Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


divendres, 20 de maig del 2016

La plaça de Catalunya

Arran de la construcció de l’Escola Industrial l’any 1904, a redós seu es va començar a formar un petit barri poblat per les primeres onades migratòries, de catalans de l’interior, aragonesos i murcians, que va anar rebent la nostra ciutat. En el seu moment va representar el nucli urbà més allunyat a l’est de la ciutat: El barri de l’Escola Industrial.
L’any 1915 s’alçaren les primeres cases i no fou fins el 1923 que s’hi construïren els primers carrers, fins a arribar a les terres de Can Gorgs. El camí  dels Ametllers que portava fins a can Gorgs es transformà en el carrer de Lleó XIII
La masia de can Gorgs estava situada al bell mig de la futura avinguda de Barcelona, a l’alçada de l’actual plaça de Catalunya. Per poder urbanitzar l’avinguda va ser necessari enderrocar la masia. Era un edifici de tres plantes documentada, el segle XV, com a “Mas de les Arenes Jussanes”. El 1558 Pere Gorgs es casà amb la pubilla Elisabet, passant a anomenar-se “Mas Gorgs”, nom que ha perdurat fins a la segona meitat del segle XX. Pel nord, les terres del mas ocupaven l’actual zona de l’Electra i del grup d’Egara.
Barri de l'Escola 1925 / AMAT
Durant molts anys el servei d’autobús a Terrassa el formaven tres línees de comunicació: els dos de circumval·lació i una secundària anomenada “Transversal”. Aquesta última, sortia de l’Estació dels Catalans, passava per la Rambla, carrers de la Rasa, Sant Pau, Passeig, Jacquard fins arribar a l’Escola Industrial. A part del veïnat era molt utilitzat pels estudiants forans. Amb la construcció dels grups de Sant Llorenç, la línea del “Transversal” es va prolongar fins els pisos.

Amb la creació del barri de Ca n’Anglada a mitjans de la dècada dels anys 50, el barri de l’Escola Industrial  va anar perdent entitat passant a integrar-se al nou barri.
Als anys 60, amb la construcció de l’Escola d’Enginyers Industrials, es poblà de molts estudiants que s’hi quedaven a viure per no haver-se de desplaçar fins a Terrassa diàriament. No va ser fins a les dècades dels 70 i 80 que les velles casetes se substituïren per blocs de pisos i ajudaren a augmentar la població de la zona.

Però, sens dubte, la reforma més destacada arribà amb la inauguració, l’any 1984, de la plaça Catalunya, el centre neuràlgic del barri. La plaça en sí, ocupa les terres de Can Gorgs, masia que va ser enderrocada, entre el 1965 i 1967, per urbanitzar l’avinguda de Barcelona. A l’esquerra del carrer Lleó XIII hi havia un descampat fins el carrer del Doctor Pearson i arran la fàbrica Laniseda on hi havia els forns d’una bòvila abandonats on uns quants immigrants improvisaren els seus estatges cap a la dècada dels anys cinquanta, degut a la manca d’habitatges que va patir la ciutat. Aquestes “coves” foren desallotjades pocs anys després.
Les coves de la bòbila de can Gorgs /AMAT
Durant el mandat de l’alcalde Josep Donadeu s’aconseguí la declaració de zona no edificable. El dia 28 de setembre de 1983, amb la plaça en construcció, el Ple de l’Ajuntament acordava posar-li el nom de “plaça de Catalunya”

La construcció de la plaça propicià la configuració de la nova Associació de Veïns de la Escola Industrial-plaça de Catalunya, que va tenir cura d’erradicar l’incivisme i la conservació de la nova plaça. Finalment el barri es va segregar del barri de Ca n’Anglada per passar a tenir entitat pròpia.
La nova plaça de Catalunya / M. Rosa Raspall
El dia 22 d’abril 1984 s’inaugurava la nova plaça, .amb la presència de l’alcalde Manuel Royes i el president de la nova associació de veïns, Domènec Trullàs. Tres anys després es van descobrir dos monòlits situats un a cada extrem de la plaça: El més proper a la carretera de Castellar, d’un metre d’alçada, porta insertada una placa amb el nom de «Plaça de Catalunya». El monòlit de llevant, prop de l’avinguda de Barcelona, amb els seus dos metres d’alçada, porta també una placa que, encapçalada a la esquerra amb l’escut de l’Associació de Veïns de l’Escola Industrial-Plaça de Catalunya, i a la dreta, amb l’escut de Terrassa, porta la llegenda següent: «Escolteu / no sentiu refilar els ocells? / No noteu la llum més viva? / No marxeu doncs: sou a la plaça! / Plaça de Catalunya / Abril 1984».
Descoberta del Monólit / M. Rosa Raspall
La plaça de prop de 9.000 m²., està situada entre l’Avinguda de Barcelona, la carretera de Castellar i els carrers del Doctor Pearson, Lleó XIII, i Pau Marsal.  En aquells moments, era la plaça pública més gran de Terrassa i una de les més singulars de Catalunya. L’espai el formen el corresponen enjardinament, un brollador, un amfiteatre i una escultura mòbil .
A l’amfiteatre es celebren cada any sessions matinals de jazz dins el Festival de Jazz de Terrassa.
Festival de Jazz / AMAT
L’escultura mòbil, col·locada dalt d’un turonet porta el nom de “Drac Màgic”. És una escultura realitzada per l’artista Àngel Màdico, feta d’acer inoxidable. Té unes mides de 7 m. de llargada i 2’5 m. a la part  més ampla del drac, i pesa uns 170 kg. L’any 1987, degut als actes vandàlics en feren necessari la seva restauració. Per evitar noves destrosses, l’any 1994, es col·locà tota l’escultura sobre un tub d’acer inoxidable de 5 m. d’altura. Representa un animal mitològic “vetlla l’aire i l’aigua que l’envolta”, segons el seu autor.
El "Drac màgic" / AMAT
El brollador està format per dos pisos circulars d’on al inferior 8 sortidor enfoquen al superior, mentre que des d’aquest 8 sortidors apunten al inferior. Al bellmig una boca brolla aigua en vertical.
El Brollador / AMAT
El veïnat va instaurar la Diada de Catalunya com la festa major del barri.  A la festa del 1988 es va environar la plaça amb la construcció d’una espectacular reproducció de la Torre Eifell que va presidir els actes festius. Aquesta reproducció estava formada per tres pisos i de gairebé 20 metres d’alçada i, de 10 metres d’amplada a la base. La va construir  el fuster Antonio González i va ser  necessària una grua pel seu muntatge .
La "Torre Eifell / M. Rosa Raspall

L’empenta inicial de l’Associació de Veïns es va anar diluint a principi del segle XXI. Ara sembla que ha revifat.

Fonts consultades:
FIGUERAS, Pere. El barri de l’Escola. P.F.M. Barri Escola Industrial-Plaça Catalunya, set. 1985
BATALLA, Vicenç. Barri de l’Escola, al voltant de la plaça de Catalunya. Al Vent, núm. 87, març-abril 1986, p. 10-13
RASPALL, M. Rosa. Deu anys construint la història d’un barri (plaça de Catalunya). Diario Terrassa, 21 abril 1994, p. 13

BOIX, Josep. La plaça de Catalunya. Diario Terrassa. F.S., 16 set. 1989, p. 11

2 comentaris:

  1. Cuoando mi madre nos trajo a terrassa en el año1949.fuimos a vivir a can anglada.al pasaje A actual c/de santa Lucia me gusta la istoria que cuentas de tu barrio yo e vivido toda la trasformacion gracias por recordar todos los momentos de mi vida.

    ResponElimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina