Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 29 d’agost del 2015

Història del Palau de Justícia de Terrassa

A finals del segle XIX, els terrassencs veuen el desvetllar del que serà el principi del modernisme amb una visió monumetal·lista de l'arquitectura, que donarà els seus fruïts a la ciutat amb un estel d'edificis que, com a llegat, ens ha arribat fins els nostres dies i dels quals en podem gaudir com una de les ciutats catalanes més riques en patrimoni arquitectònic d'aquesta època.
Però, un d’aquests monumentals edificis no ha arribat a nosaltres perquè no es portà a terme. Possiblement es va avançar massa al seu temps o ensopegà en un moment de conjuntura econòmica desfavorable. El cert és que el Ple de l'Ajuntament de Terrassa del 12 de maig de 1881 aprovà la construcció d'un Palau de Justícia, el qual es projectava edificar-lo al final del Passeig, davant de l'actual pont, entre l'actual Mútua de Terrassa i l'Hospital de Sant Llàtzer, en uns terrenys cedits per Salvador Busquets, el 23 d'octubre de 1872, a l'Ajuntament de Terrassa.
En primer pla, terrenys on es volia construir el Palau de Justicia / Fons Ragon-AMAT

L'autor del projecte era l'arquitecte municipal Joan B.Feu i Puig que dissenyà un conjunt que ocuparia uns 3.000 m2 incloent-hi els jardins del voltant. L'edifici, que ocuparia uns 1.100 m2, seria d'un estil historicísta-neoclàssic és a dir, d'una època de l'art poc definida, abans del definitiu esclat del modernisme, però marcat d'un caràcter monumentalista pels dies que ens ocupen, ja que les seves dependències estatjava sales de totes mena: d'espera, de testimonis, de visites, de procuradors, d'advocats, de jutges, de fiscals, vestuaris, arxius, d'autòpsies, etc. El seu cost era de 148.950 pessetes
La seva situació, al bell mig del llevant del Passeig, havia estat justificada a l'estar al costat de la presó del Partit Judicial i també perquè tancava el Passeig per aquesta zona donant-li una aparença de "salo", la qual cosa hauria portat, com a conseqüència, la no construcció del Pont del Passeig si més no en el lloc on ara el coneixem.
Projecte de Palau de Justícia / AHCT
Les motivacions del terrassencs per bastir un Palau de Justícia, a part de les necessitats pròpies de disposar d'unes dependències dignes i adients, eren les de contrarestar la petició de Sabadell demanant un Partit Judicial propi, ja que dita vila depenia del partit Judicial de Terrassa. A l'aconseguir la veïna vila la seva demarcació de justícia, l'interès terrassenc pel Palau anà decreixent i el seu alt cost va diluí les il·lusions en un miratge.

Els Jutjats, en aquella època, estaven ubicats dins de l’antic Hospital de Terrassa situat al final del Raval de Montserrat. El juny del 1887, el Jutjat Municipal es traslladà a l’edifici del Raval, núm. 24, on ja s'havia instal·lat el jutjat de Primera Instancia.
Després de l’agregació del poble de Sant Pere, el 1904, el Jutjat de Primera Instància, a falta d’espai, es mudà a l'edifici de l’antic ajuntament de Sant Pere.

L’any 1928 s’amplien les dependències municipals i els Jutjats passen a ocupar la veïna Casa Marcet, on fins aquell moment hi havia el Banc Hispà Americà
L'edifici del "Glop de llet" / Fonts Ragon-AMAT
Durant la postguerra els Jutjats passarien a ocupar l’edifici anomenat popularment “el glop de llet”, al carrer de la Unió.
L’any 1962, s’inaugurava un edifici pròpiament destinat a jutjats. El 30 de juny, en plena Festa Major tenia lloc la seva obertura amb la presència de l’alcalde, Josep Clapés, el president de l’Audiència Territorial de Barcelona, Elpidio Lozano, el fiscal cap de l’Audiència, Pedro Gonzàlez, entre altres autoritats.

Inauguració dels nous jutjats del carrer de Sant Quirze / AMAT
Els nous Jutjats estaven edificats sobre el solar que havia ocupat el Centre Mèdic, al carrer de Sant Quirze cantonada amb Baldrich. Obra de l’arquitecte Josep Pratmarsó és un edifici de línies senzilles i distribució funcional, destacant els amplis vestíbuls. Les seves dependències deixaven enrera l’estretor de les sales del “Got de Llet”. Disposava de sala d’audiències, sales de lletrats i procuradors, despatxos pels jutges, secretaris i funcionaris, oficines de registre, arxius i altres dependències.
 
Els Jutjats del carrer de Sant Quirze / AMAT
Tot i així, al pas del temps les instal·lacions foren insuficients. L’any 1980 s’inaugurava el Centre Cultural de la Caixa de Terrassa a la Rambla i l’entitat financera va cedir el solar adjacent per construir-hi un nou Palau de Justícia.
El dia 14 de desembre del 1984 el ministre de Justícia Fernando Ledesma, el conseller de la Generalitat de Catalunya, Agustí Bassols i l’alcalde de Terrassa inauguraven el nou Palau de Justícia.
El Palau de Justícia de la Rambla / AMAT
Inauguració del Palau de Justícia de la Rambla / AMAT
El creixement demogràfic de la ciutat i la jurisdicció dels jutjats de Terrassa feren evident la manca d’espai per atendre la justícia, fins el punt de tenir sis òrgans judicials repartits per tota la ciutat. Per tant, va ser necessari la construcció d’un nou Palau de Justícia. El nou emplaçament fou al final de la Rambleta del Pare Alegre. El 30 de desembre de 2008, la consellera de Justícia, Montserrat Tura, acompanyada de l’alcalde de Terrassa, Manuel Royes i de la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, M. Eugènia Alegret, inauguraven el nou edifici destinats a jutjats
Nous Jutjats de la rambleta / AMAT

Fonts consultades:
Arxiu Històric Comarcal. Expedient d'obres no realitzades núm. 21/1880. Obres públiques, caixa 523
Ajuntament de Terrassa. AMAT. Llibre d'actes del Ple, vol. núm. 13, pàg. 68, 12 maig de 1881.
MASSAGUÉ, Josep. Un Palau de Justícia sobre el paper. Diario de Terrassa, 10 març 1984, p. 5
RAGÓN, Baltasar. Sucedió en Tarrasa. Impremta Flotats. Terrassa.
RAGÓN, Baltasar. Els carrers de Terrassa l’any 1900. Imp. Joan Morral. Terrassa .(any?)
CASTELL, J., PALOMARES, M. i TORRELLA, F. Tarrasa i los Tarrasenses. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa 1966
VENTAYOL, Àngels. Terrassa 2008. Arxiu Tobella. Terrassa 2008
TAPIOLAS, Judit – PEREGRINA, Neus. Terrassa 1877-1900. Arxiu Tobella. Terrassa 1996
VERDAGUER, Joaquim. Terrassa del si no fos...Projectes d’obres no realitzades a la ciutat. Terrassa 2010.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada