Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 19 de juny de 2013

Austriaques acollides a Terrrassa


A Terrassa el 1909 es constituïa el Grup Lúmon, societat esperantista que va donar a conèixer l’idioma de l’esperanto fent cursets regulars en diverses entitats de la ciutat. Els esperantistes eren, per damunt de tot, veritables filantrops, defensors de la humanitat més enllà de les ideologies, les nacionalitats i les races.
Foren els esperantistes austriacs els promotors d’un pla d’acolliment, després  de la Primera Guerra Mundial, que beneficià nombrosos nens austríacs afectats, sobretot els més necessitats (fills de famílies nombroses, o orfes, o nens que s’havien quedat sense casa...).  En una reunió celebrada el 14 de març de 1920, el soci Valentí Alavedra exposà la misèria en què vivien els infants a Àustria amb motiu  de la gran guerra, i proposà, en nom de l’ideal esperantista, cercar, a la nostra ciutat, igual com havien fet altres poblacions com Vic, famílies caritatives que allotgessin, en llurs cases, durant una temporada aquells infants desvalguts.
La idea fou ben acollida i acte seguit es nomenà a tal fi un Comitè, que el formaven,  a més del citat senyor Alavedra, els socis Sebastià Chaler, Marian Solà, Adolf Soldevila, Miquel Garriga, Romà Vergés i Narcís Casamada.
Nens austriacs 1920 / Col·lecio Esperentista / AHT
Les gestions del Comitè donaren bon resultat  i  el dia 10 d’octubre d’aquell any arribaren , procedents de Graz (Estíria, Àustria) 15 noies i 9 nois , d’entre 6 i 12 anys, que foren acollits en diferents cases particulars.
Després n’arribaren 50 més, que foren acollits entre l’Hospital de Sant Llàtzer i l’Asil Busquets. Van ser els grups esperantistes, tan austríacs com espanyols , els que van promoure i organitzar l’estada d’aquests nens repartits per tot el país.
Nenes austriaques al Asil Busquets / C. Esperantista/AHT
El dia 1 de novembre de 1920, van arribar a Terrassa. Com que abans de marxar d’Àustria els havien ensenyat l’esperanto, els nens que vivien en cases que el sabien parlar, van tenir-ho més fàcil. Encara que no varen anar a escola, les nenes, totes juntes, anaven a classes de costura, i la  mestra va ensenyar-los una mica de català.
El dia de Nadal següent fou de gran joia per aquells infants ja que  es celebrà una festa dedicada a ells.  En el Grup Lumon es muntà l’arbre de Nadal i es repartiren dolços i joguines. Els nois austríacs cantaren algunes cançons del seu país.
La seva estada a Terrassa va durar un any, tot i que alguns nens van prologar-la una mica més i en algun  fins i tot van quedar-se a viure aquí per sempre més.
Nenes autriaques 1949 / Elfi Stadler
Herzlich Willkommen in Terrassa. Aquest va ser el lema de la cordial benvinguda, el 4 d’abril de 1949, a 15 nenes austríaques acollides després de la segona Guerra Mundial. Es tornava a repetir  l’acolliment de l’any 1920. Aquesta vegada fou a càrrec de Càrites a través de les Diócesis d´Espanya i Àustria.
.L’expedició procedent de Barcelona arribà en autocar, davant de l’església del Sant Esperit on foren rebudes per l’alcalde Alfons Vallhonrat i el prior del Sant Esperit, Josep Castelltort. A diferència del l’any 1920, l’acolliment es va fer íntegrament a casa de famílies que ho havien sol·licitat. Des de l’altar del Sant Esperit s’anava dient el nom de cada nena seguidament del  de la família que li corresponia d’estar.
En aquesta ocasió les acollides es van integrar en escoles, ja que es considerà  que les mestres podien conèixer millor la situació de cada infant. També es van incorporar  a les seccions femenines d’Acció Catòlica, en els centres Parroquials perqué era l´únic esbarjo de l´época.
.
El diari Tarrasa va editar un exemplar especial en alemany per enviar a les famílies austríaques, amb informació sobre el desenvolupament de l’acolliment i una relació de les famílies amb qui estava la nena.
Comiat nenes austriaques 1949 / Elfi Stadler
La seva estada estava programada per 9 mesos, així que el 18 de novembre del mateix any van retornar al seu país. El contacte entre els acollidors i les nenes no es va perdre.  La correspondència  que ajuda a no perdre la relació – tant al  1920 com al  1949 – amb les famílies amb qui van viure va ser constant.
Al cap d’un temps  algunes nenes van tornar temporalment per desig i acord dels seus pares naturals amb els acollidors d’aquí. Una de les noies, de  14 anys, va tornar a Terrassa per instal·lar-s’hi definitivament. Va ser Elfi Stadler que es va casar amb un català i ha estat mare i àvia. 

Nenes austriaques el Dia de Rams / Elfi Stadler

Fons consultades:

RAGÓN, Baltasar. Coses de Terrassa viscudes.  P. 85. Terrassa (any?)

CASTELL, J., PALOMARES, M. i TORRELLA, F. Tarrasa i los Tarrasenses. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa 1966

Tarrasa (diari). 4 abril 1949. p. 1 i 2

Tarrasa (diari). 19 novembre 1949. p. 1 i 2

FIGUERAS, Pere; VERDAGUER, Joaquim. L’esperanto a Terrassa. Arxiu Tobella / Claxon. núm. 45, 23 set. 1985

TAPIOLAS, Judit. Austríaques a Terrassa per la primera i la segona Guerra Mundial.  Impacte, núm. 74, 30 oct. 1989, p. 6

1 comentari: