Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 22 de novembre de 2014

Noms populars dels carrer i espais de Terrassa



La història de la pervivència de noms populars atribuïts a molts dels carrers de la nostra ciutat va lligada de forma obligada a la transformació constant de la ciutat de Terrassa al llarg del segle XX. Amb l’evolució frenètica dels temps, moltes de les denominacions antigues i populars que rebien s’han anat perdent definitivament. En aquest espai apuntem alguns d’aquests noms, tot i tenir clar que de noms i renoms n’hi ha hagut sempre un munt, i que donaria per un sol treball provar de recuperar-los. La majoria d’aquests noms pervivien a la memòria dels ciutadans, i tant sols posats per escrit, potser no s’acabaran de perdre del tot.



Carrer del Peix: nom atribuït al tram del Raval de Montserrat que discorre pel costat del Mercat de la Independència. Rep aquest nom per estar ubicada a aquest costat del mercat la venda de  peix.
Carrer del Peix
Carrer del Recreo: nom en què era conegut popularment, el carrer d’Iscle Soler. Deu aquesta denominació a l’existència i ubicació durant molts anys del cinema Recreo

Baixada de les Vaques: denominació que rebia el tram del carrer Pau Claris entre el carrer de la Indústria i la Rambla d’Ègara a finals del segle XIX, per l’existència d’un estable de bovins a tocar.

Carrer del Gel: era el nom popular que es donava al carrer de Goleta, al costat del Mercat de la Independència. Rebia aquest nom pel fet que la fàbrica de gel del mercat es trobava en aquest lloc..
Carrer de la Quadra: denominació que rebia la part baixa de l’actual carrer de Sant Antoni quan aquest vial pertanyia a la Quadra de Vallparadís, demarcació independent del terme de Terrassa que s’hi agregà l’any 1830.

Els Quatre Cantons: denominació que rebia l’espai obert entre el carrer de la Rutlla, el de l’Església i el de Baix que es troba davant del carrer del Portal Nou. Originalment aquest era l’espai que ocupava el portal més antic d’accés a la vila medieval de Terrassa, que ja rebia el nom de “Porta Barcelonesa” l’any 1220.
Quatre carreteres
Les Quatre Carreteres: nom popular de l’encreuament de la carretera de Rubí amb la de Montcada i el carrer Topete. Tècnicament i com a curiositat s’ha de dir que només hi ha dues carreteres. Actualment s’està procedint a convertir aquesta cruïlla en una rotonda que deixarà el repartidor d’aigües i la seva font, al bell mig.

El Rasot: espai ample que hi havia a l’entrada del carrer de Sant Genís a tocar amb el carrer de la Rutlla. Antigament era el lloc on es trobaven els torrents del Palau, el del Salt. Allí es concentrava l’aigua en un sot molt gran que hi havia a prop del Vapor Gran, i que, per aquest motiu, rebia a finals del segle XIX el nom del sot del Maurí, propietari del Vapor Gran.
La baixa del Moixell

Baixada del Moixell: denominació popular que rebia el carrer del Racó. No deriva directament de moixell, és a dir, del bolic de llana, sinó d’una família que vivia en aquest carrer i que malgrat dir-se Solà rebia el nom de “Muixell”.


Carrer dels Bancs: nom popular que rebia el carrer Major pel fet d’haver-hi ubicades, durant molts anys, diverses entitats bancàries..

Carrer de Ca la Quima: nom popular que rebia el carrer de Gutenberg a principis del segle XX. El motiu era l’existència de la botiga de ca la Quima, que venia unes botifarres excel·lents fetes a mà. La gent coneixia el carrer pel nom de la botiga perquè se’ls feia feixuc provar de recordar el nom de carrer d’en Johannes Gensfleich Gutenberg. Potser la traducció de carrer de Gutenberg per carrer de la “bonica muntanya” hauria fet més fortuna. 

Carrer dels Bancs
Camp de les Tres Puntes: denominació popular del passeig del Comte d’Ègara. El motiu de les tres puntes obeeix a què el passeig ja des del seu origen tenia forma de triangle isòsceles.

La Cuina Moderna: Apel·lació que el poble donava a l’espai que forma l’encreuament dels carrer Cardaire, Sant Pau i la Font Vella. Aquest nom prové del comerç que hi havia enfront de aquest lloc dedicat a la venda d’estris domètics. Es creu que la preservació d’aquest es deu en que en aquest lloc hi havia les antigues basses medievals del Puig Novell.
Plaça del rellotge de Sol. A l’encreuament dels carrers del Pantà i Montserrat hi un espai format per quatre xamfrans que la veu popular anomenava plaça del Rellotge de Sol. El motiu era que en una de les façanes dels xamfrans hi havia un rellotge de sol.
Plaça del rellotge de sol
La Piscina Vella: fa referència a la primera piscina del Club Natació Terrassa inaugurada l’any 1932 al carrer d’Edison, i que donà nom a tot aquell sector, conegut com a Barri de la Piscina, actual barri de la Cogullada.
El Sot de la Piscina: Entre la carretera de Martorell i la Piscina Vella hi havia un esvoranc conegut com el Sot de la Piscina. Allà es van celebrar curses de braus, circ, i altres espectacles per la Festa Major de Terrassa i la del barri. També va ser el primer camp dels Kubales
Carrer que no passa: nom popular que rebia el carrer de Josep Tobella Pi de la Serra, perquè era i és un vial sense sortida. Anteriorment havia rebut el nom de carreró d’en Cinto Matalonga, mestre d’obres que hi va construir les primeres cases del carrer l’any 1870.

La Zona: nom que tenia l’actual carrer de l’alcalde Parellada, a l’antic poble de Sant Pere. A l’edifici de l’antic ajuntament, s’instal·là a principis del segle XX una zona de reclutament militar.

Carrer dels Civils: nom popular del carrer de Mas Adei perquè durant cert temps, a partir de 1879, la guàrdia civil hi va llogar un espai per a disposar-hi una caserna. El nom de Mas Adei fou atorgat el 1848 i recordava l’antic mas que en època medieval havia rebut el nom de mas Paradís. Abans d’aquesta caserna i abans de 1848 aquest vial s’havia anomenat

Carrer de sobre la Quadra, Carrer del Mas Adei situat al capdamunt de l’antic carrer de la Quadra, actual carrer de Sant Antoni.

Carrer de la Guardia Civil: nom popular assignat al carrer de Sant Leopold, atès que també s’hi edificà una caserna per a la guàrdia civil inaugurada el 1912. Aquesta fou enderrocada l’any 1998.

Plaça de Correus Vell: nom popular que rebia la placeta de Saragossa mentre hi va haver l’edifici de Correus, entre els anys 30 i principis dels anys 60.
Plaça de Correus vell

El Corraló: denominació antiga dels veïns de l’antic poble de Sant Pere que donaven al carrer de Josep Rigol i Fornaguera, que toca amb la paret nord del recinte de les esglésies de Sant Pere.


L’Era [de Sant Pere]: nom popular que es donava a l’actual plaça del Rector Homs.


Carrer de Ca n’Aurell: denominació antiga del primer tram de carrer de Ramon Llull motivat perquè vehiculava el caminant que venia des del nord cap a la masia de Ca n’Aurell situada a l’altra banda de la Carretera de Martorell.

Carrer del Pes de la Palla: nom popular complet que rebia el carrer de la Palla, documentat des del segle XVI com el carrer del Joc de les Bitlles o simplement de les Bitlles. Al llarg del segle XIX hom es troba la dualitat Bitlles i Palla per designar aquest carrer, de manera que s’usava un o l’altra indistintament.

Carrer del Joc de la Rutlla: nom popular sencer del carrer de la Rutlla conegut amb aquesta denominació des del segle XVI. Es tractava d’un joc consistent en fer rodar, fer rutllar, un cèrcol metàl·lic o de fusta amb un bastó sense que es tombés. Això en principi, perquè el cronista terrassenc Baltasar Ragón considerava que es tractava de “tirar la rutlla”, és a dir, el cercle que amb colors pintats servia per a tirar i encertar un fitó. El carrer havia rebut també el nom del Raval de Baix, en contraposició al Raval de Dalt, que era el de Montserrat.
Carrer dels Banys
Carrer dels Banys: aquest carrer va desaparèixer definitivament als anys 50 del segle XX. Havia connectat des d’antic el carrer Major i el carrer de les Parres, i probablement havia existit des de l’origen de la vila medieval. El nom dels banys el va proposar Melcior Vinyals a mitjans segle XIX, però va perviure el nom de carreró del Carder, personatge que feia i venia les cardes, aquelles eines que antigament servien per pentinar la llana i el cotó, i que separaven la borra de l’estam per facilitat la filatura. El nom de “Banys” en canvi, va associat a uns safretjos que hi havia hagut al seu interior. El carrer, a finals del XIX, era conegut perquè hostatjà una de les primeres comunitats de gitanos a la nostra ciutat.
Plaza Roja
“Plaza Roja”: Nom popular que va rebre la plaça de Ca n’Anglada durant els anys 60 i 70 del segle XX, per concentrar moltes de les manifestacions antifranquistes d’aquell moment. 

Passeig dels Semalers: espai de la plaça del Doctor Robert davant de la Mútua de Terrassa que es va conèixer amb aquest nom per uns arbres plantats que van trigar molt a brotar i que, segons la veu popular, semblaven pals de semalers. Aquest tipus de pal era aquell que permetia transportar, carregada a les espatlles, el semal, una mena de recipient amb el raïm. Tanmateix, també pot fer referència als pals que s’utilitzaven per a recollir les peces de pell o de cuir que abocades en una tina o clot havien estat sotmeses a algun tipus d’operació per a fer-les útils per a la indústria del teixit.
Passeig dels Semalers

Turó Park: nom popular que rebia l’actual plaça del Mestre Serrat al barri de Sant Pere. Rememora el jardí d’inspiració romàntica que hi ha l’autèntic Turó Park existent a la ciutat de Barcelona des de 1912, i que al principi va ubicar diverses atraccions firals.


Carrer del Comú: denominació popular de l’actual carrer de l’Alcalde Parellada, que fa referència a un antic rentador comú que hi havia al final del carrer.


El Femer del Fava: zona de l’antiga carretera d’Olesa, en el moment en què aquesta deixa l’autovia de la Bauma, on va estar ubicat l’abocador de residus de Terrassa durant la postguerra.

Plaça de La Magdalena: nom popular de l’espai o plaça que hi havia a la confluència dels carrers Galvani, Faraday i Nicolau Talló, davant de la fàbrica coneguda com La Magdalena. Actualment la plaça porta el nom de Baltasar Ragón.

Carrer Mitjà del Passeig: nom que rebia antigament l’actual carrer de Garcia Humet, per ser el carrer del mig que desembocava al passeig. Per una banda, al est, hi havia el carrer de Sant Antoni i per l’altra, a l’oest, el carrer del Passeig.
Carrer dels Bombers: fa referència al carrer de Gaudí que durant els anys 1952 i 1986 van estar ubicats a l’edifici que ara ocupa la Sala Maria Plans del Teatre Alegria.
Carrer dels Bombers
Era d’en Rovira: nom que rebia l’actual plaça de Maragall, al barri del Centre, davant del Teatre Principal. L’entorn va rebre el nom de Placeta del Teatre entre 1857 i  1912, en què es dedicà al poeta Joan Maragall i Gorina. Anterior al nom de  l’Era d’en Rovira, s’havia conegut com a Camp dels Corrals.

Carretera del Lago Gran: fa referència al tram de la carretera de Rellinars que portava arran del Pantà de la Xuriguera, desaparegut l’any 1944 després de l’espectacular destrucció de la seva presa.

Camp de les Fosses: nom que encara rebia a mitjans del segle XIX la part baixa, propera a la unió de la riera del Palau i el torrent de Vallparadís, que posteriorment es va consolidar com a barri del Segle XX. El motiu, probablement, era la gran quantitat de sots i, perquè no, de sitges d’origen medieval (cal recordar que la zona havia estat poblada de forma continuada des d’època romana fins als segles IX i X al redós de l’anomenat Palacium Fractum, d’època altmedieval).

L’Alcuba: l’origen d’aquest topònim a Terrassa es remunta almenys al 1207, en què apareix per primera vegada designant un espai de conreu i un mas que es perllongava des de la part alta del carrer Pare Font i fins a les hortes de Basea, als pisos de Can Jofresa. El topònim és d’origen àrab i podria haver designat des d’una construcció defensiva d’origen andalusí (s.VIII-IX) a una mesquita, tal com el topònim s’utilitzà intensament a la illa de Sicília. A partir del s.XIII es consolida la denominació de mas Alcuba, designant al mas que hi havia i totes les seves possessions, el qual va perdurar fins al s.XVI en què ja apareix com a derruït. L’espai de terreny que ocupà, però, va mantenir el nom fins molt més endavant.

Procedència de les fotografies: Rafael Aróztegui
Fonts consultades:

CARDELLACH, Teresa; SOLER, Joan; VERDAGUER, Joaquim. Els noms de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 2007

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada