Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 7 de novembre de 2015

Els últims castlans de Terrassa

Des  que es va construir el castell de Terrassa, aquest va ser propietat dels comtes de Barcelona, primer, i dels comtes-reis, després. Aquest últims, a causa de les guerres i de les campanyes a la mar Mediterrània, i per a poder costejar-les, cediren o vengueren el castell per recaptar diners.  Això sí, es guardaven el drets d’estatge per quan el rei viatjava per aquestes contrades. En algunes ocasions el torna a comprar.
En el castell  hi havia  un administrador o castlà que tenia cura de la custodia del castell, del cobrament dels delmes de la castellania i de tenir a punt el castell per allotjar-hi els monarques. Des del segle XII, fos qui fos el senyor, la castlania l’ostentaven els Terrassa, senyors del Castell de Vallparadís.
Va ser l’Infant Martí que es vengué la propietat del castell per poder costejar la campanya de la conquesta de l' illa de Sardenya.
El Consell de Cent de Barcelona, l’any 1391, va adquirir el senyoriu castell i el seu terme, passant la vila de Terrassa a ser Carrer de Barcelona.
El castell-Palau segon el Cap Breu de Pere Fizes
A principis del segle XV Pere de Vallseca adquirí la castlania del castell de Terrassa. La família Vallseca eren ciutadans honrats de Barcelona que tradicionalment havien  ocupat  llocs a les institucions de la ciutat comtal, com la conselleria  en Cap del Consell de Cent.
Prompte la noble família barcelonina dels Muntanyans es feren amb el dret i delmes del castell, passant a ser propietaris i castlans a la vegada:
Antoni Guillem de Muntanyans, que l’any 1411 havia estat nomenat ambaixador de Sicília fou el primer castlà de la família. L’any 1441 va signar amb el Consell de la vila, una concòrdia, en la qual el castlà es comprometia a alliberar part de les aigües de la castlania i que, per mitjà d’una canonada, fossin portades a la vila, on es bastiria una font i un abeurador.
La Torre del Palau / AMAT
El van succeir Francesc de Muntanyans, Honorat Dimas de Muntanyans, Pere Francesc de Muntanyans, Honorat Jaume de Muntanyans, que va presidir un consell de la vila el 1543 i  que va proposar la construcció d’una nova església per substituir la capella de Sant Fruitós. A continuació foren Francesc de Muntanyans, Jaume Honorat de Muntanyans i Anna de Muntanyans.
Després de la família Muntanyans, el castell passà a ser propietat de Miquel de Cruïlles i de Requesens i de Josep Tormo i de Vilademany.

L’any 1622, quan la vila estava passat un temps de bonança econòmica, els vilatans compraren el castell on hi traslladà el Consell de la Universitat de Terrassa (Ajuntament). Però quaranta anys després, el 8 de juliol de 1661 la vila necessitada de diners va vendre el castell a Pere Fizes, un acabalat mercader de Barcelona, per 32.200 lliures. La compra comportà que es convertís en castlà de la vila. La seva prestigiosa casa comercial estenia la seva acció per tot Europa fins i tot a Noruega. Passava llargues temporades viatjant, tot i que,  també, passà llargues temporades a Terrassa, fins que la va convertir en residència fixa. Com a mecenes, a ell es deu la construcció del retaule-cambril del Sant Crist de l’església parroquial del Sant Esperit.
Detall dels plafons del convent / foto Rafael Aróztegui
També fou el promotor de la decoració del claustre del convent de Sant Francesc, on en plafons fets de ceràmica  es representen escenes de la vida de San Francesc d’Assís. En aquesta decoració apareix l’escut d’armes de Pere Fices. En vida, el comerciant va començar a arruïnar-se fins al punt que la situació li causà un feridura que li provocà la mort.
Escut de Pere de Fizes
El fill i hereu de Pere Fizes s’empobrí tant, que fou obligat a cedir les propietats i els béns del castell-palau a persones diverses.
La darrera referència de la família Fizes ve donada l’any 1763 per una concòrdia  entre els besnéts de Pere Fizes, reunits per tal de dividir-se les propietats que havien estat de l’antic mercader.
En els anys noranta del segle XX l'Arxiu Històric de la ciutat va adquirir  en una llibreria d’antiquari de Barcelona el Capbreu de Pere Fizes, que conta  un procés de capbrevació de tipus judicial que es realitzà entre 1662 i 1667. Aquest volum es va presentar el 4 de febrer de 1997.
Cap Breu de Pere Fizes
Des del segle XV al XVII els castlans del castell-palau foren també propietaris. Tal com especifica la historiadora Isabel Caba “Aquests gaudien d’una sèrie de drets i deures que havien de dur a terme. Així, posseïen el drets sobre les fonts i les aigües que pertanyien al castell, el domini de la propietat útil dels dos forns de la vila – un situat al carrer del Forn i l’altre al carrers del Gavatxons-, els drets sobre l’escrivania i el delmari de Sant Fruitós, el control de la torre-presó de la batllia i el privilegi d’ésser nomenats cancellers reials, el dret a assistir a tots els actes que efectués el Batlle,  i el dret de «lluyr i quitar» . Per contra, tenia al seu càrrec vetllar per la defensa del castell i el deure d’«espectanties» (el compradors i successors han d’hostatjar al Rey sempre que vingui a Terrassa amb llit i aparells i plats i "escudilles")”

L’edifici del castell de Terrassa va acabar  transformant-se en  paupèrrims habitacles de veïns, després que feia molts anys que havia perdut la seva funció de castell i que s’havia anat degradant el seu aspecte primitiu. Per tant, la seva evolució seguí el ritme de les notables transformacions al llarg del temps.
A principis de l’any 1891 l’Ajuntament acordà enderrocar-lo per fer possible la quadratura de la plaça Vella.

Fonts consultades:
SANS, Amanda. El Ayuntamiento compra un valioso libro del siglo XVII. Diario Terrassa. 11 des. 1996, p. 1 i 3
SANS, Amanda. El «El Capbreu» del siglo XVII, clave para la història de Terrassa. Diari de Terrassa. 5 febrer 1997, p. 9
PALOS, Santi. El Arxiu Històric exibe sus joyas documentales. Diari de Terrassa. 27 maig 1997, p. 15
PUIG USTRELL, Pere. Arxiu Històric Comarcal de Terrassa. El capbreu de Pere Fizes. Una adquisició important.  Terme. núm 12, nov. 1997. Centre d'Estudis Històrics. AHCT
BOIX, Joseph. Pere Fizes. Diario Terrassa. F.S., 19 oct. 1985, p. 12
CABA, Isabel. Pere Fizes. Terme, núm. 2, nov. 1987, p. 67
SOLER i PALET. Cents biografies Terrassenques. Estampa La Catalana. Barcelona 1900
CARDÚS, Salvador, Terrassa Medieval, Xarxa de Biblioteques Soler i Palet. Terrassa 1984.

DOMÈNECH, Josep M. Història breu de Terrassa. Patronat de la Fundació Soler i  Palet. Terrassa 1972

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada