Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 1 d’abril de 2017

El Vapor Niquet

A finals del segle XIX, tres industrials francesos de Reims, Ernest Niquet i els seus socis F. Greorffroy i A. Prevost, van fundar a Terrassa la societat Niquet i Companyia. Van fer edificar un vapor a la carretera de Martorell, cantonada amb el carrer del Concili Egarenc. Van encarregar l’edificació de la fàbrica a l’arquitecte Llàtzer Matalonga que va construir un edifici de 4.000 m2, sobre una hectàrea de terreny de 16.700.
El dia 16 d’octubre del 1892 es va inaugurar amb tota solemnitat la nova indústria de vapor. Aquell dia l’edifici estava guarnit amb mata, boix i banderes franceses i espanyoles. Amb la presència d’Alfons Sala i Joan Vidal i Valls, diputats provincials, i de Miquel Homs, l’alcalde de Terrassa, es procedí a la benedicció del complex industrial a càrrec de Ramón Colomines, en representació del prior Josep O Roig, mentre l’orquestra Trullassus tocava la Marxa Reial i La Marsellesa.
Al migdia es celebrà un banquet, servit per la fonda del germans Pompidour, en el qual assistiren uns 200 comensals. Per l’ocasió s’habilità una de les naus, encara despullada de maquinària, adornada amb grans ramatges amb els escuts de Terrassa, Reims, Catalunya, França i Espanya. Dues llargues taules foren habilitades per l’àpat, que fou amenitzat per l’orquestra Trullassus que interpretà Guillem Tell i Garí.
A l’hora dels brindis es procedí als parlaments de les diverses autoritats. Va ser una gran i sonada festa.

L’any 1895 es va contruir un forn d’obra i una xemeneia. En l’actualitat la xemeneia,últim vestigi del vapor Niquet, emergeix del sòl amb forma circular fins a una alçada total de 27’5 m. Està coronada amb un collarí i encerclada amb 8 brides de ferro colat.
El 1902, Ernest Niquet es feia amb la gerència en solitari de l’empresa i el 1914 la traspassava a Francesc Massana que a l’any 1919, Massana es va ajuntar amb els industrials Francesc Salvans Armengol, Joan Salvans Pasqual i fills, Enric Torrella, Antoni Torrella i Amadeu Torrens, creant a societat SA Peinaje e Hilatura de Lana, Saphil o L’Anònima com seria coneguda popularment. Les diverses fàbriques dels fundadors concentraren la seva maquinària a la fàbrica del carrer Galileu i de cal Niquet. Aquesta última amb dedicació exclusiva de filatura.
La família Niquet va ser de les primeres que va disposar a Terrassa d’un cotxe a principis del segle XX.
El vapor Niquet.1925/ AMAT
De la fàbrica de Cal Niquet sorgiren els brots del clima de violència del moviment obrer terrassenc. L’acomiadament d’un obrer el 1933, Antonio Marín, va provocar un fort enfrontament amb la intervenció de la Guardia Civil. Francesc Massana, un dels gerents va patir un atemptat que li costa la vida. La guerra portà a l’empresa a la seva col·lectivització. De Cal Niquet sorgiria el grup més anàrquic i violent de la repressió antifeixista, capitanejats pel sindicalista Pedro Alcócer i coneguts com Pedro i sus chiquillos.
Eduard Niquet amb un les primers cotxes que circularen per Terrassa/ AMAT
L’any 1970 esclatà la crisi en el tèxtil i davant la situació, l’empresa SAPHIL va tingué que fer front al deteriorament econòmic venent la fàbrica de Cal Niquet per 20 milions de pessetes.
La residència d'Eduard Niquet/ AMAT
La xemeneia de Cal Niquet/ Joaquim Verdaguer
Una immobiliària enderrocà el vapor edificant un grup de pisos de protecció oficial. Mentrestant, havia esclat el conflicte del pisos de Vilardell, on l’Asamblea de Trabajadores para una Vivienda digna (ATVD) havien ocupat els nous habitatges i que després de conflictives accions i negociacions acabaren instal·lant-s’hi definitivament. Però l’adjudicació de 300 vivendes no fou suficient per la demanda de 3.000 famílies.
Això portà a l’Asamblea de Trabajadores para una Vivienda Digna, a repetir l’acció als pisos de cal Niquet. Després d'una enrevessada permuta, els pisos van quedar per l'Immobiliària constructora. Això indignà a la gent necessitada d'un sostre provocant, l'any 1981, l'ocupació dels pisos. Després de greus conflictes amb repressió policial inclosa, el Ministeri d'Obres Públiques comprà el bloc d'habitatges destinant-los en règim de propietat diferida als ocupants.

Fonts Consultades:
Diari La Comarca. 20 octubre 1892. Monogràfic de la inauguració del Vapor Niquet.
RAGON. Baltasar. Terrassa en el segle XIX. Impremta Morral. Terrassa 1936
AA.DD.  Història Industrial de Terrassa II  Diario de Terrassa, Terrassa 1993-94. Terrassa 2000



7 comentaris:

  1. Jo diria que la xemeneia que poses és la de cal Abad.

    ResponElimina
  2. Can Niquet. M'agrada la informació de la ciutat on vivim, gràcies per continuar amb el blog! Era Eduard o Ernest Niquet?
    La foto de la residència de Niquet, de quin any és i quin carrer? Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. També diria q la xemeneia no és de Niquet. Pel que fa a la construcció, hi ha projecte signat de Fontseré

      Elimina
    2. També diria q la xemeneia no és de Niquet. Pel que fa a la construcció, hi ha projecte signat de Fontseré

      Elimina
  3. Rafael, Marcé: la xemeneia és de l'any 1895 i l'empresa metal-lurgica Abat Ribera es més moderna. El vapor Niquet tenia dues xemeneies. Una al interior i un altre al latre banda del carrer. Aquesta ultima similar a la de SHAPIL que també la tenía al altra banda del carrer. El catàleg que l'anomena "xemeneia de la fàbrica Abat Ribera", diu " La fabrica abat Ribera va iniciar la seva activitat aprofitant les naus industrials i el vapor que hi havia d'una altre indústria anterior".

    ResponElimina