Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


divendres, 16 de juny de 2017

El Casal de Sant Pere de Terrassa

El Nadal de l’any 1929, uns quants joves de la parròquia van demanar al rector Josep Homs, un lloc per poder representar uns Pastorets. El rector va fer les gestions per trobar un lloc adient per complaure al jovent, llogant un graner que hi havia als baixos del núm. 63 del carrer Major de Sant Pere. El primer pis havia estat al segle XIX l’Ajuntament del Poble de Sant Pere.
L’èxit assolit per tal representació i davant la inquietud del jovent parroquial va fer veure al rector la necessitat d’habilitar un local que aixoplugués l’esbarjo del moviment religiós de la parròquia, especialment la catequesi i l’Acció Catòlica. Per tant, es va llogar definitivament el graner i el primer pis per instal·lar-hi el Casal Parroquial.
El 19 de març de 1930 s’inaugurava amb el nom de Casal Popular de la Parròquia de Sant Pere.
El rector Homs, a més a més de la seva intenció catequista del nou centre, va voler contrarestar la implantació, a la carretera de Matadepera de la Casa del Poble d’Esquerra Republicana i els monàrquics al Saló Imperial.
El saló d'espectacles/ Casal de Sant Pere
El primer president del Casal Popular va ser Francesc Fargas.
Ben aviat es va muntar un petit bar i, al pati s’edificà una sala d’espectacles on s’oferien concerts, teatre, cinema i els Pastorets. El 28 d’octubre del 1934 tingué lloc la presentació del nou Esbart Dansaire del Casal Popular de Sant Pere.
Quan va esclatar la Guerra Civil, el Casal fou ocupat pel POUM.

Acabada la guerra, el Casal retornà a les seves activitats i, també, durant els primers mesos, va acollir les funcions al culte parroquial: misses, confessions, comunions, enterraments, bateigs,... mentre les esglésies de Sant Pere s’adecentaven per tal de poder fer les funcions que tenien encomanades.
El Casal feia efectiu el canvi del nom de l’Entitat, pel de Centre Parroquial de Sant Pere
La junta acordà comprar les dues finques colindants, la núm. 59 i 61. A la 59 (cala Filomena) s’habilità pels nois de l’Aspirantat d’AC i seria conegut com el “casalet” .
Uns quants joves d’Acció Catòlica van demanar autorització per habilitar els horts de darrera el teatre com a camp de bàsquet. El 2 de desembre de 1945 naixia el Sant Pere de bàsquet.
Primer equip de bàsquet del casal / Proc. Casal de Sant Pere
La nova pista de bàsquet / Proc. Casal de Sant Pere
El Nadal de 1949 s’estrenaven els Pastorets “ Ganàpia i Cigronet”, originals de Francesc Izquierdo.
Arran de la participació de dansaries de la Colla Contrapunt del Casal de Sant Pere en la representació d’un casament vuitcentista de 1951 al carrer Major, es fundà l’Esbart Vallparadís del Casal. Un any després es fa la seva presentació al camp de bàsquet
L’any 1952 és beneïda la nova bandera de l’entitat.
La nova bandera del Casal / proc. Casal de Sant Pere
En fer-se efectiu la marxa dels llogaters del núm. 61 (cala Felisa), s’hi instal·là les dependències del Taller de Nazaret amb classes de mecànica, fusteria i dibuix lineal. Era una promoció de la Hermandad de Ingenieros Industriales de Barcelona i l’Acció Catòlica de Sant Pere. Els tallers s’inauguren el 20 de març de 1955. Fruit d’aquesta entesa va fer possible que els nois de l’Aspirantat poguessin passar l’estiu de colònies a Can Fonollet.
 

El mes d’abril del 1959 es celebra el primer Aplec del Casal a Can Guitart de la Muntanya. Un aplec que es repetirà any darrera any fins ben entrat els anys 80.
Un grup escindit del Centre Social Catòlic formen la Colla Sardanista Contrapunt. La presentació de la colla es va celebrar el 24 de gener del 1971, a la plaça del Rector Homs.
També es constituí un grup d’escoltisme que esdevindrà com Agrupament Escolta Mossèn Homs.

L’any 1960 començaren les obres de la nova sala d’espectacles que més tard, quan s’inauguri portarà el nom de Sala Crespi. Als baixos de la futura sala s’habilità un petit teatre que es coneixerà amb el nom del “casalet”, nom manllevat del primer “casalet”.

Des del principi, l’entitat disposà com a oci el cinema i el teatre. L’any 1935 es va adquirir una nova màquina de cinema sonor marca “Orpheo Sincronic”. La sala del Casal és la que oferia un cinema més perfecta en tot Terrassa. Pel què fa al teatre, l’entitat disposava d’un grup de teatre, que a l’any cinquanta adoptà el nom de GADE (Grup Artístic i Dramàtic Egarenc). Aquest grup es consolidà com a un grup de qualitat teatral, participant i guanyant diversos concursos de teatre. El 1966 el grup organitzà amb un gran èxit, el primer Concurs Provincial de Teatre Amateur, que encara perdura. En principi, les funcions es celebraven en el “Casalet”.
El Casal de Sant Pere en els anys 50 / Proc. Casal de Sant Pere
Després d’anys amb les obres parades s’inaugurà la nova sala d’espectacles. El dia 6 de març de 1977 es va inaugurar oficialment amb la presència de l’alcalde de Terrassa Josep Donadeu. La sala se li va donar el nom de Sala Crespi en honor del rector Jaume Crespi. El “Casalet” va quedar relegat com espai per assaig de sardanes i, més endavant, pel de l’Esbart Dansaire del Vallès.
Inauguració del pavelló cobert/ Joaquim Verdaguier
Amb la presència del president de la Generalitat Jordi Pujol i la benedicció del rector Francesc Homs és va inaugurar, el 10 de juny 1989, el pavelló poliesportiu cobert del Casal.
El 8 de juny del 1992 el president de la Generalitat tornava al Casal per inaugurar la ultima fase de la remodelació del Casal: la part davantera de l’edifici.
El Casal de Sant Pere 2000 / Rafael Aróztegui
Actualment les seccions que fan ús de les instal·lació del Casal de Sant Pere són:
El PAM Teatre, el Sant Pere de Bàsquet, l’Esbart Dansaire del Vallès, Slot Terrassa i l’Associació Cultural Andaluza Amigos de la Santa Cruz de Canjayar.
La cafeteria / Proc. Casal de Sant Pere

Fonts consultades:
CASALS, Teresa, GARRICH, Josep i VERDAGUER, Joaquim. El Casal de Sant Pere pas a pas Casal de Sant Pere. Terrassa 1993


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada