Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 20 d’agost de 2014

Parc de Vallparadís: El “Central Park” de Terrassa (2)



La bella aspiració terrassenca de transformar els torrents de Vallparadís i Monner en un parc ja ve de lluny. A principi de segle uns somiadors avantpassats, lletrats i doctes, projectaren el futur del torrent, amb uns devessalls enjardinats. El 25 de juliol de 1915 amb el títol de “Ciutat Jardí” s’inaugurava una exposició, a l’Agrupació Regionalista, en què es podien contemplar els plànols d’un idealitzat parc de Vallparadís, dissenyat per l’arquitecte Josep M. Coll i Bacardit.

Parc idealitzat per Josep Coll i Bacardit / AMAT
El consistori local en prengué nota però no va poder assumir un projecte tan ambiciós. Durant molts anys a tots els plans generals d’ordenació, de reüll, es feia menció a aquest espai, en  altres temps en un extrem de la població i que a poc a poc s’anava ressituant al bell mig de la ciutat oferint un marc verd coronat per les esglésies de Sant Pere i el castell de Vallparadís.

Projecte d'"autopista" al Parc de Vallparadís / AMAT

No és, si més no, en el Pla General d’Ordenació de 1958, quan es fa un seriós pla especial pel parc de Vallparadís, recollint les belles aspiracions modernistes però adaptant-les a les necessitats del moment, a la circulació viària. La visió futurista del moment feia que concebís el pas del que en deien una “autopista”, si més no, d’una avinguda per al  trànsit pel bell mig del parc que enllaçaria, de sud a nord, la carretera de Montcada amb la de Matadepera. Aquesta via, d’una amplada d'entre 15 a 20 metres, seguiria el curs del llit dels torrents de Vallparadís i Monner prèviament canalitzats. En total serien transformats 47.000 m2 en asfalts i amb la inclusió de dos túnels i uns quants enllaços de servitud en aquesta  via. La resta de torrents serien enjardinats amb una dependència important cap vers a  “l’autopista”.

Els estanyols del parc /J.Colomer Planas - Arxiu Tobella

Al llarg dels anys s’han fet actuacions puntuals al torrent: Amb l’enderroc de les cases del Sot del Pi a finals dels anys 50 del segle XX, en el seu lloc es van fer jardins amb dos petits estanyols ondulats que aprofitaven les aigües de l’antiga font de l’ocellet. També es procedí a l’enjardinament a redós del castell de Vallparadís.



No és fins l’any 1986 que el Consistori presentà un nou projecte, en el qual es desestimava la construcció de l’”autopista”.

La redacció del Pla Especial de Vallparadís es va adjudicar, l’any 1985, a l’urbanista Manuel Ribas i Piera i el desembre de 1989 es va aprovar definitivament el projecte, el qual estava dividit en cinc actuacions diferenciades: la primera, la del tram central que va des del Museu Tèxtil al Pont del Passeig. La segona, la que abraça tot el torrent Monner, des del passeig Vint-i-dos de juliol al Museu Tèxtil.  La tercera fase va ser  la del torrent de les Bruixes (un tram del torrent de Vallparadís) des del passeig Vint-i-dos juliol a la confluència amb el torrent Monner, sota el Museu Tèxtil. La quarta etapa des del pont del passeig al del cementiri vell i, la cinquena i més ambiciosa, la que va des del pont del cementiri al pont del Gall o de la carretera de Montcada, amb la construcció d’un gran estany.



Les obres s’iniciaven l’any 1991 i així s’iniciava un dels projectes més ambiciosos dels últims anys junt amb el soterrament de la RENFE.



El dia 18 de febrer de 1995 el parc de Vallparadís, en el tram del Pla del Castell, presentava un gran ambient festiu amb la presència de milers de terrassencs que, des de primera hora del matí anaven parc amunt, parc avall, per tal de guaitar les millores i gaudir de les actuacions dels grups d’animació de La Bestiola i l’Aixeta. Però l’atractiu que va embadalir a la concurrència va ser el tren de miniatura del Club Ferroviari de Terrassa, al qual van pujar unes 3.000 persones.

Inauguració del Parc de Vallparadís / Fotos Francino-AMAT
Després de diverses inauguracions arreu de la ciutat el president de la Generalitat, Jordi Pujol, acompanyat de les autoritats locals encapçalades per l’alcalde, Manuel Royes feien acte de presència al parc per procedir a la seva inauguració. Les autoritats van fer la seva entrada pel costat de la Casa Baumann on es va descobrir una placa emmotllada en un pedestal amb la inscripció següent: El parc de Vallparadís fou inaugurat el dia XVIII de febrer pel president de la Generalitat de Catalunya Molt Hble. Sr. Jordi Pujol i l’Alcalde de Terrassa Excm. Sr. Manuel Royes / MCMXCV.

El Pla del Castell / Rafael Aróztegui
Tot seguit baixaren a l’esplanada on, des de sobre d’un entarimat, van fer els parlaments protocol·laris exaltant el gran somni dels terrassencs: la recuperació del gran cor verd natural al bell mig de Terrassa.

Després, acompanyats de la multitud,  visitaren el parc acabant el recorregut en el tren en miniatura, on hi pujaren el president i l’alcalde i la resta d'autoritats per recórrer el seu circuit que, passant per pontets i túnels, donava la volta per sota el pont del passeig.

Durant tot el dia l’espai inaugurat estigué molt concorregut pels terrassencs que volien conèixer i gaudir de la natural bellesa del parc.

El trenet de Vallparadís / Rafael Aróztegui


A principis del 1996, l'obra rebia una injecció econòmica que resultaria determinant per a la recuperació del torrent com a parc central de Terrassa: la subvenció de 1.185 milions de pessetes procedents dels Fons Europeus de Cohesió.
L'aportació europea, que suposà el 80% del cost total, ha estat definitiva per a poder executar, entre el 1996 i el 1999, el tram comprès entre el passeig 22 de Juliol i el pont del Gall. Aquest tram ocupa uns 170.000 metres quadrats, i, per  tant, significa el 70% de la totalitat del parc.


Fons consultades:

Ajuntament de Terrassa. Vallparadís. El Gran Cor Verd de Terrassa. Tríptic.

Ajuntament de Terrassa. Un projecte per al Conjunt Monumental Esglésies de Sant Pere de Terrassa. Tríptic.

AHCT. Exp. de foment núm. 294/1936. capsa 31

AHCT. Pla General d’Ordenació 1958. Obres Públiques. exp. 5 i 6/1958

AMAT. Llibre d’actes del Ple.núm. 43, 1923-29

AMAT. Llibre d’actes del Ple núm. 51, 1957-1959.10 juliol 1959

BOIX, Josep. Cien años de Urbanismo. Caixa d’Estalvis de Terrassa 1977

Diari de Terrassa. 30 setembre 1997

Diario de Terrassa. 18 Febrer 1995

Diario de Terrassa. 21 Febrer 1995

FIGUERAS, Pere i TAPIOLAS, Judit. Terrassa 1901-1919. Arxiu Tobella. Terrassa 1990


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada