Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 11 de juliol de 2015

La “Isla Pedida” i el barri del Roc Blanc

El barri del Roc Blanc és hereu del barri de la Maurina. Deu al seu nom al turó (297 m.) que corona el barri a la seva part de ponent i que fa referència a la «Pedra Blanca» que separava les parròquies de Sant Pere i Santa Maria del Toudell». El barri té una superfície de 0’38 km. ²

En aquest sector en el segle XVII varen penjar unes dones acusades de bruixeria.
Bruixes penjades prop la Pedra Blanca / AHCT
El barri de la Maurina començà a formar-se a partir dels anys 40 del segle XX amb la forta arribada d’immigrants del sud d’Espanya. Les primeres construccions, modestíssimes, van generar la denominació de «Barrio de las Latas». Les primeres cases es van edificar  a mitjans dels anys quaranta prop dels que  després van ser els carrer de Calderón de la Barca i de Mallorca i, a continuació, els carrer d'Orà i del Duc de Gandia. També prop de la carretera d’Olesa a finals dels anys 40, seguides d’altres als carrers de Bailén i Nàpols, al vessant de l’anomenat torrent de les Gueraldes, on no s’aconseguí l’enllumenat públic fins als anys setanta. 
El torrent de les Gueraldes / AMAT
Una zona que era coneguda despectivament com les cases del «Femer del Faba», en relació a l'abocador d'escombraries que hi havia més enllà de la carretera d'Olesa. A principis dels 60 es coneixia el sector com la «Isla Perdida». La forta immigració dels anys cinquanta va accelerar el desenvolupament urbanístic de barri. Per solucionar algunes deficiències es va crear la Comissió Local Pro-Edificis Religiosos i Culturals que va portar al barri, l'any 1956, l'establiment de la Casa de Formació Professional dels Salesians, que donaren cobertura a l’ensenyament en el barri. L'any 1961 s'inaugurava el Grup Escolar Germans Amat al carrer d'Atenes.
La "Isla Perdida" / AMAT
El barri de la Maurina farcit de torrents també va patir les conseqüències de la rierada de l'any 1962. Però el fet que va marcar el barri va ser la construcció del transvasament que va esqueixar la zona per la meitat. La incapacitat d’absorbiment del col·lector de la Rambla i els estralls que va ocasionar va fer que la Confederació Hidrogràfica dels Pirineus Orientals procedís a desviar la riera del Palau, per mitjà d'un transvasament. El curs de la riera, que, a l'alçada de l'avinguda de l'Abat Marcet girava cap al sud i s’adreçava cap a la Rambla, va ser desviat de manera que continués en línia recta cap al sud-oest per enllaçar amb el torrent de La Maurina. A causa d'aquesta infraestructura la part baixa del barri va ser coneguda com La Maurina Sud.
Un carrer de la "Isla Perdida" / AMAT
L’aïllament a què va estar sotmesa durant anys la zona sud era producte de l'hipotecament urbanístic de la part de llevant del barri, la més propera als Salesians, pendent del Pla especial del Roc Blanc. Aquest pla fou desenvolupat per la Societat Municipal de l'Habitatge (SOMUHATESA) per tal de promocionar habitatges protegits de qualitat per a famílies amb pocs recursos. 
Camí per anar a la "Isla Perdida" /AMAT
Des de l'Ajuntament s'impulsava una iniciativa pionera a Catalunya. L'any 1991 es col·locava la primera pedra de les obres d'urbanització d'un jove i modern barri. En contra del costum d’enterrar la “primera pedra”, aquesta vegada es tractava de la col·locació d’un gran monòlit de quasi dos metres d’alçada, en el qual hi ha una gran placa metàl·lica amb la llegenda següent: «L'acte d'inici de la construcció d'aquest nou barri del Roc Blanc va tenir lloc el 7 de maig de 1991 sota la presidència de l'Excm. Sr. Manuel Royes, alcalde de Terrassa». La pedra és blanca fent lloança al topònim «Roc Blanc o Pedra Blanca». El monòlit es conserva en el parc que hi ha entre el carrers de Sicília i d' Icària.
Col·locació de la primera pedra del nou barri del Roc Blanc / AMAT
El dia 12 de març de 1995 s’inaugurava la plaça del Roc Blanc. Una plaça de 4.200 m² voltada d'una porxada i una pèrgola central, amb zona de passeig, de jocs infantils i un espai  per fer-hi activitats a l' aire lliure. En una de les columnes es va descobrir una placa que està encapçalada amb l’escut de la ciutat i porta la inscripció següent: «La plaça del Roc Blanc / ha estat inaugurada el dia d’avui / per l’alcalde de Terrassa / 12 de març de 1995". 
Inauguració de la plaça del Roc Blanc / AMAT
Per tal de vertebrar el barri amb el de la Maurina també s'inaugurà, aquest mateix dia, un nou i ampli pont sobre el transvasament unint el carrer Dom Bosco. Tot i això en la novella zona es formà una associació de veïns que va aconseguir la segregació del barri de la Maurina
L'any 1999 s’acabaven les dues últimes promocions de pisos situats entre els carrers de Sicília i de Dom Bosco.
El conjunt del barri es complementa amb un ample i llarg passeig enjardinat que  presenta una imatge singular a vista d'ocell.
El Passeig del Roc Blanc / AMAT
El dia 30 de gener de 2011en un espai del parc central, al qual s’anomenà des d’aquest dia «Jardins de Rómulo Piñol», es va inaugurar un monòlit en homenatge a pare Ròmul, amb la presència de l’alcalde, Pere Navarro, i membres de la comunitat salesiana i antics alumnes.
Monòlít dedicat al pare Ròmulo Piñol / AMAT
Monòlit obra de l’escultor Salvador Farrés amb un medalló de bronze amb l’esfinx del pare Ròmul Piñol, amb una inscripció a sota «Al pare Rómulo Piñol i Areste. Maials 1913 – Barcelona 2000. Fundador de l’obra salesiana a Terrassa 1957. En reconeixement a la seva tasca promoció educativa i social al nostre barri. Terrassa 30 de gener 2011». El pare salesià Rómulo Piñol i Areste (Maials, 1913 – Barcelona, 2000) va ser el fundador de l’obra salesiana a Terrassa. Va arribar a Terrassa el 1957 i va impulsar l' obra i el col·legi de l’ordre salesiana a la ciutat. Va desenvolupar un  immens treball educatiu, social i humà en el barri de la Maurina. Va tenir un paper destacat en l’ajut a la gent pobra i en les seves necessitats bàsiques. Va promoure la construcció d’un grup d’habitatges socials al carrer de Sicília. Va crear un oratori festiu per aixoplugar els nens que jugaven pels carrers. El pare Piñol seria el primer rector de la nova parròquia de Maria Auxiliadora.

Fonts consultades:
LOZANO, Ferran, ROMERO, Jesús i VERDAGUER, Joaquim. Els carrers de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 1995
CARDELLACH, M. Teresa; SOLER, Joan; VERDAGUER, Joaquim. Els noms de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 2007
BOIX, Josep. Recuerdos del Roc Blanc, un barrio local en marcha. Diario Terrassa. 25 maig 1996. p. 26
BOIX, Josep. La Isla perdida. 50 años despues. Diari de Terrassa, 12 oct. 2001. p. 11

MAS, Cristina. Roc Blanc i los niños hicieron el resto. Diari de Terrassa, 5 juny 2004. p. 14

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada