Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 20 de novembre del 2013

Mercat de queviures a l' aire lliure

A Terrassa s’han de diferenciar tres tipus de mercats: el mercat de diari (antigament situat a la plaça Vella i en l’actualitat al Mercat de la Independència); el mercat del dimecres o “mercadillo” i la fira.
El mercat a la plaça Major / Fons Ragon-AMAT

El mercat diari a l'aire lliure estava instal·lat a la plaça Major (plaça Vella), Aquest mercat consistia en la venda de productes de diari i de proximitat; de pageses dels pobles del voltant, principalment d’Ullastrell, carnisseries, gallinaires i peix sec. Altres productes que es necessitaven en els dies de la setmana es podien trobar en botiguetes disperses per la vila, si més no, el mercat de diari se li afegia cada dimecres en mercat setmanal o “mercadillo”, on podies trobar productes com sabates, objectes de cuina, ceràmica, roba, etc. Amb l’ocupació total de l’espai els dimecres les parades es situaven a les voreres del carrer de Gavatxons i, més endavant, al llarg del carrer de la Font Vella. També coincidia amb altres mercats com la fira de gener o de Sant Antoni amb importants transaccions de bestiar i de vi.

El mercat a la plaça Major/ Fons Ragon-Amat

 

L’any 1858 l’Ajuntament acordà instal·lar un altre mercat de diari a la plaça de la Creu Gran, principalment per a la veda de verdures i fruita. Els pagesos ocupaven els quatre angles d’aquesta plaça. Estava actiu els diumenges i dies festius. Va romandre en aquest emplaçament durant una vintena d’anys.


L’any 1859 l’Ajuntament acordà fer pagar 4 maravedisos diaris als venedors, per tal de costejar les despeses del mosso que recollia les desferres dels carrers.

El gener del 1877 es va escampar per la vila l’alarma  que algunes carns en venda estiguessin enverinades per l’acció d’algun pagès cansat de què els ramats li estropellessin les collites. L’ajuntament ordenà tancar totes les carnisseries i llocs de venda al mercat i passar inspecció. La premsa recull la preocupació pel mal estat i l’alça de preus de la carn.

L’any 1884 s’aprova la pavimentació de la plaça Vella. En el projecte es fa una descripció de la distribució dels llocs de venda més racional. Fins aleshores les tales de venda s’instal·laven a discreció. No hi havia reserves, el que matinava ocupava el millor lloc de venda i eren constants les esbatusses entre els venedors.
Distribució de les taules/Fons Ragon-Amat

L’any 1891 es van enderrocar les anomenades «cases del castell», restes de l’antic castell-plalau dins el pla de millores urbanes endegat per l’Ajuntament. Així es va aconseguir quadrar la plaça. En el terreny sobrant de la via pública i l’alineació d’aquella zona, l’any 1894 es van construir cinc quioscs de lloguer, propietat de l’Ajuntament, per destinar-los a la venda de carn i per a la inspecció de gallines. Aquests quioscs serien coneguts popularment com «les barraques». Tot i això, la plaça va continuar en la seva funció de mercat a l'aire lliure, principalment de verdures.

Al fons "Les barraques"/Fons Ragon-Amat

El dia 26 de maig del 1892  l' inspector del mercat,  Àngel Ballbé, ordenà retirar de la venda pública una gran quantitat de peix que estava en males condicions.

A finals del segle XIX es començà a projectar la construcció d’un mercat cobert. Hi hagué moltes discussions i polèmiques sobre on  s'havia de  construir. L’Ajuntament el volia al final del Raval, on hi havia l’antic hospital. Part de la premsa endegà una campanya perquè el mercat no marxés de les immediacions de la plaça Major, proposant l’enderroc de vells edificis per construir-hi el nou mercat. Fins i tot es van recollir 150 signatures amb l’objectiu de presentar-les a l’Ajuntament per aconseguir aquest propòsit.

L’any 1908 s’inaugurava el Mercat de la Independència al Raval.
 
Des d’antic l’expressió «anar al mercat» era sinònim d' «anar a plaça» a la plaça Major, s’entén. En inaugurar-se el nou mercat els ciutadans  havien d'aclarir que anaven a plaça, però a quina plaça, la vella o la nova? És per això que popularment la plaça Major començà a  ser coneguda com la «plaça Vella». No serà fins al 1979 que se li  assignarà oficialment aquest nom.
 
Fonts consultades:
PEREGRINA, Neus; TAPIOLES, Judit. Terrassa 1877-1900. Arxiu Tobella. 1996.
Diari Egara. Construcción de un mercado-pescaderia en Tarrasa. 29 novembre 1896.
RAGON, Baltasar. Terrassa historials i efemèrides. Els mercats. Impremta Ventayol. Terrassa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada