Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


diumenge, 5 d’agost de 2012

La placeta de Saragossa


L’espai que ocupa la placeta de Saragossa era en el segle XIX un encreuament de camins: des del carrer de Sant Pere cap el camí ral de Matadepera que enfilava l’actual carrer del Camí Fondo; el camí de Sant Llorenç pel carrer del mateix nom i, el camí de Sant Pere que esdevindria el carrer Nou de Sant Pere.
Amb la arribada del tren del nord el 1856 i el corresponent transit de vila cap a l’estació, la placeta va esdevenir un lloc privilegiat. On ara hi ha l’estanc, Miquel Domingo va instal·là un negoci de restauració amb el nom de Fonda Saragossa. Aquest és l’origen del nom de la plaça que esdevindria popular tot i què no  se l’hi assignarà aquest nom fins el 1979.
L’Ajuntament anomenar la l’espai  placeta de Zamenhoff el 5 de juny 1912, amb motiu de la “3ª. Kongreso de la Katalunya Esperantista Federació” que es va celebrar a la nostra ciutat els dies 29 i 30 d’aquells mes.
La placeta Saragossa 1885 / Fons Ragon-AMAT

A finals del segle XIX la placeta oferia una imatge molt diferent de l’actual: a més de la Fonda Saragossa, al altre banda de la plaça, a l’entrada del carrer Nou de Sant Pere hi havia el cafè Europa. I prop a la vorera del carrer, la Mina d’Aigües va bastir, el 1877, una font que el 1926 fou traslladada a Les Escaletes.
Aprofitant l’enderroc de la casa cantonera del carrer de Sant Pere amb el de la Rasa, en quedà l’espai vuit, l’any 1901 s’inaugurà un quiosc de begudes, el primer que es va instal·lar a Terrassa
En el núm. 2, ara hi ha l’Arxiu Tobella, va néixer Josep Oller, fundador del Moulin Rouge de París. En el mateix lloc, a finals de segle XIX, hi havia la botiga i taller de les primeres màquines de cosir “Escuder” que va inventar el terrassenc Miquel Escudé.
Plaça de Zamenhoff 1912 / Fons Ragon-AMAT
L’any 1940 l’Ajuntament es canvià el nom pel de “plaza de la Liberación”. El dia 26 de gener d’aquell any, la ciutat celebrava la “Fiesta de la Liberación” conmemoran l’entrada de les tropes franquistes a Terrassa el 26 de gener de 1939. A la premsa local “Tarrassa” es feia menció d’un dels actes celebrats en aquesta diada de l’any 1940:
«El sabado a les onze, con assistencia de autoridades todas, se celebro el acto de descubrir la làpida que da el nombre de “plaza de la Liberación” a la que hasta hoy havia sido plaza de Zamenhoff. No hubo discursos, lanzandose claramente, despues del himno nacional, los gritos de ¡Viva Tarrasa! y ¡arriba España!»

Tot i així el poble continuà anomenant-la placeta de Saragossa. També seria coneguda popularment amb un altre nom; l’any 1930 s’instal·lava, entre el carrer del Camí Fondo i el de Nou de Sant Pere, l’oficina de Correus i telègraf. Es per això que, també de la anomenava “placeta de Correus” i més endevant  a partir de 1960 quan l’oficina fou traslladada a la placeta de Mossèn Cinto Verdaguer, com a placeta de Correus Vell
Plaça de la Liberación 1960- Foto Francino-AMAT
L’any 1993 es va procedir a la remodelació de la placeta de Saragossa. L’espai passà de ser aparcament de cotxes a zona enjardinada amb mobiliari urbà. En un gran jardinet triangular es va instal·lar la escultura Flama, obra de Ferran Bach-Esteve..
El dia de la seva inauguració, el 29 d’octubre de 1993, l’alcalde de Terrassa, Manuel Royes, Junt amb la vídua de l’escultor, Núria Ubasart, va inaugurar l’escultura i van descobrir una placa amb la qual es commemorava la dita inauguració. A finals dels anys noranta es tornar a remodelar la plaça convertint-la totalment per a vianants. La placa commemorativa de l’any 1993 es va col·locar a la base de l’estàtua. Aquesta, encapçalada amb l’escut de la ciutat, porta la següent inscripció: «Flama / de Ferran Bach-Esteve/Medalla de la Ciutat / En commemoració de la Subseu de Terrassa en els Jocs de la XXV Olimpíada de 1992» segueix el logotip de l’Olimpíada de Barcelona amb la inscripció al costat de: «Terrassa Subseu olímpica 92». A continuació: «Descoberta per l’alcalde de Terrassa amb motiu de la remodelació de la placeta de Saragossa / 29 d’octubre / MCMXCIII».
 L’escultura simbolitza les proves dels Jocs Olímpics celebrades a Terrassa i va ésser encarregada pel Ministeri d’Educació per formar part de l’exposició que en relació amb els Jocs Olímpics de Barcelona  es va celebrar a l’espai Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat. El 8 de juny de 1993 la seva vídua, Àngels Ubasart va, en  fer lliurament  a la ciutat per què fos instal·lada en un lloc públic.

La plaça s’honora de tenir  dos edificis emblemàtics: l’edifici modernista del «Sastre d’Olesa»; i, el magatzem Aymerich, Amat i Jover, més tard magatzem Farnés i on hi ha ubicat l’Arxiu Tobella.  També com a representatiu dels edificis moderns cal destacar l’edifici «Pedraforca».
placeta de Saragossa 1994 / Jenar Indurain-AMAT
El magatzem Torras, més conegut com “Cal Sastre d’Olesa”, és un edifici modernista obra de l’arquitecte Melcior Viñal construït el 1914. El seu propietari era Pere Torres i Obiols, un sastre d’Olesa. Era un magatzem tèxtil que també servia al detall. És un edifici de planta triangular cantonera, entre el carrer de Sant Pere i la Rasa. L’edifici mostra un seguit de relleus brancals d’on destaca l’acabat de la façana ple de relleus. A la façana del primer pis destaca un gablet amb decoració floral, una al·legòrica del comerç dins una barca i la data «1914»

La seu de l’Arxiu Tobella és un dels millors exemples del modernisme industrial de la ciutat. Dissenyat per l’arquitecte Lluís Muncunill el 1904, com a magatzem de la firma Aymerich, Amat i Jover, el 1929 passà a ser ocupat per l’empresa Pau Farnés fins el 1970, que fou tancat. Arran de la polèmica suscitada per la possible enderroc del Magatzem Farnés, després de diverses manifestacions en contra de la seva desaparició, Manuel Tobella efectuà la compra de l’edifici el maig de 1977, convertit l’edifici en l’Arxiu Tobella
La construcció té tres plantes. Pel seu valor artístic cal destacar la façana, on s’obren sis arcs parabòlics de línia força simple acabats en una cornisa amb motius florals, i l’avant-sala, amb una esplèndida escala principals i el treball de fusteria original de Lluís Muncunill. La resta respon funcionalment a les necessitats d’un magatzem tèxtil amb solucions realment excepcionals al factor il·luminació i a la distribució de l’espai. Cal ressenyar també, pel seu valor artesanal l’escala de cargol que comunica els pisos inferiors.

Fonts consultades.
BOX, Josep. La plaza de la Liberación. Tarrasa Información. 25 gener 1964, p. 9.
Arxiu Tobella. La placeta de Saragossa. Claxón, núm. 14. 18 febrer 1985.
BOX, Josep. La placeta de Saragossa. Diario de Terrassa, F.S. 14 setembre 1985, p. 12
Catàleg d’edificis d’interès històric-artístic. Ajuntament de Terrassa. 1981
RAGÓN, Baltasar. Els carrers de Terrassa l’any 1900. Imp. Joan Morral. Terrassa .(any?)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada