Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 18 d’agost de 2012

XV Centenari de la fundació de la Seu Episcopal d'Ègara


Mil cinc-cents anys després d'aquell llunyà 450, els terrassencs van voler celebrar el quinzè centenari de la fundació de la seu episcopal d’Ègara, diòcesi segregada del bisbat de Barcelona en aquell any, amb Irineu com a primer bisbe i que durà fins a la invasió dels sarraïns.

La importància extraordinària que es va voler donar a aquesta efemèride va generar una programació amb una quantitat d’actes religiosos i culturals que es van desenvolupar des de la primavera de 1950 a la tardor de 1951, essent la celebració festiva de més llarga durada a Terrassa.

Les festes es van obrir el 29 d’abril del 1950 amb un solemne acte a l’Ajuntament amb la presència del ministre d’educació, José Ibáñez Martín i l’alcalde de la ciutat, Alfons Vallhonrat. El poeta Mn. Llorenç Riber va ser l’encarregat de llegir el pregó de promulgació de les festes commemoratives. Després dels protocol·laris parlaments, el ministre imposà al penó de la ciutat la “Corbata de l’Orde d’Alfons X el Savi”, concedida a Terrassa per “la seva destacada  tasca en el camp de la investigació científica i en reconeixement dels serveis i interès en l’educació del país”.
Acabat l’acte, mentre es disparava un castells de focs al raval, una cercavila d’ heralds, tabalers i trompeters anava de carrer en carrer anunciant el començament de les festes amb la lectura del pregó oficial.
Solemne Pontifical / Carles Duran-AMAT
El dia següent, diumenge dia 30 a les deu del matí, es va celebrar un solemne Pontifical oficiat pel bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, ajudat entre d’altres pel bisbe de Segorbe i ex-regent del Sant Esperit de Terrassa, Ramon Sanahuja.
Aspecte del ceremònial / Carles Duran-AMAT

L’acte es va celebrar dins el recinte de les esglésies de Sant Pere, en un altar col·locat sobre el mosaic de l’antiga catedral d’Ègara. L’acte, que comptà amb la presència del ministre i les autoritats locals, va ser seguit per una innumerable multitud que omplí a vessar els jardins, i fins i tot la teulada de la església de Sant Pere.
Acabat l’acte religiós les autoritats van procedir, a la plaça Vella, a la inauguració del monument al comte d’Ègara, Alfons Sala.
A la tarda, com a acte de clausura de la diada, es va celebrar una sessió acadèmica a càrrec del director de l’Arxiu Històric de Barcelona, Agustí Duran i Sanpere, que versà sobre “Ègara i Barcino”. Tancà l’acte un concert de la Capella de Música de Sant Pere interpretant diverses peces sacres.

Al llarg de l’any i mig següent es van anar desenvolupant un ventall d’actes més o menys relacionats amb el centenari:

Diverses conferències, concerts i certàmens literaris.
Una exposició d’art sacre modern a la sala d’audicions de Ràdio Terrassa. (Aquesta mostra va ser possible amb a la col·laboració de l’Abadia de Montserrat i el Foment de les Arts 

Seguint el Pontifical / Carles Duran-AMAT
Decoratives de Barcelona.)
La representació de l’obra teatral “Assesinato en la catedral” dins el recinte de les esglésies de Sant Pere.
Diverses vetlles nocturnes.
Arribada a Terrassa de les relíquies de Sant Antoni M. Claret.
La benedicció del nou temple de la Sagrada Família.
Inauguració de les obres d’ampliació de la Biblioteca Soler i Palet.
Commemoració del IV centenari de l’erecció canònica d’Octavario de la confraria de la Minerva.
La celebració de la concessió pontifícia de l’elevació de l’església parroquial del Sant Esperit a Basílica Menor, amb la celebració una missa pontifical oficiada pel bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, acabat l’acte amb un solemne Te Deum.
La celebració del VII centenari de l’Escapulari del Carme.
La inauguració del nou temple del Roser a les Fonts.
Arribada procedent de Portugal d’una imatge de la Mare de Déu de Fàtima que es va entronitzar al nou temple de la Sagrada Família.
I, finalment, la inauguració, el 10 de novembre de 1951, del nou grup escolar Bisbat d’Egara, beneit pel bisbe Sanahuja, recent anomenat màxim prelat de la diòcesi de Cartagena-Murcia. La nova escola, situada al carrer de Sant Marià, num. 46, era obra de l’arquitecte municipal Josep Pratmarsó.

L’11 de novembre de 1951 es van celebrar diversos actes per clausurar el quinzè centenari: a l’ara Basílica del Sant Esperit es va oficiar un solemne Pontifical presidit per l’arquebisbe de Tarragona, Arriba i Castro i, com a concelebrants, el bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, el de Cartagena-Múrcia, Ramon Sanahuja; el de Colofón, Fra Maties Solà i l’abat de Montserrat Aureli M. Escarré.
La font de Sant Nebridi / Fons Ragon-Amat

Després, a l’Ajuntament tingué lloc una sessió acadèmica i els corresponents parlaments de clausura, comptant amb la presència del director general d’afers eclesiàstics, Marià Puigdollers.
Els presents, acabat l’acte, es traslladaren a la plaça de l’església de Sant Pere on es va col·locar una placa que donava nom a la plaça amb el nom de Rector Homs, en record del que va ser rector de la parròquia de Sant Pere des de l’any 1916 al 1936, període en què es va dur a terme la restauració de les esglésies de Sant Pere i les més importants excavacions arqueològiques dins el recinte i les conseqüents troballes de les restes de la catedral d’Ègara

Seguidament, i com a últim acte de cloenda i com a testimoni de les celebracions del quinzè aniversari, el bisbe Sanahuja inaugurà una font dins del recinte de les esglésies, adossada a la paret que dóna a la plaça del Rector Homs.
Aquesta font, obra de l'artista Santiago Padrós, està formada per un mosaic amb la representació de Sant Nebridi, bisbe egarenc del segle VI i una pedra de basament amb el següent epígraf: Commemoratio XV centenarii fundationis Sedis Episcopalis Egarensis.

Tot aquest seguit de celebracions i la importància que se li va donar, va ser el punt de partida per començar a deixar enrera les penalitats de la postguerra i encetà un nou període cultural, malgrat totes les deficiències del moment.

 

Fonts colsultades:
AMAT. El XV Centenario de la Sede Episcopal de Egara. Fons Miquel Palomares.
CASTELL, J., PALOMARES, M. i TORRELLA, F. Tarrasa i los Tarrasenses. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa 1966
FIGUERAS i VIGARA, Pere. 1935-1985. 50 anys d’història gràfica de Terrassa. Arxiu Tobella.Terrassa1985
La Vanguardia. 30 abril 1950
Tarrasa (diari local). 9 febrer 1950
Tarrasa.(diari local) 13 febrer de 1950
Tarrasa.(diari local) 13 abril 1950


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada