Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 8 d’octubre de 2016

La fàbrica Aymerich Amat i Jover

La fàbrica Aymerich Amat i Jover és, sinó el més interessant, el més impressionant de tots els edificis industrials dissenyats per l’arquitecte Lluís Muncunill.
Situat en un principi arran la riera del Palau en terrenys del Pantà de Baix, actualment a  la rambla d’Ègara.
Planta del projecte del vapor
Fou encarregat pels empresaris Francesc Jover, Pau Amat i Josep Aymerich per instal·lar-hi la seva nova factoria tèxtil. Els mestres d’obres foren Comelles i Baltà. Els treballs començaren l’any 1906 i acabaren dos anys més tard. La seva construcció donà feina a uns docents operaris, cap dels quals – i és rar en aquella època – va patir cap accident d’importància.
Interior de la fàbrica acabada de contruir/ AMAT
Fou inaugurat l’1 de novembre de l’any 1908. El diari la Comarca del Vallès es feia ressò d' aquesta inauguració, dedicant un monogràfic de varies pàgines amb la capçalera El nuevo templo del trabajo, amb una descripció detallada de l’edifici industrial: Llum, la màquina de vapor, dipòsits, precaucions contra incendis, director i constructors i altres detalls.
El vapor a principis del segle
Constructivament, el més remarcable és el cobriment de la nau principal. La quadra tenia originalment – després ha sofert diverses modificacions – 200 x 60 metres, és a dir 12.000 m² . La coberta està formada per un entramat de mòduls quadrangulars, cadascun dels quals és suportat per 6 columnes de ferro que comparteixen amb els que l’envolten. La teulada de cada mòdul és formada per una doble corba que s’inclina cap al sud, deixant al nord una obertura per a la llum coberta de vidre de Sevilla.
La coberta / MNCTC
El joc de corbes és dissenyat per disminuir les tensions laterals i així poder alleugerir tant la coberta com els elements de sustentació i donar el màxim d’amplada a les claraboies. La relació entre superfície de coberta i superfície d’obertura és molt elevada, permetent una il·luminació poc usual  a les fàbriques d’aquell temps. Un enreixat de tibants acaba de donar cohesió als mòduls. L’espai resultant és molt ampli, i tota la sala disposa de llum uniforme. Les columnes, primes i relativament distanciades entre si, no destorben l’efecte de gran sala oberta i serveixen per suportar els eixos i les politges de transmissió de la força motriu que prové d’una sala auxiliar, on trobem les calderes de vapor i el gran volant de sis metres de diàmetre.
La fusteria és de Joan Torreuella i fill i Pere Sabater; la manyeria, de Cañameras, Junyent, Galí, Vidal i Cia, i Manel Muntades; la cidreria de Casademunt i Roger, i la pedra, d’Artur Gomfaus.
La façana /MNCTC
L’any 1912 moria Francesc Jover. Des d' aleshores l' empresa passà a dir-se Aymerich i Amat. Aquell any s’introduí la nova energia elèctrica, tot i que la substitució del vapor per l' electricitat no seria fins al 1914. L’empresa es va veure beneficiada, com tota l’economia catalana, per la Primera Guerra Mundial, tot i que, es va viure dintre d’una conflictivitat social entre amos i obrers.
Detalls de l'embarrat / MNCTC 
El gener de 1937, la fàbrica va ser col·lectivitzada. Acabada la guerra Pere Amat Roumens es feia càrrec de l’empresa a la  qual s’incorporà Josep Aymerich. L’any 1952 la firma es transformà  en Aymerich y Amat SA (AYASA)  A poc a poc va  anar remuntant els anys difícils de postguerra. El 1956 la societat  tenia   130 treballadors i va encetar l’època daurada del tèxtil terrassenc. A finals dels anys cinquanta, amb l’obertura de fronteres polítiques i l’alliberació de l’economia, començà el veritable boom de la indústria tèxtil. L’entrada de maquinària estrangera va ser clau per augmentar la producció i la qualitat, per fer competitiva l’oferta.

Estralls de les riuades del 62 / Carles Duran-AMAT
La tragèdia, però, va arribar el 25 de setembre quan la riuada va arrasar la fàbrica produint la mort de dos treballadors i unes pèrdues de 28 milions.
La fàbrica es va refer comprant maquinària nova gràcies als crèdit tous que oferí el govern. L’empresa, tot i la remuntada, un altre cop és ferí de mort; la crisi tèxtil dels anys 70.  L’any 1976 l’empresa tancava les portes definitivament.

L’edifici quedà abandonat llevat d' algunes zones ocupades per llogaters. La seva ubicació al centre de la ciutat va convertir el Vapor Aymerich i Amat en objecte d’esquer pel món especulatiu immobiliari veient el gran solar que quedaria al centre de la ciutat. Això va  despertar l' interès dels terrassencs pel seu patrimoni, que endegaren una  sèrie de campanyes per salvaguardar l’edifici. Amb l’esdeveniment de la democràcia i la restitució de la Generalitat de Catalunya,   l’Ajuntament de Terrassa i el Vapor Aymerich i Amat  van poder signar un conveni per a la creació del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica amb seu a l’antiga fàbrica Aymerich, Amat i Jover. L’any 1984 s’inaugurava el nou Museu que va fer possible la salvaguada d’aquesta joia industrial.
Museu Nacional de Ciència i la Tècnica de Catalunya
Una de les atraccions del museu és la xemeneia, que es pot visitar des de la base interior. Té una base octogonal, amb un fust troncocònic i una alçada  de 42 metres. S’hi pot accedir pel seu interior,  per mitjà d’una escala de gat. Entre el primer i el segon collarí de ceràmica hi ha l’anagrama del museu. Va ser restaurada l’any 1993.

Fonts consultades
SOLÉ, Mercè. Història Industrial de Terrassa II. Diari de Terrassa. Lunwerg Editores. Terrassa 2000
FIGUERAS, Pere; VERDAGUER, Joaquim. La fàbrica Aymerich Amat i Jover.
Claxon, núm. 73, 7 abril 1986.
La Comarca del Vallès. 7 novembre 1908

Gerència d’Urbanisme. Catàleg d’Edificis d’interes Històrics- Artístic. Ajuntament de Terrassa 1981

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada