Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 12 de juliol del 2014

Masia de Can Fonollet



Aquesta masia està ubicada a la barriada de Les Fonts, al costat de la línia dels ferrocarrils de la Generalitat.

Com a mas, està documentat des de l’any 1287, tot i que, del lloc ja en tenim notícies des de l’any 1005. Les troballes arqueològiques demostren l’existència d’ocupació humana de l’època romana. Per tant, ens portaria a creure l’existència d’una vil·la romana.

En un fogatge de 1455, es menciona com a propietari a Primo Fonollet i, en un altre del 1558, a Simó Fonollet.
Can Fonollet / Joaquim Verdaguer
La finca de Can Fonollet era molt rica en la producció de vi. Tot estava ple de bótes amb un vi blanc molt característic d’aquella zona. El mètode de conservació era diferent. No deixaven el vi soterrat, sinó que l’airejaven i l’emmagatzemaven. Però amb l’arribada de la fil·loxera els propietaris es van arruïnar.

Com explotació agrícola i ramadera va continuar com a masoveria.
El restaurant /Rafael Aróztegui
Durant els anys 90 i principis del segle XXI el celler es va transformar en restaurant
Detall de la porta / Rafael Aróztegui
Aquesta masia està catalogada i a l’inventari del 1981 es fa la descripció següent:
«L’antic mas queda quasi bé ofegat per les construccions anexes més modernes, sobretot les reformes fetes els anys 1927 i 1942. El cos més antic és de planta rectagular, amb planta baixa i pis i graner, i coberta a dues vessants. Façana principal a migdia, perpendicular al carener, de composició asimètrica. Planta baixa amb portal d’accès en arc de mig punt dovellat, amb d’altres finestres i portes de factura molt senzilla. Planta pis amb finestres i balcó de ferro forjat a diferents nivells. Graner amb dues obertures irregulars i seguit el pendent de la coberta. La façana estucada de color blanc  i acabada amb una petita cornisa de rajoles i teules. La façana és centrada per un rellotge de sol de línia molt populars.

L’edifici principal, (el més antic), junt amb les dependències adjacents, formen un clos al voltant del pati al qual s’accedeix per un portal d’arc rebaixat cobert (bastit l’any 1927)».


El plafó i el rellotge de Sol / Joaquim Verdaguer
Domènec Ferran en el catàleg Les Masies de Terrassa en fa una descripció del seu interior:

«Planta baixa  amb l’entrada de petites dimensions amb l’escala d’accès al pis superior, al fons. La porta que tanca el primer pis té un espiell rectangular. A l’esquerra, la cuina mejador i la llar de foc. Al costat de la cuina, una habitació amb forn per coure el pa. El pis presenta una distribució atípica, amb dos dormitoris i un vestíbol. A la façana hi ha un plafó de ceràmica dedicat a Sant Isidre Llaurador, sinat per Casdemont»

L'ermita de la M. de Déu del Roser/Joaquim Verdaguer
Davant la masia hi ha una gran era i una pallisa.
L'era de Can Fonollet / Rafael Aróztegui
A 50 m. del conjunt i en direcció oest hi ha una ermita que va fer edificar, l’any 1942, el propietari de la finca Joan Cuyàs i Aleu. Estava dedicada a la Mare de Déu del Roser, com la de Can Falguera i la Parroquial. La nau estava pintada de blanc i enrajolada amb cairons quadrats de 40 cm.

Actualment la capella està molt malmesa i maltractada de destroces, pintades i fumejada. Finalment, per preservar-la es va tapiar la seva entrada.
Colònies a l'era i a la font de Can Fonollet /proc. Joaquim Verdaguer
La finca tenia una font en el torrent de Can Fonollet on es feien fontades ja que disposava de taules per aquest servei. La font ha desaparegut i en el seu lloc hi ha el peatge de l’autopista de Les Fonts.

Dalt del turó hi havia una casa que el propietari de la finca Joan Cuyàs cedia a les parròquies de Sant Pere i dels Sant Esperit, pel seu ús com a casa de colònies.

Entrada a la finca / Rafael Aróztegui
Fonts consultades:

TRAVESA, Artur. Fonts i masies, naturalment de Les Fons. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. 1998

FERRAN, Domènec. Les Masies de Terrassa. Museu de Terrassa. 1997

BALLBÉ. Miquel. Ermites i capelles de Terrassa, Matadepera i Viladecavalls. 1988.

Ajuntament de Terrassa. Catàleg d’edificis d’interès històric-artístic. Gerència

d’Urbanisme. Terrassa 1981

CARDÚS, Salvador. La ciutat i la seu episcopal d’Egara. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa 1954

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada