Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 21 de gener del 2017

Carrer del Nord: La ruta dels viatjans

El carrer del Nord porta aquest nom relacionat a  l’estació del Nord, de l’antiga Compañía de los Ferrocarriles del Norte de España.
A la dreta el carrer del Nord, 1885 / Fons Baltasar Ragon-AMAT
La arribada del tren del Nord l’any 1856 i la instal·lació de l’estació a les afores de la vila va comportar que el viatgers anessin  amunt i avall per un camí entre camp d’oliveres. Tan bon punt es va començar a urbanitzar, van començar a sovintejar els llocs de restauració per donar servei als viatgers: La Fonda Europa, la Fonda Universo, la Posada del Carril, la Fonda de Cal Català, el Restaurant Petit Pelayo,...
Carrer del Nord 1913 / Proc. Rafael Aróztegui
Fins a mitjans del segle XIX, la comercialització dels productes tèxtils terrassencs, es feia a la mateixa fàbrica, amb els inconvenients de la seva situació en llocs sense urbanitzar, principalment en dies plujosos amb els carrers enfangats.
El carrer del Nord 1911 / Prod. Rafael Aróztegui
La competència portà als fabricants a muntar els seus magatzems i algunes cases senyorials al llarg dels carrers del Nord, camí Fondo, placeta Saragossa, Teatre, Sant Pau, coincidint amb l’esclat de les edificacions modernistes. Al llarg d’aquest trajecte es van construir 39 magatzems. L’any 1901 eren el següents:
Al carrer del Nord: Successors de Francisco Rigol; Mariano Margarit; Escursell i Montaner i Joan Masaguer; Pedro Mr. Armengol; Armengol Masaguer i cª; José Domingo; Borras i Bendranas; Alavedra i Guardiola; Joaquim Cullel i Juan Ventayol; Albi i Palet;
Al carrer del Camí Fondo: Fontanals; Badrinas Sallent i Cª i Magí Rodó; Hijo de Miquel Marcet; Ventalló Humet i Marimón; Pablo Palet, Joaquim Font i Elies Font; Aymerich, Amat i Jover.
A dreta, el magatzem Aymerich Amat i Jover/ Fons Baltasar Ragon-AMAT
Cal Afegir en aquest recorregut els del carrer de Sant Pere: Onandia, Marcet i Badiella, Araño, Jover i Cª; Roca i Marinel·lo; Cortés i Colomer
Al carrer del Teatre i Sant Pau: Taló i Mondo; Ramon Argemí, Humet i Casas; Garcia Hermanos; Escudé i Gibert; Bosch Duran i Costa; José Simons; Esteban Amat i Mogas; Francisco Roig Llauger; Isidro Esmerats; Civil, Pladellorens i Cª; Freixa
Zona del carrer del Puig Novell: Alegre i Cª; Sala Hermanos; Domingo Domingo; Juan Centell; Ballber; J. Prat e Hijos; Vancells Hermanos; Biosca Cª

Completaven el recorregut altres edificacions senyorials i modernistes com la Casa Puigarnaus; la de Pere Romaní; la Casa Alegre; l’Agrupació Regionalista, L’Imprenta Ventayol i amb el seu regust rural la masia de Ca l’Ubach, que donaven vistositat al recorregut.
Alguns d’edificis han desaparegut i altres han sobreviscut i s’han reciclat: la Casa Puigarnaus com el col·legi Airina, El magatzem Fontanals en oficines del Banc Sabadell, el magatzem Aymerich, Amat i Jover en l’Arxiu Tobella.
La casa Alegre 1930 / Proc. Rafael Aroztegui
Dels edificis notables que han desaparegut cal destacar :
La casa Alegre, al núm. 69 del carrer del Nord va ser edificada l’any 1863 per l’arquitecte Faura. La finca ocupava l’espai fins el carrer Sant Leopold i el carrer Sant Ignasi per la part nord on tenia un espaiós jardí rematat amb un fragment del claustre gòtic de Sant Pere de Puelles de Barcelona. La casa fou enderrocada l’any 1977 i el seu espai transformat en una àmplia plaça davant de l’alt edifici d’habitatges que es va construir al pati de la mansió. Tocant al carrer Sant Ignasi es pot veure una reproducció del claustre. L’original, que es va salvar de l’enderroc general,  està resguardat al Museu de Terrassa.
Magatzem Pintado i Cardús / Fons Ragon-AMAT

El magatzem Pintado i Cardús, al carrer del Nord cantonada amb el de la Mina era la seu de la firma Albi i Palet i destacava per la seva decorativa façana amb diversitat de símbols i representacions de varis bust de prohoms terrassencs. L’any 1972 el magatzem fou enderrocat per construir-hi un grup d’habitatges.
L’Agrupació Regionalista. tenia les seves activitats en un edifici modernista obra de l’arquitecte Lluís Muncunill i que estava situat a la plaça Jacint Verdaguer prop el carrer Sant Leopold. Tenia una façana de dos pisos amb portes i finestres en forma de ventalls parabòlics i al seu interior destacava el saló d’actes amb grans arcs parabòlics per suportar la coberta. Després de la guerra l’edifici acollir l’Escola de Música fins que a finals dels anys 50 va ser enderrocat per edificar-hi la central de Correus i Telègrafs

El carrer del Nord va ser escenari dels fets de la invasió carlina de l’any 1872, quan aquests van segrestar un tren, van entrar a la vila per l’Estació i baixant pel carrer del Nord ocuparan l’Ajuntament. Els terrassencs alertats i amb l’ànim encès vam rebutjar l’envaïment carlista que, amb la seva fugida cap l’Estació  es van trobar amb els ciutadans disparant-los des de les finestres i balconades.

També ha estat un vial de pas de les personalitats arribades amb el Tren del Nord que han visitat Terrassa. La més destacada la del rei Alfons XIII l’any 1904.
Al llarg de la seva història al carrer se li ha assignat varis nom: Rambla del Ferrocarril; Rambla del Nord; Norte; Durant la República el van dedicar a Buenaventura Durruti i durant el franquisme, incluïnt el carrer de Camí Fondo el dedicaren a José Calvo Sotelo. 
Descobriment de la placa dedicada a Calvo Sotelo / Fotos Francino-AMAT
L’any 1961 per celebrar els 25 anys de la mort de José Calvo Sotelo, a tot Espanya es van celebrar varis homenatges dedicats al polític. A Terrassa, entre altres actes es va col·locar una làpida al carrer que portava el seu nom, amb la presència de l’alcalde de la ciutat, Josep Clapés i el parlament de Lluís G. Ventalló, membre de la Junta Local organizadora del homenaje a Calvo  Sotelo.
L’any 1977 amb el retorn del nom de Carrer del Nord, la placa va ser retirada.
Carrer del Nord 1990 / Francisco Ruda-AMAT
El carrer ha estat urbanitzat vàries vegades. L’any 1892 es començar a plantar arbres tot i que no van durar gaire. La darrera remodelació va ser el 2003 dins el Pla de Millora urbana del centre de Terrassa, eixamplant les voreres i la plantada arbres.


Fonts consultades:
AA.DD. Història Industrial de Terrassa II. Diari de Terrassa. Lunwerg Editores. Terrassa 2000
AA.DD. Terrassa, 100 anys teixint ciutat. Ajuntament de Terrassa. 1993
Guia Pràctica de Terrassa. Centro Administrativo Llofriu y Castarlenas. Barcelona. 1907
BOIX, Josep. Épocas de la calle del Nord. Diari de Terrassa, 11 oct. 2003. p. 30
BOIX, Josep. La calle del Nord en la historia local. Diari de Terrassa, 23 des. 2004. p. 15
BOIX, Josep. La Casa de Pere Romaní. Diari de Terrassa. 2 oct. 1999, p. 28
RAGÓN, Baltasar. Els Carrers de Terrassa. El carrer de Calvo Sotelo. Pàg. 23 Imprenta Morral.Terrassa



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada