997

RAGON, Baltasar. Terrassa en el segleXIX. Impremta Morral. Terrassa

CARDÜS, Salvador. Historial de la Guerra Napoleònica a Terrassa. Patronat de la Biblioteca Soler i Palet. Terrassa 1975

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada