Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 11 de juny de 2014

Environaments efímers a Terrassa



Els environaments efímers són monuments o environaments que s’erigeixen de manera provisional en determinades celebracions, que, després, són desmuntats. Normalment no tenen altra utilitat que la pura representativitat. Són eixos arquitectònics, visuals, al voltant dels quals s’efectuen diversos actes religiosos, politics o commemoratius o, senzillament, festius. Els materials són senzills – fusta, cartró, guix, tela o vegetals –  i la seva forma generalment, imita formes arquitectòniques reals. En concret, art conceptual.


Arcs en honor al rei Ferran VII / AMAT

El Portal del Rei i arc del Triomf de Sant Francesc

El rei Ferran VII visità Terrassa el  9 d’abril de 1828.  Per  poder-lo rebre al capdamunt del carrer Topete, s'hi va aixecar un portal de nova planta d'estil neoclàssic.. Aquesta portalada adoptaria el nom de portal del Rei i el novell carrer Topete el nom de carrer d’en Ferran. Continuant per la ruta que seguiria el rei, al principi del passeig, on comença l’actual carrer de la Font Vella i que en aquell temps portava el nom de Sant Francesc, es va aixecar un altre portal de les mateixes característiques que el primer, però amb només un arc triomfal.

El portal del Rei no va ser  un environament efímer ja que no es va enderrocar fins al 1861. Mentrestant  va servir de portal de la vila. L’arc del triomf de la Font Vella es va desmuntar tot seguit. (vegeu en aquest blog “La visita del rei Ferran VII”


Arc aixecat en honor a la reina Isabel II / proc. Rafael Aróztegui

Isabel II

Una altra visita reial va ser la de la reina Isabel II  l' 1 d’octubre de 1860. Va arribar a l'estació del Nord en un tren reial, procedent de Montserrat.. Per donar-li la benvinguda, l’ajuntament va fer aixecar, davant de l’estació, un arc del triomf fet amb mata i boix, amb una dedicatòria. (vegeu en aquest Blog “ la visita d' Isabel II a Terrassa”)


Primer monument als Caiguts /Carles Duran-AMAT

Monument als Caiguts per la independència Nacional

Per fer un homenatge als màrtires de la independencia nacional, el dia 2 de maig de 1940 es va celebrar un acte de reindivicació nacional. Era un homenatge  als  morts de la Guerra de la Independència i  de la Guerra Civil. L’acte, organitzat per l’Organizacion Juvenil, es va fer a la plaça de Clavé en la seva confluència amb la rambla d’Ègara. Allà s’aixecà un altar al peu d’un obelisc, on es va celebrar una missa i un seguit de parlaments, davant la presència de les autoritats locals .L’obelisc fet de fusta amb un altar al seu peu. A la part davantera portava el lema següent «España y su revolución N-S-. 1808 – 1936. presentes!!!». També portava a cada cara les insígnies de la Falange Española, el jou i les fletxes.

Una de les falles de Sant Pere / proc. Miquel Verdaguer

Crema de Falles

Un tradició del barri de l’Antic Poble de Sant Pere era la Crema de la Falla, el vespre del dissabte de seva Festa Major. En un principi, els anys quaranta i cinquanta, aquest acte era organitzat pel Joves d'Acció Catòlica del Casal de Sant Pere per la vigília de Sant Pere. La falla era davantejada per una espectacular traca de punta a punta del carrer Major de Sant Pere. El tema de la falla era el parer desagradable del veïnat en una imatge o símbol com element crític. Temes com el pont de Sant Pere, el pas nivell, els burots etc. eren els més satiritzats. La primera falla es va cremar l’any 1943 i l’última d’aquesta primera fase es va celebrar l’any 1960. No és fins l’any 1980, amb la recuperació de les festes i com a  element crític, el pas a nivell, que es tornà a bastir una falla que va arrelar de nou en festes posteriors fins l’any 1990 que es va celebrar l’última.

A finals dels anys 80 i bona part dels 90 als barris de Les Arenes, La Grípia i Can Montllor, en la seva Festa Major, un dels actes singulars  era la crema d' una falla.

La torre Eifell / M. Rosa Raspall
Torre Eiffell

El dia 22 d’abril 1984 s’inaugurava la nova plaça de Catalunya, de prop de 9.000 m². La plaça, la formen  l'enjardinament, un brollador, un amfiteatre i l' escultura mòbil el Drac Màgic de Àngel Màdico. A l’amfiteatre es celebren cada any sessions de jazz dins el Festival de Jazz de Terrassa. El mateix any 1984 es configurava la nova Associació de Veïns de l’Escola Industrial – Plaça de Catalunya, que va instaurar la Diada de Catalunya com el dia de la festa major del barri. En la Festa Major del 1988 es va environar la plaça amb la construcció d’una espectacular reproducció de la Torre Eifell que va presidir els actes festius. Reproducció de la Torre Eiffel de tres pisos i de gairebé 20 metres d’alçada i, de 10 metres d’amplada a la base. La va construir  el fuster Antonio González, qui va necessitar una grua pel seu muntatge. 

La torre del Palau de pa / AMAT

La Torre del Palau de pa

El Gremi de Flequers organitzava, l' última setmana d’octubre del 1990, la «III Setmana del Pa», per promocionar el pa i les seves varietats. El dissabte dia 27 els flequers van aixecar una monumental Torre del Palau de pa al centre de la plaça Vella. Es va descobrir il·luminada coincidint amb l’obertura  de l'estand que el gremi havia instal·lat a la mateixa plaça, que distribuïa gratuïtament pa de totes les varietats. La torre d’una alçada de 5 m. i un diàmetre d' 1’5 m., estava recoberta amb 300 kilos de pa sec.

Catifa i altar del Corpus / AMAT

La processó del Corpus

El Corpus Cristi és una festa de l’església catòlica destinada a celebrar l' Eucaristia. Una de les parts de la festa és la processó per carrers de la vila. Al pas del seguici professional s’engalanen els carrers i façanes amb catifes, domassos o embrancades. Per confeccionar les catifes s’utilitzen diversos tipus de materials com serradures acolorides, sorra i principalment vegetals, principalment ginesta. Durant els anys cinquanta i part dels seixanta tant a les parròquies del Sant Esperit com a la de la Sagrada Família se  celebraven concursos per premiar  la catifa més artística.

Una altra de les tradicions era  el secular costum d’instal·lar altars efímers al llarg del recorregut. Els altars, muntats a càrrec del veïnat, eren fets d’elements i  aixovar i engalanats amb material vegetal més luxosos que els altars convencionals.

El Corpus del poble de Sant Pere tenia com a fet peculiar l’"embrancada"  de façanes. Aquest costum d’engalanar el carrer "embrancant-lo", que ja  trobem en diversos Corpus barcelonins del segle XV, era la manera que la gent senzilla aportava per al  seu environament ja que econòmicament  resultava gratuït, puix només s'havia d’anar al bosc i recollir branques, heures i flors, principalment ginesta, per al  seu bastiment.



Nadal

També s’ha de fer menció als environaments nadalencs com són l’arbre de Nadal, el pessebre del Raval i les llums als carrer (vegeu en aquest blog “El cicle nadalenc”)



Fonts consultades:

AA.DD. Terregada. Ajuntament de Terrassa. Edicions el Mèdol. Tarragona 1991

Programa de Festa Major del Barri de l’Escola Industrial-plaça de Catalunya. 1984

VERDAGUER, Joaquim. Centenari de l'agregació del poble de Sant PEee a Terrassa i Sabadell (2006). Associació de Veïns de l’Antic Poble de Sant Pere. Terrassa 2004                              




1 comentari:

  1. Al parc de Vallparadís pujant a la muntanyeta, fa cinc o sis anys, s'hi va construir una torre del Palau, amb tapia (fang i palla) era petita però hi cabia gent a dintre.

    Era bonica i no sé per quin motiu la van enderrocar uns anys després

    ResponElimina