Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 18 d’abril de 2015

La vila de Terrassa entre dues reines

La mort del rei Martí l’Humà sense descendència va fer que es reunissin a Casp, l’any 1412, els representants dels tres estats que formaven la Corona d’Aragó: València, Catalunya i Aragó, per procedir a l’elecció d’un nou rei. Fou escollit el castellà Ferran d’Antequera fill de la germana del rei Martí. El regnat del nou rei fou curt; morí el 1416. El succeí el seu fill Alfons el Magnànim el qual es casà amb Maria de Castella.

El regnat d’Alfons fou llarg però amb un govern quasi absent en terres peninsulars. La seva lluita amb els Anjou de França sobre el domini de Nàpols el va portar a lluità i a conservà el domini del regne italià on captivat pel seu refinament, assentà la seva cort. Va estar quasi 25 anys governant la Corona d’Aragó des de la distància, deixant la seva dona Maria com a lloctinent general de la Corona. Alfons continuà administrant el país a base de decrets deixant a la reina la signatura d’afers inferiors.

La reina Maria d'Aragó

La reina Maria es va involucrar en les lluites que es van desenvolupar a Barcelona entre els burgesos i els pagesos, principi del que seran les guerres de Remences.

La senyora sota el seu govern es va erigir com a protectora del monestir de Santa Maria de Terrassa: l’any 1423 va signar un privilegi a favor de Reynaldo de Bellfort, prior del convent de Santa Maria donant empara i protecció a les persones i els béns del monjos, familiars, donants i demés particulars dependents del monestir i, igualment, els seus béns, rentes i drets, decretant la multa de 1000 morabatins i la indemnització de danys ocasionats.

Església de Santa Maria / Fons Ragon-AMAT

L’any 1445, la reina atorgà un altre privilegi a favor de Santa Maria prenent sota la seva especial protecció el convent. Aquesta vegada decretà la multa amb 2000 florins i altres penes

Carles de Viana

El rei Alfons morí el 1458 sense descendència el que va fer que pugés al tron el seu germà Joan, aleshores casat amb la reina Blanca de Navarra. El matrimoni va tenir un fill, Carles anomenat príncep de Viana. La mort de la reina navarresa va provocar un enfrontament entre el pare Joan i el fill Carles. Aquest últim era el legítim hereu de la corona navarresa. Joan es tornà a casà amb Joana Enriquez que va ser la  promotora de les discordances entre pare i fill. L’interès de la reina Juana era l’ambició del tron de la Corona pel seu fill Ferran, no pas per Carles.

El rei Joan II

El poble català demostrà de forma evident les seves simpaties pel príncep de Viana. Davant la negativa del rei Joan de jurar a Carles com hereu a la Corona, el país començar a revoltar-se. La reina Joana va convèncer al rei que el príncep de Viana conspirava contra ell. El rei va fer empresonar al seu fill a la presó de Lleida i després a la de Morella. Es van fer esforços per convèncer al monarca per trobar una conciliació.

El país sencer s’aixecà en armes i davant el conflicte que se li presentava, el rei manà la llibertat del príncep. Aquest es traslladà a Barcelona on fou rebut amb entusiasme.  A la Ciutat Comtal jurà com a primogènits de la Corona.

La reina Joana

Davant el fet que el rei Joan havia estat declarat persona non-grata prohibint-li entrar al Principat, la reina Joana feu d’intermediària davant les demandes catalanes. Trobant-se de tornada de l’Aragó la reina notà la gèlida acollida pels pobles que passava, a l’arribar a Martorell es trobà indisposada i va voler traslladar-se a Caldes de Montbui amb el propòsit d’aturar-se Terrassa per fer l’àpat del migdia.

Terrassa, que fou de les primeres poblacions en aixecar-se a favor del príncep de Viana, quan s’avistà des de dalt a Vista Alegre la comitiva reial, tancaren les portes de la vila i feren voltejar les campanes cridant a sometent, obligant a la reina a passar de llarg de la nostra vila. En arribar a Caldes de Montbui aquesta vila també li tancà les portes i feren repicar les campanes. I així fou rebuda arreu aconseguint refugiar-se a Vilafranca del Penedès. En aquesta vila es va signar la capitulació o conveni en que es reconeixia al infant Carles com hereu de la Corona.

Sis mesos després de la seva entrada a Barcelona Carles príncep de Viana moria a l’edat de 43 anys.

No tardà el rei Joan en fer reconèixer al seu altre fill Ferran com hereu. La reina Joana havia aconseguit el seu propòsit  però el fet va encendre la guspira de l’anomenada “guerra dels Remences”, és a dir la rebel·lió del pagesos en contra dels mals usos.

Fonts consultades:

VENTALLÓ I VINTRÓ, Josep. Tarrasa antiga y moderna. Impremta i Litografia La Industrial. Terrassa 1879
BORFO, Antoni. Història de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 1989

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada