Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 6 de gener del 2018

L’activa i efímera vida de l’Orfeó Montserrat

Dins l’entitat del Centre Social es fundà, l’11 de maig de 1919, l'Orfeó Montserrat, amb 150 cantaires, sota la direcció de mossèn Àngel Rodamilans i presidida per Estanislau Palà. El primer concert va tenir lloc a la sala Montserrat del Centre Social el dia 6 de juliol dins dels actes de Festa Major. Així mateix, actuaren al Teatre Principal amb un concert dedicat als socis protectors i a les festes del Roser de la Parròquia de Martorell.
L'escolania del pare Mossèn Àngel Rodamilans / Pere Alegre-Arxiu Tobella
Ja entrat l’any 1920, l’Orfeó Montserrat va oferir un concert al Teatre del Retiro, a benefici dels nens refugiats austríacs acollits a la nostra ciutat. També actuaren al Círcol Egarenc i al Teatre Alegria, i comptaren amb la col·laboració de l'artista Mercè Plantada i del pianista Manuel Barguñó; van dedicar el concert als socis protectors. A la Festa Major, conjuntament amb l'Orfeó Vigatà, Escola Coral i Schola Cantorum, van cantar a l’ofici solemne.
El 5 maig va tenir lloc al Teatre Alegria un concert de l’Orfeó i dels artistes Mercè Plantada i Manuel Barguño.
El mes de maig s’aprovaren els estatuts de l'Orfeó Montserrat i l'agrupació va ser inscrita a la Germanor dels Orfeons de Catalunya. També es publicà el núm. 1 del butlletí de l’agrupació. L'orfeó rebé invitació del grup nacionalista Els Montserratins per tal d’assistir a la benedicció de la seva bandera.

El 25 de juny de 1921, al Teatre del Retiro, va tenir lloc un concert a benefici de l’Asil Buquets, en el qual intervingueren la Societat Coral Sempreviva La Llanterna, l’Orfeó Montserrat, la Capella de Música de Sant Pere, l’Escola Choral, el Cor dels Amics i l’orquestra Trullassos.
Benedicció del nou estendard  de l'Orfeó Montserrat / Arxiu Tobella
El 29 de juny de 1921, al monestir de Montserrat i coincidint amb la festivitat de Sant Pere, es feia l’acte de benedicció de la senyera de l'Orfeó Montserrat. Els padrins foren el diputat Alfons Sala i la filla del governador civil, el general Martínez Anido. Per a aquest esdeveniment el pare escolapi Antoni Font va escriure La cançó de la senyera de l'Orfeó Montserrat. L'orfeó tenia en aquell moment 200 components i durant anys oferirien concerts al Teatre del Retiro, al Casino del Comerç i al Teatre Principal. En aquest darrer, al final de l’actuació, interpretaren La mort de l’escolà. També van fer un concert al Social, en benefici de l'Asil Busquets.
Durant aquest període, el pare Àngel va tenir l’ocasió de formar part de diversos jurats musicals, com el que va organitzar el Centre de Dependents l’any 1918, i en el qual compartia decisions amb els mestres Jaume Pahissa i Lamote de Grignon.
Mossèn Àngels Rodamilans amb directius del Centre Social Catòlic / Arxiu Tobella
Mossèn Àngel Rodamilans, fundador i director del Orfeó, va decidir, l’any 1922, entrar com a monjo benedictí al monestir de Montserrat.
Mossèn Àngel Rodamilans, eclesiàstic i músic, va néixer a Sabadell. La seva actuació a la nostra ciutat comença l’any 1915 quan va ser nomenat mestre de capella de la parròquia del Sant Esperit. La seva tasca fou profitosa; reformà l’escolania i els cors femenins de les associacions religioses. De segur que l’arribada de Rodamilans al Sant Esperit i les seves intervencions organístiques en moltes cerimònies, van donar un nou alè de qualitat musical.
Com a compositor destaquen les obres de música: «Missa de Santa Cecília», «Lamentacions», «Magnificat» i «La missa a la Immaculada Concepció».
El 27 de juliol de 1936 fou detingut i assassinat a Sabadell.
El seu ingrés a Montserrat comportà la manca d’un director, la qual cosa provocà que  l'Orfeó Montserrat es quedés sense el seu pal de paller, la qual cosa va provocar la  dissolució de la coral.
L'estendard de l'Orfeó Montserrat al pati del Social / CSC
L’any 1923 es va voler reorganitzar l'Orfeó Montserrat i, dirigit pel mestre Josep Planas, director de l'Orfeó Sabadell, oferirien un concert per la Festa Major. L’intent no donà els fruits desitjats i l'Orfeó Montserrat va desaparèixer  definitivament.

Pel Nadal de 1926 en la representació de La mort de l'escolà en què participaren antics cantors de l'Orfeó Montserrat i el drama en un acte La nit de Nadal. A la sessió de vespre de la diada de Sant Esteve es representà Els pastorets.

Durant la guerra va desaparèixer del Social, entre d’altres objectes, la senyera de l’Orfeó Montserrat. L’any 1939 des d’Olot, el Social va rebre una carta d’un drapaire comunicant que tenia en el seu poder fragments de l’estendard. Aquests foren recuperats i guardats en una vitrina al CSC.
El desembre d’aquell any es convocaren els excantors de l’antic Orfeó Montserrat per reorganitzar uns assaigs a fi de preparar un concert d’homenatge al pare Àngel Rodamilans.
Va ser per la diada de Sant Josep que es celebrà una vetllada necrològica en  memòria del malaurat religiós benedictí Àngel Rodamilans, que tan bon record deixà a l'entitat. Hi participaren la Schola Cantorum, la Capella de Música de Sant Pere i antics cantaires de l’Orfeó Montserrat.

El 26 de gener de 2004, a la Casa-Museu Alegre de Sagrera, va tenir lloc un acte simbòlic durant el qual el Centre Social Catòlic va donar l’antiga senyera de l’Orfeó Montserrat al Museu de Terrassa.

Fonts consultades:

VERDAGUER, Joaquim. El Social 1878-2003, 125 anys d’activitats. Centre Social Catòlic: Terrassa, 2003.
TAPIOLAS, Judit i FIGUERAS, Pere. Terrassa 1901-1919. Arxiu Tobella: Terrassa, 1990.
MUÑOZ, Anna i FONT, Dolors. Terrassa 1920-1930. Arxiu Tobella: Terrassa, 1986.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada