Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 30 d’agost de 2014

La Universitat Forana de Terrassa



Acabada a Catalunya la guerra de Remença després de la Sentència Arbitral de Guadalupe adoptada pel rei Ferran II, que anul·lava els “Mals Usos”, la tensió entre els vilatans de Terrassa i la pagesia del terme continua en plenes discordances en els fòrums comuns municipals.
Carrer de l'Alcalde Parellada / dibuix de M. Avellaneda
L’espurna que va encendre el foc d’encenalls es produí l’any 1543 quan en el Consell de la Vila, en què estaven representats el vilatans i pagesos, es va proposar la construcció d’una església dins de la vila, ja que la església parroquial, la de Sant Pere, estava a un parell de quilòmetres  fora del nucli urbà. En aquesta proposta hi havia la intenció oculta  que el creixement demogràfic i econòmic de la vila, creien, la feien mereixedora d' una parroquialitat pròpia. La votació final a favor del projecte fou de 72 vots, probablement tots els vilatans, en contra dels 42, deduïblement dels forans. Per aquests últims la parroquialitat fora de l’òrbita política de la vila era l’únic contrapès en els fòrums del municipi per contrarestar la prepotència vilatana.

La tensió continguda es desfrenà. Els forans contraposaren una altra proposta al projecte de l’església parroquial dins de la vila  per apaivagar les queixes de trànsit. El projecte presentat al Consell d’Obrers i Procuradors adjunts de l’església parroquial de Sant Pere de Terrassa va ser la de la construcció d’un pont que salvés el torrent de Vallparadís des de davant mateix de les esglésies fins a l’altra riba de ponent. Així solucionaven les queixes de trànsit dels vilatans en les seves obligacions dominicals.
Retaule de "l'Amor i el desmor 2012"
La persistent rivalitat va provocar que el lloctinent general del Principat aprovés, l’any 1562, el privilegi de les capitulacions establertes, que donaren pas a la divisió civil en dues municipalitats: la Universitat de la Vila de Terrassa i la Universitat Forana de Terrassa, això sí, ambdues regides per un batlle comú resident a la vila.

Cal aclarir que el vocable “Universitat” fa referència al conjunt de totes les persones o coses d’una classe determinada., en aquest cas quelcom semblant als actuals ajuntaments,
Retaule de l'Amor i el desamor 2012
Davant d'aquesta disposició el Consell de la Universitat Forana es va trobar administrant una jurisdicció de 123 masos ben dispersos. En el fogatge fet el 8 de juliol de 1553 a la parròquia de Sant Pere hi consten 60 focs o cases habitades; a la parròquia del Toudell,7 cases; a la parròquia de Sant Julià d'Altura, 25 cases; a la parròquia de Sant Quirze,17 cases; i, a la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres,14 cases

La nova situació i en mig de tots aquest litigis es féu evident als forans la necessitat de crear un nucli urbà que donés consistència a la seva autonomia; per això dotze anys després de la divisió civil, el Consell de la Universitat Forana propicià que la dispersa pagesia bastís casa pròpia al llarg del Pla de Sant Pere, origen del nucli urbà que, en el segle XIX, esdevingué el carrer Major del poble de Sant Pere.

Per tal d'estimular  aquesta  pagesia, el Consell, reunit el dia 8 de gener de 1574, va decidir l'establiment d'una carnisseria i un hostal prop de les esglésies de Sant Pere.

La qual cosa, després de les gestions escaients, quedà refermada en el Consell del 30 de novembre del mateix any.

Presa aquesta avinença es va procedir a les particions del terreny que donarien origen al nucli urbà precedent del futur poble de Sant Pere.

L'espai de davant les esglésies quedà desert en ser propietat del Priorat.  És per això que ens ha arribat fins ara aquest espai com a plaça de l’Església (del Rector Homs). Només hi havia dues cases aïllades, la carnisseria i l'hostal, que estaven situades al sud de la plaça entre el camí de Terrassa a Castellar i el que seria el futur pont de Sant Pere, encara per construir.

La peça de terra escollida per  a l'edificació de cases era la del Pla de Sant Pere, que estava dividit pel camí que, passant per davant de les esglésies, anava de Terrassa a Castellar i que més tard seria el carrer Major. A llevant de camí fins a la vessant del torrent Monner hi havia les terres del  Mas Muletes i a ponent fins a la riba del torrent de Vallparadís el masos Ribot i Sadurní. Més al nord d’aquesta llenca de terra  les masies  Arch Jussà que després seria Can Tusell i el mas Roig o Arch Superior més tard Can Fatjó.

Les terres del Mas Muletes, propietat de la viuda Vidal i el seu fill Francesc, varen ser les primeres en urbanitzar. Els primers que aixecaren casa van ser; Bernat Martí, àlies Rabassa, hostaler de Sant Pere; Antoni Mata, Pere Girbau, Llorenç Jofresa, Pere Planes i Benet Roca en un principi. Després Pere Roca, Joan Blanc, àlies Fornés, Jaume Rocabusquets i Joan Dalfia i els últims d'aquesta franja; Miquel del Sol, Joan Carupell, Simó Carupell, Marcià Garrigosa, Pere Joan Torrent i Bartomeu Orossa.
Retaule de l'Amor i el desamor 2012
De les  terres de ponent que eren propietat de Miquel Prat i la seva esposa Antiga Parull van fer-ne tretze parcel·lacions establint-s’hi; Guillem Roca, Antoni del Puig, Joan Canyadell, Pere Montells, Joan Montells, Pere Maseres, Joan Comelles, Jaume Martí, Guillem Maseres, Bernat Maseres, Pere Vint, Montserrat Cardús, Benet Miquel i Joan Gorina en primera instància, i més tard Francesc  i Jaume Planes

Hi ha una referència de l'any 1576 que ens indica també l'establiment d' unes cases propietat d'Eleonor Vilar situades arran del camí de Castellar que són les actuals, a tramuntana, de la placeta de la Creu de Sant Pere.



A mitjans del segle XVII el carrer ja estava consolidat ja que en el cens de l'any 1637 apareixen  el carrer major amb 23 cases i el terme de la parròquia de Sant Pere amb 44 masies.
Una casa del segle XVII
Les competències com universitat autòctona es regiren fins l’any 1800, quan la part Forana esdeveningué municipi independent de la vila de Terrassa (vegeu en aquest blog, “El poble de Sant Pere”)



L’any 2013 els veïns del barri de l’antic poble commemoraven el 450 aniversari de la creació de la Universitat Forana de Terrassa, amb una recreació de la concessió  del privilegi reial de la creació d’una municipalitat autòctona



Fotos del la representació del RETAULE DE l’AMOR I DEL DESAMOR, de Francesc A. Izquierdo, celebrada el dia 17 de juny del 2012, amb commemoració del 450è aniversari de la concessió per part de Felip II, a la part forana de Terrassa, és a dir a la parròquia de Sant Pere i les sufragaries, el privilegi de la creació d’una Universitat Forana independent de la de Terrassa.

Fonts consultades:

CARDÚS, Salvador, Terrassa Medieval, Xarxa de Biblioteques Soler i Palet. Terrassa 1984.

AHCT. Llibre dels parroquians de Sant Pere.

AHCT. Llibre dels Parroquians de Sant Pere 1541-1630.

SOLER I PALET, Josep. Transcripció fidel de l’acte del Consell del 30 de març de 1558. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa. 1912, vol. VI, p.86

AHCT. Llibre del Consell de la Universitat Forana 1562 al 1600

SABAT I ANGUERA, Juan. Estudio histórico crítico del Municipio de San Pedro de Tarrasa y su supresión. pp 26-32. Impremta de José Ventayol. Terrassa 1904

IGLÉSIES, Josep. El fogatge de 1553. Pàg. 322-326. Fundació Salvador Vives Casajuana. Barcelona 1979).

VENTALLÓ I VINTRÓ, Josep. Terrassa antigua y moderna. p. 249. Terrassa 1879.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada