Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 11 d’agost de 2012

Terrassa bressol del bàsquet estatal


El joc de la pilota i la cistella té el seu origen a Massachussets (EE.UU.) vers l’any 1891. Va idear-lo James A. Naismilh, professor de l’escola IYMCA Training de Springfield, especialitzada en la formació d’entrenadors i educadors físics.

La història del bàsquet a Espanya, ressenyada en enciclopèdies i llibres, marcava el començament del bàsquet l’any 1922, amb l’arribada del pare escolapi Eusebi Millán, que, procedent de Cuba, el va introduir entre els seus alumnes del col·legi dels Escolapis de Sant Anton de Barcelona. Però l’any 1986, dos estudiosos de l’Arxiu Tobella de Terrassa, Pere Figueras i Joaquim Verdaguer, descobriren en un diari local, “Crònica Social”, del 4 de març de 1913, la següent notícia: “Bàsquet-ball”. En el camp Vallparadís dintre de poc els petits alumnes de l’Escola del mateix nom hi practicaran aquest nou esport desconegut fins avui per a nosaltres. Aquesta notícia donava peu a creure que deu anys abans de la introducció del pare Millán ja es va jugar a bàsquet. Degut a l’aparició de la noticia a la premsa van començar sorgí altres probes; un alumne que havia jugat a l’escola, Josep Armengol i Gall que als seus 84 anys va confirmà la notícia; “recordo que quan feiem una encistellada el mestre tenia que treure la pilota de l’aro perquè la xarxa no estava foradada” .
El fet ho corroborà el historiador Josep M. Ainaud de Lasarte explicant que el director de l’Escola Vallparadís, Alexandre Galí, li havia comentat temps enrera, i que el mateix Galí en deixà constància a la “Història de les Institucions i del Moviment Cultural a Catalunya 1900-1936.
El primers jugadors / Maria Barcelò-Arxiu Tobella

Un altre testimoni que aportà llum a aquest fet és el treball efectuat per l’Institut d’Estudis Vallencs i l’Ajuntament de Valls l’any 1986 sobre la figura d’Eladí Homs, que va portar el bàsquet a Espanya.
Per acabar de confirma el fet, Maria Martorell, filla del sotsdirector de l’Escola Vallparadís, Artur Martorell, va adreçar a Joaquim Verdaguer uns documents prou definitius. Eren fotocòpies del dietari escolar d’Alexandre Galí i Artur Martorell on es podia llegir les activitats pedagògiques del centre. Allí entre altres anotacions trobem les anotacions següents. “12 de febrer 1913: potser tindriem que refredar un xic el basquet-ball perquè ara com son pocs no juguen bé i s’aburreixen i expresament fan faltes” o “ 24 de febrer 1913: demà am la escusa de què plou treure les cistelles de basket i les arreglaré”.

Alexandre Galí a l'escola Vallparadís /Arxu Tobella

La creació de l’Escola Vallparadís hem de situar-la al marc de la renovació pedagògica catalana a principis del segle XX. La iniciativa  sorgí d’un grup de pares terrassencs preocupats per l’educació dels seus fills. Es tractava de famílies benestants interessades en el cultura i la renaixença de l’esperit nacional català. El 1910, l’Escola comença  a funcionar, encarregant-se la direcció a un jove mestre, Alexandre Galí, que aleshores ni tan sols estava titulat, Però el saber fer d’aquell home de 24 anys va demostrar ben aviat, creant una escola que ha estat, en molts aspectes,un model. Els pares donaven àmplies llibertats als mestres per a l’educació dels nens, i controlava la gestió administrativa des del Patronat d’Ensenyament de Terrassa. Galí va idear una “escola viva” on els nens no eren sotmesos, i no se’ls pressionava amb premis i càstigs, sinó que se’ls ensenyava a fer-se responsables dels propis actes. El català era l’idioma emprat a l’Escola, i s’instruïa els alumnes en la cultura, el folklore i la història del nostre país. Es donava una importància notable a la formació física i manual dels nens, així com els jocs i a l’expressió corporal com a vehicle d’aprenentatge. Pel que fa a la formació física es donà importància a esports innovadors i atractius com el bàsquet.
Escolar al pati de l'escola / fons Ragon-AMAT

Però com va arribar el bàsquet a l’Escola Vallparadís?. L’any 1907 un mestre de 21 anys, Eladi Homs, va ser becat per l’Ajuntament de Barcelona per a la recerca de nous sistemes pedagògics i esportius als EE.UU, concretament a Chicago. La seva estada a Amèrica va durar 3 anys, i el 1910 retornava a Catalunya amb un bon feix de noves idees pedagògiques. En un seminari de l’Escola de Mestres, el director de l’Escola Vallparadís es va interessà per aquest sistemes educatius i preguntà a l’Eladi Homs si havia vist algun esport innovador. Eladi Homs li recomanà el basquet i el beisbol. Després de comprar a París un reglament del joc, l’implantaren a l’escola. Jugaven al pati on tota competició va quedar dintre del seu marc, ja que no hi hagueren competicions entre altres escoles, jugaven entre els mateixos escolars dividits entre l’equip vermell i l’equip blau, però van acabar suprimit aquest sistema perquè hi havia massa rivalitat. Al final es feren els equips per sorteig.
Per l’Escola Vallparadís varen passar pedagogs tant insignes com Alexandre Galí i Artur Martorell, aquest últim va ser un dels animadors de bàsquet. Ambdós serien, durant la República els grans impulsor de la renovació pedagògica catalana.


Eladi Homs / Institut d'Estudis Vallencs
L’Escola era instal·lada als locals on hi havia hagut l’Agrupació Regionalista i darrerament, la seu de l’EPIC, al carrer de Sant Antoni, al mateix lloc on avui hi ha un pàrquing.

Diverses circumstancies, totalment alienes al funcionament pedagògic de l’entitat, varen conduir a tancar l’escola el 1915, i amb ella, va perdre’s la pràctica del bàsquet a Terrassa.

Tot això demostren ben clarament que Terrassa fou la primera població de l’Estat on es va practicar el basquet. Fins i tot podria ser el primer lloc d’Europa, doncs hi ha el dubte de si a París es va jugar un partit d’exhibició el 1902. El que si es cert es que els soldats americans el practicaren a Europa durant la primera Guerra Mundial.



Fonts consultades
VERDAGUER, Joaquim. El bàsquet a Terrassa. 75 anys d’història. Arxiu Tobella. Terrassa 1992.
GALÍ, Alexandre, Història de les Institucions i del Moviment Cultural a Catalunya 1900-1936. Fundació Alexandre Galí. Barcelona 1978.
LANZAS. Eloy M. El Chicago que va conèixer Eladi Homs 1907-1910. Ajuntament de Valls. 1986
MARTÍ, Josep; LANZAS. Eloy M. La cronologia Bàsica d’Eladi Homs. Institut d’Estudis Vallencs. 1986
PI DE LA SERRA, Paulina. L’ambient Cultural a Terrassa 1877-1977. Caixa d’Estalvis de Terrassa. 1977

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada