Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 20 de juny de 2015

La Festa Major de l’antic poble de Sant Pere al segle XIX

Des de temps llunyans se celebrava el dia del patró del poble, per Sant Pere, però com que la seva celebració s'esqueia en època de segada, temps no gaire adient per deixar aquesta tasca, s'acordà celebrar-la per Sant Valentí, les relíquies del qual es veneraven a la parròquia. Però com que la diada coincidia algunes vegades per la quaresma, es va traslladar la festa al tercer diumenge de maig.
El poble de Sant Pere 1985 / Fons Ragon-AMAT
El cronista Baltasar Ragón ens fa una ressenya de com es desenvolupaven les festes major en el segle XIX: «... a l'arribar la Festa Major totes les grans festes religioses eren organitzades per la Confraria; però en una Consueta començat l'any 1827, en que el reverend Joan Saboya a l'esmentar totes les solemnitats, es remarca el canvi de la Festa Major del dia de Sant Pere al dia de Sant Valentí i es diu que s'havia proposat tornar a celebrar les festes religioses en la diada de Sant Pere i no va poder-ho aconseguir, perquè els feligresos deixaven d'assistir-hi.
L'era de Sant Pere / Baltasar Ragon-AMAT
Cada any els administradors de la Confraria de Sant Valentí es cuidaven d'organitzar la festa en el dia del seu Sant Patró i es buscaven el predicador; tots els actes revestien una gran solemnitat i a la processó presidida per la imatge del sant, hi anaven la majoria dels homes del poble, tots els de les masies del voltant i l'Ajuntament en ple, i finalment el típic ball de plaça tenia lloc a l'era dels lladoners que hi havia a la Plaça de l'Eglésia.
Quan la festa del Sant patró s'esquèia ésser el dissabte, l'ofici de difunts es celebrava l'endemà passat.
Més endavant el jovent va anar-se constituint en empreses i organitzava els balls, arribant a aixecar un envelat a la mateixa era, que segons els cabals es feis més o menys lluit. Es va creure, però, que no era pas prou prudent celebrar balls dins el temps de Quaresma, i com que la diada alguns anys s'hi ensopegava, el reverend Joaquim Salas va proposar a l'Ajuntament traslladar la festa Major al tercer diumenge de maig i així va acordar-ho la corporació presidida per l'alcalde Josep Vila el dia 31 de desembre de l'any 1865.
No per això es deixaren de celebrar, en el dia del Sant les funcions religioses i la corresponent processó amb assistència de l'Ajuntament i corrent les despeses a càrrec de la Confraria.

El poble de Sant Pere 1880 / AHCT
A l'entrar de Rector el reverend Jaume Bosch una pedragada darrera l'altre, els anys 1884-85-86, va deixar les vinyes sense raim al cep, i com sigui que la festa major, com la majoria de les festes, es celebraven amb més o menys pompa segons la recapta de la collita anterior, que es feia per les cases del poble, aquells tres desgraciats anys la festa va decaure considerablement. L'orquestra costava llavors 50 pessetes i ni així pogueren fer una Festa Major lluida.
L'any 1887 va entrar de Rector Mossen Magí Barrera, qui volia tornar a fer reinéixer aquelles festes, però aleshores va ésser l'Ajuntament el que va retirar la subvenció que donava i el Rector, per tal que els feligresos no l'abandonessin, pagava les despeses de les festes del seu passament i extrèia, amb consentiment de la Junta d'Obra, alguns cabals de la caixa i fins una veina, Na Maria Boada de Lladó, va oferir-se, durant alguns anys, per rentar i planxar de franc el mantell i les tovalles de l'altar major, ajudant, junt amb alguns altres particulars, la bona voluntat de Mossen Magí per tal de passar aquella crisi.
Carrer de Sant Marià, actual plaça del Comú / Dibuix Mateu Avellaneda
L'any 1888 el "mildiu" va destruir tota la collita i Mossen Magí va arribar-se a pensar que el poble perdia la fé. L'Ajuntament va donar-li 130 pessetes, a condició que s'havien de repartir entre la Festa Major i Corpus, amb tot i haver-n'hi promés 155. Algun any va fer-se la processó de les dues festivitats sense orquestra.
L'any 1889, no va nar-hi l'Ajuntament, ni per Corpus varen portar-se ventalls, encara que el poble corresponia, perquè el senyor Rector es feia guanyar la voluntat.
El dia 4 de març de 1894 l'Ajuntament acordà enviar una instància al Bisbe firmada pels regidors i majors contribuents, a fi de que la Festa Major fos traslladada a la segona Pasqua.
Fins a l'any 1896 que encara era Rector Mossen Magí les festes varen celebrar-se amb més o menys espledor, encara que l'Ajuntament va retirar del tot la subvenció i els pagesos no donaven res de llurs collites.
Aquell any per la processó de Corpus va estrenar-se un penó i des de llavors va anar en augment cada any i van resultar les festes més interessants de l'any.
Com que la Festa Major solsament tenia un dia festiu i molts santperencs treballaven a Terrassa, els era dificil celebrar-la amb tota solemnitat, havent d'anar a treballar a l'endemà, encara que alguns demanaven per fer festa, si bé a molts els ho negaven...».
Escut del poble de Sant Pere

Fonts Consultades:
RAGÓN, Baltasar. Les festes majors de Sant Pere. El Dia, 3 juny 1927
RAGON, Baltasar. El poble de Sant Pere. La Festa Major de Sant Pere. Impremta Morral. Terrassa 1930


1 comentari:

  1. Hola, et felicito per aquest recull d`informació tan interessant. Soc un veï del Carrer Rectoria, i no aconsegueixo fotos antigues del carrer... o alguna on es veu molt malament. Jo visc al número 20 1er, si tens a ma una fotografia on es vegi aquest tram de carrer em faria molta il.lusió tenirla, sino no passa res! Em conformo amb la resta del blog, Moltes gràcies!!

    ResponElimina