Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 26 de novembre de 2016

El convent de les Josefines

La comunitat de les Religioses Filles de Sant Josep conegudes com les Germanes Josefines, s’establiren a Terrassa l’any 1878 al carrer de Sant Antoni, primer, i traslladades el 1898 al carrer del Vall. La seva finalitat a la nostra ciutat era fer-se càrrec de la institució benèfica “Amigo del Enfermo” d’ajuda els malalts en les seves necessitats.
A la fi de dotar a la ciutat d’un centre per allotjar a la comunitat religiosa, es va construir un convent a les terres de cal Niquet, en el que seria, després, el carrer Concili Egarenc. 
El convent de les Josefines. 1925. AMAT
S’encomanà la seva edificació a l’arquitecte Lluís Muncunill que bastí un edifici modernista de grans proporcions que ocupà tota una illa, amb façana a tres carrers i pati tapiat al darrera. L’any 1902 s’inaugurava el convent i el 1917, la capella.
El convent / Joaquim Verdaguer
Arran de la creació de la nova parròquia de la Sagrada Família, l’any 1932, la capella passà a ser l’església parroquial fins que es va construir, l’any 1951, el temple de la Sagrada Família al carrer de Faraday. Amb la constitució del barri de la Cogullada el convent deixà de pertànyer al barri de Ca n’Aurell.
L'església del convent / Joaquim Verdaguer
Interior de la església / Rafael Aróztegui
Després de la guerra, les Germanes Josefines continuaren la seva missió que s’anà fent menys imprescindibles a mesura que els organismes oficials anaven atenent per tot arreu el seu complex aparell d’assistència sanitària.
En l’actualitat, les religioses es dediquen preferent a atendre una residència per a dones d’avançada edat, que han instal·lat en el mateix edifici.

L’edifici obra de l’arquitecte Lluís Muncunill és d’estil modernista-gaudinista. És de grans proporcions i ocupa tota la illa entre els carrers del Concili Egarenc, Fortuny, Pintor Torres i Lavoisier. Té façana a tres carrers i pati tapiat al darrera. La construcció és paredat de filada i totxo vist a sardinell en obertures impostes i cornisa.
El convent té forma de L, tancada pel cos rectangular de l’església a l’ala més llarga. 
El claustre / Rafael Aróztegui
Totes les obertures del convent són geminades, formant arc apuntat. La verticalitat marcada per les finestres contrasta amb l’horitzontalitat de l’ imposta i la cornisa.
A l’església, Muncunill utilitzà com element estructural la catenària, en una successió d’arcs parabòlics sobre els que descansen voltes de revoltó, de clares influències gaudinianes. La nau acaba amb un àbsis poligonal a l’exterior. Les finestres i la porta formen uns grans arcs equilibrats d’obra vista, amb una arquivolta llisa. A l’interior, els murs estan recoberts de pintures d’època posterior.

 L’edifici disposa d’un refugi antiaeri, que junt amb de l’Escola Pia, són els únics que es conserven en perfecte estat de conservació. Es van construir durant la Guerra Civil i formaven part d’un projecte de fins a 7 refugis a construir a diversos llocs de la ciutat. Com a refugi no va fer falta. Després de la guerra les monges l’utilitzaven com a fresquera.
Durant la guerra, l’església va ser convertida en menjador infantil i el primer pis de l’edifici, en asil d’avis.
El refugi antiaeri / Fotos Rafael Aróztegui
Amb la presència de l’alcalde Pere Navarro, s’inaugurava el 10 de maig 2003, la nova plaça de les Josefines, situada entre els carrers del Concili Egarenc, Pintor Torres i Rambleta del Pare Alegre. A la illa entre aquest carrers i el del Pintor Fortuny s’edificà una zona residencial, deixant una àmplia plaça al seu bell mig.
Plaça de les Josefines. 2003 / Foto Badia Casanova-AMAT
Fonts consultades:
Gerència d’Urbanisme. Catàleg d’Edificis d’interes històric-artístic . Ajuntament de Terrassa. 1981
TRENCHS, Marian. Terrassa 1877-1977 Cent anys de vida religiosa. Caixa de Terrassa. 1977
Arxiu Històric Comarcal. Obres Públiques. Obres no realitzades. exp.2/1937
MORENO, Mar. Los últimos refugios antiaéreos. Diari de Terrassa. 31 desembre 2003. p.10
BOIX, Josep. Los refugios antiaéreos locales. Diari de Terrassa. 23 maig 2003. p. 15






1 comentari: