Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dijous, 2 d’agost de 2012

Les Senyores de Terrassa


En un principi el castell de Terrassa estava sota el domini dels comtes i, més endavant, del comtes-reis. Les necessitats de grans préstecs per part del nobles per poder fer front a l’administració del principat i, per cobrir les despreses de les guerres, principalment les campanyes de la Mediterrània, feren que el domini el castell i el seu terme foren venut en diverses ocasions, retornant a la casa reial en altres. Mentre el senyoriu del castell estava en mans de nobles, el rei es reservava el dret d’estada. El més destacat del nobles  que exercí el domini fou Ramon Folch, vescomte de Cardona. Ja en els segle XV i XVI el castell passaria a mans de cavallers i comerciants com Guillem de Muntanyans o Pere de Fizes. Fins i tot, el 1622 i per un curt període de temps el Consell de la Vila va comprar el castell-palau.
De totes les senyories podríem destacar l’obstinació de la tutoria en l’administració dels bens del castell palau en mans de quatre dones, al llarg de l’època medieval, cosa infreqüent però legal això si, tenien que ser administrat pel marit, germà, etc., a dir un representant familiar.
El castell-palau en l'època medieval / Dibuix Goliard-Museu de Terrassa
Sança o Sancha de Castella, Senyora del castell-palau i de la vila de Terrassa
El comte-rei Alfons I celebrava, el 18 de gener de 1174 les seves esposalles amb l’infanta Sança de Castella, filla del rei de Castella Alfons VII. Amb aquest casament era una condició en virtut de l’establer en la Pau Perpètua de Sagún entre Castella i Aragó. Per aquest motiu el
Sança de Castella
rei feu donació a la seva consort de varis pobles de l’Aragó i Catalunya. Entre aquestes poblacions hi havia el castell palau i la Vila de Terrassa. Li va cedir tots els drets i pertinences. Durant dues dècades la reina Sancha va ser senyora del castell palau i la vila de Terrassa. Sança va ser la fundadora del monestir de Sixena, a la província d’Osca i de l’orde de les Comanadores de Sant Joan de Jerusalem, branca femenina de l’orde Sanjoanista. No se sap si mai va trepitjar les nostres terres. 
       

Guillema de Cabrera, Senyora del Castell Palau i de la vila de Terrassa
Jaume I el Conqueridor feia honor al seu sobrenom tant amb la conquesta de terres com seductor amb les dones. Era un faldiller consumat. Es va casar tres vegades; amb Elionor de Castella; amb Violant d’Hongria; i Teresa Gil de Vidaure, que seria esposa mitjançant document privat però que mai va arribar a consumar-se. La seva promiscuïtat el va porta a  tenir un total de 8 amants conegudes. Una d’elles Guillema de Cabrera amb la que va mantenir una relació de tres o quatre anys. Va ser una de les rebé més regals i privilegis. Una de les concessions, feta el 6 d’agost de 1252, a favor de la seva estimada va ser dotar-la de per vida com a senyora del castell-palau i la vila de Terrassa, amb tots els drets, furs, privilegis, delmes, honors, pertinències i possessions. Els dos amats eren ben coneixedors del castell. El rei Jaume sovint desapareixia i un dels lloc on es refugiava amb les seves amats era el castell de Terrassa. Sembla que Guillema posseí escàs temps el domini del castell- Palau

Guillema de Montcada, Senyora del castell-palau de Terrassa
Guillema és va casar l’any 1291 amb l’infant Pere d’Aragó, fill del rei Pere el Gran. Al enviudà el 1296, el seu cunyat el rei Jaume II el rei li va lliurà, en el mes d’abril de 1300, en violari, és a dir mentre ella visqués, la jurisdicció el castell- palau i la vila de Terrassa, reservant-se el rei els drets i les rendes senyorials. Per aquest motiu el rei convocar a palau, el 12 d’abril, els prohoms de la vila per tal de retre homenatge a la nova senyora. Tres anys després Terrassa tornava a la jurisdicció reial, després que la noble dama fos denunciada pel rei de el incompliment per part de Guillema de Montcada d’una de les clàusules contingudes en el pacte, on l’obligava d’entrar en religió i professar en un orde monàstic a la qual cosa es negava la dama. El 7 de març del 1003 una sentencia arbitral  retornava el domini senyorial del castell i la vila al monarca, tot i que això va crear un conflicte amb els habitants de la vila, ja que eduïen que havien fet homenatge de mans a Guillema com a Senyora i per tant no podien obeir el rei. Finalment la força de les autoritats reials va posar les coses en el seu lloc.
Guillema, sense descendència restà viuda i no es va tornar a casar, retirant-se a la seva residència del castell vell de Rosanes

Elisabet o Isabel I, la Catòlica de Castella, Senyora del castell Palau i de la vila Terrassa
Isabel I de Castella

El cas més insòlit ha estat el de la reina Isabel I de Castella com a propietària del Castell de Terrassa. L’any 1474 el rei Ferran II el Catòlic, traspassava el domini de la vila de Terrassa i el seu castell a la seva consort Elisabet I de Castella el qual l’annexionat a la Cambra reial de Castella i Lleó. La reina Isabel de Castella fou senyora i propietària del castell fins l’any 1481, en que va manifestà  el seu desig que la vila i el terme tornessin a unir-se a la Corona d’Aragó. Durant el seu domini la reina va expedir, des de Valladolid dos privilegis a instàncies del Consell de Terrassa. En un d’elles confirmava la regulació de l’ofici de batlle establerta per Barcelona quan Terrassa era un “carrer de Barcelona”.

Dues dones més van tenir domini sobre el castell palau i la vila de Terrassa, però com a castlanes. Un castlà o castellà era l’encarregat pel seu senyor de la custodia, defensa i govern d’un castell i sovint també del seu territori o terme. Una de les castlanes va ser Blanca de Centelles (vegeu el capítol dedicat a ella) i un altre va ser Anna de Muntanyans, la qual, a mitjans del segle XVI, va heretà la castlania dels seu pare Jaume Honorat de Muntanyans. Els Muntanyans feia quasi cent que havien deixat de residir-hi per traslladar-se a viure a Barcelona. De tant en tant, però, feien alguna estada a la vila. Anna de Muntanyans visqué una temporada en el castell fugint de la pesta que assolava Barcelona.

Fonts consultades
AA. DD. Història de Terrassa.  Ajuntament de Terrassa. 1987.
CARDÚS, Salvador. Terrassa Medieval. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa1960
CARDELLACH, Teresa;  PUIG USTRELL, Pere; RUIZ, Vicenç; SOLER, Joan. Llibre de privilegis de la vila i el terme de Terrassa (1228-1652). Fundació Noguera. Barcelona 2006
VENTALLÓ I VINTRÓ, Josep. Tarrasa antiga y moderna. Impremta i Litografia La Industrial. Terrassa 1879
ROBLES MONTESINOS. Guillema de Montcada, senyora de Terrassa (1300-1303. TERME núm. 23. novembre 2008, p. 63. CEHT-AHCT.
ROCA. Maria Carme. Les dones de Jaume I. L’Esfera del llibre. Barcelona 2008

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada