Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 29 d’abril de 2017

La Zona Esportiva Municipal – Àrea Olímpica

La Terrassa de la postguerra estava mancada d’unes instal·lacions esportives adients. Tan sols disposava d’un desbaratat camp de futbol al carrer Pi i Margall, una piscina descoberta a Ca n’Aurell i un camp de bàsquet al carrer Edison. Per tant, l’administració municipal es va veure amb la necessitat de crear un espai que donés cabuda als diferents esports que anaven sorgint arreu de la ciutat.

Un primer projecte dissenyat l’any 1942, situava la Zona Esportiva entre els carrers de Còrdova, Almeria, passeig Vint-i-dos de juliol i carretera de Castellar, en una zona on actualment hi ha la gasolinera i el Nou Mercat, al barri d’Ègara.
Aquest projecte es desestimà i se’n projectà un segon, més ampli, ubicat uns quant metres més al nord del primer projecte, entre els carrers Còrdova, Almeria, Cadis i la carretera de Castellar. Aquest espai esportiu hauria d’aplegar un ampli estadi, dos camps d’hoquei, un d’ells amb grades, sis pistes de tennis, dues piscines, una d’elles coberta, un frontó, un camp de bàsquet i un xalet per oficines i vestidors. També tindria un aparcament de cotxes dins el recinte i un passeig central des de l’entrada principal fins a la tribuna de l’Estadi.
El Camp d'Hoquei de la ctra. Castellar/ Fons Baltasar Ragon-AMAT
El primer que es va construir va ser un dels camps d’hoquei. A Terrassa no existia cap camp per la pràctica d’aquest esport. Per raons tècniques no es podia jugar en els de futbol, per tant, els clubs terrassencs havien d’anar a altres camps forans. El camp arran la carretera de Castellar, amb grades i vestidors, es va inaugurar el 1951.
Aquesta zona va ser la més castigada durant l’aiguat del 1962. El camp d’hoquei va quedar arrasat i el hoquei va d’haver de traslladar-se, definitivament, a la Zona Esportiva Municipal de l’avinguda de l’Abat Marcet.

A mitjans del anys cinquanta, es va començar a projectar aquesta altra nova zona d’equipaments esportius, que està situada al nord de la ciutat a l’Avinguda Abat Marcet. És per això que es va desestimar definitivament el projecte de la zona de la carretera de Castellar. En el seu lloc s’hi va construir l’Institut d’Ensenyament Blanxart.
Nou estadi de la Zona Esportiva / AMAT
El projecte de la Zona Esportiva Municipal de l’Abat Marcet es va encarregar a Josep Pratmarsó, aleshores arquitecte municipal.
L’any 1958 s’inaugurava la pista d’atletisme. Un dos anys més tard s'estrenava una piscina de 50 metres.
El 21 agost de 1960 s'inaugurava l'obra més important; l'Estadi Municipal. A la tarda d'aquest dia, amb les grades atapeïdes es procedí a la seva benedicció amb la presència de diverses autoritats: Joan Antoni Samaranch, delegat nacional d' Educació Física i Esports, Rosendo Peitx, en representació de la Diputació de Barcelona; i el president de la Federació Catalana de Futbol. Tots ells encapçalats per l'alcalde de la ciutat, Josep Clapés. L'acte inaugural s'encetà amb la desfilada dels cantaires de la Massa Coral, seguits per la Banda Municipal, la Cobla La Principal de Terrassa i les colles sardanistes de Terrassa i comarca. Amb les notes de l'himne nacional s'hissaren diverses banderes mentre l'envolada de coloms i globus donaven el color de festa a l'acte. Seguidament, dins el terreny de joc i amb presència de les autoritats, el prior del Sant Esperit, Jaume Llauger, procedí a l'acte de benedicció de l'Estadi.
Inauguració del nou Estadi/ Fotos Francino-AMAT
A continuació tingueren lloc els actes folklòrics amb una ballada conjunta de totes les colles sardanistes i la interpretació de la sardana L'estadi de Terrassa del mestre Carreras. També la Massa Coral interpretà l'himne del Terrassa Futbol Club. A la llotja d'autoritats, l'alcalde Josep Clapés procedí a la imposició de la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu de la ciutat a Joan Antoni Samaranch.
L'acte finalitzà amb una gran traca i la disputa d'un partit de futbol entre els equips aficionats del Terrassa i del RCD Español.

Al llarg dels anys seixanta tingué lloc l’estrena de la piscina coberta i  l'assentament dins la zona esportiva d'altres esports; entre la piscina i l’estadi s’habilità un camp d’hoquei que ocupà el Club Deportiu Terrassa Hoquei i, al costat de la pista d’atletisme un altre camp d’hoquei anomenat Federatiu que en el què hi jugava el Atletic Club Terrassa Hoquei. Ambdós clubs deixarien la zona esportiva, a finals dels anys 60 al disposar d’instal·lacions pròpies
Jocs Escolars Sant Jordi
L'any 1976 es van celebrar els Jocs Esportius de Sant Jordi, organitzats per la Diputació de Barcelona, ens els que hi participaren més de 300 atletes de tota la província. A l'acte inaugural a l'Estadi, es va realitzar una espectacular exhibició de calistènia.
Per encabir part d'aquests jocs es van construir diverses pistes poliesportives, una d'elles coberta amb un  globus pressostàtic. Aquesta instal·lació seria l'únic pavelló municipal cobert de la ciutat fins el seu enfonsament el 1987 i la construcció del nou pavelló de Can Jofresa.

Quan Terrassa fou nominada per a ser subseu d’hoquei dels Jocs Olímpics de Barcelona com a escenari de la competició, l’Ajuntament va prendre l’acord de remodelar la zona esportiva de l’Abat Marcet, per construir-hi la futura Àrea Olímpica. El 4 de maig de 1989 es feia la presentació, a la Sala Muncunill, de la maqueta i, l’Ajuntament en Ple, el 25 de gener de 1990, aprovava el projecte definitiu. Quatre mesos després començaven les obres.
Inauguració de l'Àrea Oímpica
El 15 de desembre de 1991, amb una gran festa, s’inaugurava l’Àrea Olímpica amb la presència del president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall i l’alcalde de Terrassa, Manuel Royes.
El 22 d’abril de 1992 es feia la cessió al COOB’92 de les instal·lacions per celebrar-hi  els jocs.
Les campiones Olímpiques / COOB-AMAT
               
El 26 de juliol s’iniciava el torneig d’hoquei però la fita més important es va produir el 7 d’agost quan la selecció espanyola femenina d’hoquei, amb les terrassenques Cèlia Corres i Anna Maiqués a les seves files i davant uns 12.000 espectadors, guanyava la medalla d’or en una emocionant final contra la selecció de l’Alemanya.

Fonts consultades:
BAULIES, Jordi. El municipi de Terrassa 1877-1977. Caixa d’Estalvis de Terrassa.1977 
CASTELL, J., PALOMARES, M. i TORRELLA, F. Tarrasa i los Tarrasenses. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa 1966
FIGUERAS i VIGARA, Pere. 1935-1985. 50 anys d’història gràfica de Terrassa. Arxiu Tobella.Terrassa1985
FIGUERAS, Pere. Terrassa i l’hoquei: 80 anys d’història. Ajuntament de Terrassa. 1992
Tarrasa Información. 13 setembre 1960
Arxiu Històric de Terrassa. Exp. d’obres publiques. Projectes no realitzats, núm. 11/42

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada