Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 5 de març de 2016

Els noms propis i impropis dels barris de Terrassa

Els barris de Terrassa estan agrupats en districtes, els quals són demarcacions municipal en que es divideix la ciutat,  a fi a efecte de facilitar-ne l’administració i el govern. La divisió en 6 districtes de la nostra ciutat es realitza, a partir dels anteriors districtes censals, als anys 80 del segle XX.
Els noms dels barris que donen entitats a unes zones de la ciutat, i que majoritàriament fan referència a topònims terrassencs, en alguns casos són erronis, en altres no s’adiuen amb aquells llocs i, fins i tot, n’hi ha que són importació.

En el primer grup trobem:
El barri de Ca n’Anglada deu el seu nom a la masia de Ca n’Anglada, que data del segle XV i, està situada al sud del barri al costat de l’ermita de Sant Cristòfol.
Barri del Cementiri Vell que fa referència al primer cementiri de Terrassa fora de la vila i que fou tancat l’any 1964. En un principi era un sots-barri de Can Palet.
Barri de Vallparadís. Pren el nom del castell i del torrent de Vallparadís. Com a Paradís està documentat des de l’any 1088 i, el 1352 com a Vall Paradís.
Barri de Vilardell. La denominació prové del torrent que hi passava  i que portava aquest nom (av. de Madrid). No va ser fins el 1978 que s’edificà un seguit de pisos de protecció oficial.
Barri de Can Roca. La construcció dels anomenats pisos de Sant Eloi en terres de Can Roca i la posterior urbanització per sobre de la Zona Esportiva va donar pas aquest barri, tot i que la masia estava situada en el que és ara el barri del Pla del Bon Aire.
Barri del Torrent d’en Pere Parres. El nom prové del torrent que antigament que creuava pel mig de l’actual barri. Amb el nom de Pere Parres apareix documentat al segle XIX, però s’ignora l’origen o qui era aquest personatge.
Barri de Can Boada. Prèn el nom de la masia de Can Boada del Pi, ja documentada al segle XV. Malgrat ser un sol barri, hi conviuen dues associacions de veïns separades; la de Can Boada casc Antic-Can Boada del Pi, i la de Gilbraltar-Plaça Lluís Companys.
Can Boada del Pi / Fons Ragon-AMAT
Barri de la Maurina. El seu nom fa referència a les terres del mas Marsans o Mauri, actualment desaparegut. El barri era conegut com el barri de las Latas per les seves primeres construccions modestíssimes.
Barri del Roc Blanc. Deu el seu nom a un turó del mateix nom que hi ha prop del barri, que a la vegada porta aquesta denominació per una fita o pedra blanca que separava les parròquies de Sant Pere i de la quadra del Toudell.
Barri de la Cogullada. Prèn el nom de la Font de la Cogullada, la qual estava situada a l’actual parc de la Cogullada. En un principi formava part de la barriada de Ca n’Aurell perquè aquesta masia es trobava dins el seu territori , però va optar per la Cogullada per no repetir noms. La seva part nord també va ser coneguda com barri de la Piscina.
Barri de la Cogullada / AMAT
Barri de Can Parellada. Tot i que la masia amb aquest nom es troba al bell mig del polígon industrial de Can Parellada, el barri està ubicat en terres que havien estat del mas. Una  “parellada” era la porció de terreny que podia llaurar una parella de bous al llarg d’un dia.
Masia de Can Parellada / Joaquim Verdaguer
Barri de la Font de l’Espardenyera. Deu el seu nom a la surgència d’aigua anomenada Font de l’Espardenyera situada a la vessant del Torrent de les Monges.
Barri de les Arenes, La Grípia i Can Montllor. Barri format per la unió de tres barris. El de les Arenes, el més antic, lògicament deu el seu nom a la riera de les Arenes. En un principi, era conegut per Pueblo Seco. El de la Grípia, al torrent de la Grípia, tot que no se sap d’on prové aquest topònim. I, el de Can Montllor, de la Masia de Can Montllor documentada des de l’any 1209 com a mas Mosteroles.
Barri de Can Palet de Vista Alegre. El nom prové de la desapareguda masia de Can Palet de Vista Alegre. Aquest barri era conegut inicialment com El Sosiego
Barri de Can Goteres. Relatiu a la masia de Can Goteres situada ara dins el terme de Viladecavalls
Barri de les Fonts. El nom del barri, òbviament, prové de les moltes fonts que hi ha en el sector
Barri de les Martines. Des de 1240 que es té constància d’aquest topònim per referir-se a la serralada on està ubicat. Probablement es deu a algú que es deia Martí
Barri de Can Tusell. Deu el seu nom a la masia propietària de les terres de conreu on s’ubicà el polígon d’habitatges.

En un altre grup trobem noms que es poden considerar acceptables, tot i que la masia a la qual deuen el seu nom està situada fora del barri:
Barri de Can Palet. El nom prové de la masia de Can Palet de la Quadra, originària del segle XIII. La masia actualment està situada al polígon industrial.
Masia de Can Palet / AMAT
Barri de Ca n’Aurell. Rep el nom de la masia de Ca n’Aurell. Quan es van separar aquest barri i el de la Cogullada, la masia va quedar ubicada en el de la Cogullada. El barri de Can n’Aurell, el més gran de Terrassa, es va formar de la unió dels barris de la Riera, (de la Rambla al carrer de Faraday), el barri genuí de Can Aurell (des del carrer Faraday a l’avinguda d’Àngels Sallent) i el barri de l’Ombra Bona (al nord del carrer Pare Llaurador).
Masia de Ca n'Aurell / AMAT
A la resta dels barris podem avaluar un munt d’errades, com són el casos següents:
Barri del Pla del Bon Aire. El topònim no correspon a la seva situació, ja que es va segrestar de la zona on ara hi ha el Club Egara. Per tant, aquest barri hauria de dir-se barri de Can Roca, per la raó que la masia amb aquest nom estava al bell mig de l’actual barri del Pla del Bon Aire.
Barri de Can Jofresa. Al bell mig on es van construir els “gratacels”, hi havia la masia de Can Bosch de Basea que fóra el topònim més adient pel barri. A un regidor, però, li va semblar que aquest nom seria massa complicat de pronunciar pel nouvinguts, i es va adoptar el de la masia veïna de Can Jofresa, que era on ara hi ha les instal·lacions esportives.
Can Bosch de Basea / Fons Ragon-AMAT
Un cas diferent és el de Sant Pere, nom present en tres barris que formaven la barriada de Sant Pere als any cinquanta:
Barri de l’Antic poble de Sant Pere. Que hauria de dir-se simplement Sant Pere ja que és el genuí nom del poble que es va formar a redós de l’esglésies de Sant Pere.
Barri de Sant Pere. És el més ric en topònims i que hauria d’haver adoptat algun de propi, preferentment el de Can Pous o, si més no, el de Can Fatjó, Can Tusell o Pla de l’Ametllera.
Barri de Sant Pere Nord. Situat entre l’avinguda de Jaume I i la riera de les Arenes. Aquest antigament era coneguda com el Pla de les Arenes.

Hi ha un altre grup de barris entrats en calçador:
Barri de Sant Llorenç del Munt. Situat a les terres de Can Montllor. Va rebre el nom perquè estava encarat cap el massís de Sant Llorenç del Munt.
Grups de Sant Llorenç / AMAT
Barri de Montserrat. Al sud del Pla de la Corneta. Rep aquest nom per una simple assignació administrativa, però sobre tot per l’espectacular vista que es tenia de la santa Muntanya.
Barri d’Ègara. Que fa referència  a l’antiga ciutat romana, però sense cap arrel toponímic dins el barri.
Barri de Can Palet II. En un principi va ser conegut com el barri del Guadiana, però finalment va adoptar aquell nom ben poc reeixit. Hauria estat més apropiat barri de Can Figueres de la Quadra, ja que aquesta masia estava situada en aquest indret.
  
Altres barris han adoptat nom moderns:
Barri del Segle XX . Se li va posar aquest nom per celebrar l’arribada del segle XX. La zona havia estat coneguda anteriorment com el barri del Palofrets o de l’Aiguacuit.
Barri de l’Escola Industrial-Plaça de Catalunya. Durant la primera meitat del segle XX era conegut com a barri de Can Gorgs. Va ser l’any 1984 quan, arran la urbanització de la Plaça de Catalunya, la novella associació de veïns va adoptar aquest nom pel barri, després de segregar-se del de Ca n’Anglada.
Barri del Poble Nou-Zona Esportiva. Barri amb cases construïdes a partir dels anys 50 a redós de la carretera de Rellinars.
  
Hi ha, així mateix, topònims forans importants:
Barri de Guadalhorce. Nom d’un riu de la província de Màlaga.
Barri del Xúquer. És el més petit dels barris de Terrassa. Prèn el nom del seu carrer principal; el Jucar. Aquesta zona antigament era coneguda com la barriada de Can Tàsies o de Can Tasís, nom d’una casa de pagès que hi havia molt a prop.
Barri de Torre-Sana. Als anys 60 es va urbanitzar com a zona d’estiueig, de les moltes que es feien arreu de Catalunya, a les terres per sobre del cementiri fins a la línia del tren. Aquesta urbanització es va anomenar Torresana

Tot aquest batibull ens fa reflexionar sobre la riquesa de topònims terrassencs i la seva perseverança dins el creixement que comportarà el futur.

Fonts consultades:
CARDELLACH, Teresa; SOLER, Joan, VERDAGUER, Joaquim. Els noms de Terrassa.
VERDAGUER, Joaquim. Els noms dels barris. L’Actualitat. 16 juliol 1993. p. 21
LOZANO, Ferran; ROMERO, Jesús; VERDAGUER, Joaquim. Els carrers de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 1995



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada