El barri del Roc Blanc és
hereu del barri de la Maurina. Deu297 m .)
que corona el barri a la seva part de ponent i que fa referència a la «Pedra Blanca» que separava les
parròquies de Sant Pere i Santa Maria del Toudell». El barri té una superfície
de 0’38 km. ²
En aquest sector en el
segle XVII varen penjar unes dones acusades de bruixeria.
 |
| Bruixes penjades prop la Pedra Blanca / AHCT |
El barri de la Maurina començà a
formar-se a partir dels anys 40 del segle XX amb la forta arribada d’immigrants
del sud d’Espanya. Les primeres construccions, modestíssimes, van generar la
denominació de «Barrio de las Latas». Les primeres cases es van
edificar a mitjans dels anys quaranta
prop dels que després van ser els carrer
de Calderón de la Barca
i de Mallorca i, a continuació, els carrer d'Orà i del Duc de Gandia. També
prop de la carretera d’Olesa a finals dels anys 40, seguides d’altres als
carrers de Bailén i Nàpols, al vessant de l’anomenat torrent de les Gueraldes,
on no s’aconseguí l’enllumenat públic fins als anys setanta.
 |
| El torrent de les Gueraldes / AMAT |
Una zona que era
coneguda despectivament com les cases del «Femer
del Faba», en relació a l'abocador d'escombraries que hi havia més enllà de
la carretera d'Olesa. A principis dels 60 es coneixia el sector com la «Isla Perdida». La forta immigració dels
anys cinquanta va accelerar el desenvolupament urbanístic de barri. Per
solucionar algunes deficiències es va crear la Comissió Local
Pro-Edificis Religiosos i Culturals que va portar al barri, l'any 1956, l 'establiment de la Casa de Formació Professional
dels Salesians, que donaren cobertura a l’ensenyament en el barri. L'any 1961
s'inaugurava el Grup Escolar Germans Amat al carrer d'Atenes.
 |
| La "Isla Perdida" / AMAT |
El barri de la Maurina farcit de torrents
també va patir les conseqüències de la rierada de l'any 1962. Però el fet que
va marcar el barri va ser la construcció del transvasament que va esqueixar la
zona per la meitat. La incapacitat d’absorbiment del col·lector de la Rambla i els estralls que
va ocasionar va fer que la Confederació Hidrogràfica dels Pirineus Orientals
procedís a desviar la riera del Palau, per mitjà d'un transvasament. El curs de
la riera, que, a l'alçada de l'avinguda de l'Abat Marcet girava cap al sud i
s’adreçava cap a la Rambla ,
va ser desviat de manera que continués en línia recta cap al sud-oest per
enllaçar amb el torrent de La Maurina. ALa Maurina Sud.
 |
| Un carrer de la "Isla Perdida" / AMAT |
L’aïllament a què va estar
sotmesa durant anys la zona sud era producte de l'hipotecament urbanístic de la
part de llevant del barri, la més propera als Salesians, pendent del Pla
especial del Roc Blanc. Aquest pla fou desenvolupat per la Societat Municipal
de l'Habitatge (SOMUHATESA) per tal de promocionar habitatges protegits de
qualitat per a famílies amb pocs recursos.
 |
| Camí per anar a la "Isla Perdida" /AMAT |
Des de l'Ajuntament s'impulsava una
iniciativa pionera a Catalunya. L'any 1991 es col·locava la primera pedra de
les obres d'urbanització d'un jove i modern barri. En contra del costum
d’enterrar la “primera pedra”, aquesta vegada es tractava de la col·locació
d’un gran monòlit de quasi dos metres d’alçada, en el qual hi ha una gran placa
metàl·lica amb la llegenda següent: «L'acte d'inici de la construcció
d'aquest nou barri del Roc Blanc va tenir lloc el 7 de maig de 1991 sota la
presidència de l'Excm. Sr. Manuel Royes, alcalde de Terrassa». La pedra és
blanca fent lloança al topònim «Roc Blanc o Pedra Blanca». El monòlit es
conserva en el parc que hi ha entre el carrers de Sicília i d' Icària.
 |
| Col·locació de la primera pedra del nou barri del Roc Blanc / AMAT |
El dia 12 de març de 1995 s’inaugurava
la plaça del Roc Blanc. Una plaça de 4.200 m² voltada d'una porxada i una pèrgola
central, amb zona de passeig, de jocs infantils i un espai per fer-hi activitats a l' aire lliure. En
una de les columnes es va descobrir una placa que està encapçalada amb l’escut
de la ciutat i porta la inscripció següent: «La plaça del Roc Blanc / ha
estat inaugurada el dia d’avui / per l’alcalde de Terrassa / 12 de març de 1995".
 |
| Inauguració de la plaça del Roc Blanc / AMAT |
Per tal de vertebrar el
barri amb el de la Maurina
també s'inaugurà, aquest mateix dia, un nou i ampli pont sobre el transvasament
unint el carrer Dom Bosco. Tot i això en la novella zona es formà una
associació de veïns que va aconseguir la segregació del barri de la Maurina
L'any 1999 s’acabaven les
dues últimes promocions de pisos situats entre els carrers de Sicília i de Dom
Bosco.
El conjunt del barri es
complementa amb un ample i llarg passeig enjardinat que presenta una imatge singular a vista d'ocell.
 |
| El Passeig del Roc Blanc / AMAT |
El dia 30 de gener de
2011en un espai del parc central, al qual s’anomenà des d’aquest dia «Jardins
de Rómulo Piñol», es va inaugurar un monòlit en homenatge a pare Ròmul, amb la
presència de l’alcalde, Pere Navarro, i membres de la comunitat salesiana i
antics alumnes.
 |
| Monòlít dedicat al pare Ròmulo Piñol / AMAT |
Monòlit obra de l’escultor
Salvador Farrés amb un medalló de bronze amb l’esfinx del pare Ròmul Piñol, amb
una inscripció a sota «Al pare Rómulo
Piñol i Areste. Maials 1913 – Barcelona 2000. Fundador de l’obra salesiana a
Terrassa 1957. En reconeixement a la seva tasca promoció educativa i social al
nostre barri. Terrassa 30 de gener 2011». El pare salesià Rómulo Piñol i
Areste (Maials, 1913 – Barcelona, 2000) va ser el fundador de l’obra salesiana
a Terrassa. Va arribar a Terrassa el 1957 i va impulsar l' obra i el col·legi
de l’ordre salesiana a la ciutat. Va desenvolupar un immens treball educatiu, social i humà en el
barri de la Maurina. Va
tenir un paper destacat en l’ajut a la gent pobra i en les seves necessitats
bàsiques. Va promoure la construcció d’un grup d’habitatges socials al carrer
de Sicília. Va crear un oratori festiu per aixoplugar els nens que jugaven pels
carrers. El pare Piñol seria el primer rector de la nova parròquia de Maria
Auxiliadora.
Fonts consultades:
LOZANO, Ferran, ROMERO, Jesús i VERDAGUER, Joaquim. Els carrers de Terrassa. Ajuntament de
Terrassa. 1995
CARDELLACH, M. Teresa; SOLER, Joan;
VERDAGUER, Joaquim. Els noms de Terrassa.
Ajuntament de Terrassa. 2007
BOIX,
Josep. Recuerdos del Roc Blanc, un barrio
local en marcha. Diario Terrassa. 25
maig 1996. p. 26
BOIX,
Josep. La Isla
perdida. 50 años despues. Diari de Terrassa, 12 oct. 2001. p. 11
MAS,
Cristina. Roc Blanc i los niños hicieron
el resto. Diari de Terrassa, 5 juny 2004. p. 14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada