Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


divendres, 15 d’agost del 2014

Parc de Vallparadís: Zones dels torrents Monner i de les Bruixes (3)



La transformació dels torrents en parc continuà amb l’actuació sobre els torrents Monner i de les Bruixes, per tal de potenciar l’entorn del conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere. Es va convocar un concurs d’idees que garantís la seva conservació i la correcta interpretació científica. La proposta guanyadora va ser la de Riera, Gutiérrez i associats SA.
Torrent Monner / AMAT
El dia 28 de setembre de 1997, l’alcalde Manuel Royes inaugurava, davant de centenars de ciutadans,  la remodelació del torrent Monner. Després dels parlaments, l’acte fou animat amb  un concert de jazz i una festa infantil, amb l’espectacle de Cirquet Confetti. .

L’espai remodelat des del passeig Vint-i-dos de Juliol fins al Pla de Cal Guardiola compta diverses entrades: el mateix passeig, el carrer l’Alcalde Parellada, el de la Rectoria, els corredors dels carrer Pearson i de Salmerón. El que havia estat una zona inhòspita passà a convertir-se en una gran catifa verda de 22.000m.

Aquest tram, que ens ofereix la vista del darrera de la Seu d’Ègara, es va projectar conservant les antigues fonts naturals: la del Tintorer, del Rossinyol, del Singla o de Santa Maria, del Cucut. Aquesta última fou suprimida, i prop d’ella es construí un gran brollador artificial. (vegeu en aquest blog “Vallparadís (6): Les fonts (1)”. Un petit canal artificial recorre tot el parc al llarg d’ 1’5 km., deixa les aigües a la bassa gran de Vallparadís. Destaquen entre les desenes d’’espècies vegetals existents, els plàtans i pollancres centenaris que hi ha en el Pla de Santa Maria i sota el Mur de la Casa Salvans. Un dels al·licients del torrent Monner, exceptuat les esglésies de Sant Pere, són els murs de contenció de la Casa Salvans, obrat l’any 1909, per l’arquitecte Lluís Muncunill. També un altre incentiu és la passera que uneix el carrer de la Rectoria amb el carrer de Salmerón.

En aquest espai s’ha celebrat, des de l’any 1999 fins al 2012, el Picnic Jazz dins el Festival de Jazz de Terrassa. L’endemà del dia de la inauguració del Parc del Torrent de les Bruixes, va coincidir amb la celebració del Picnic Jazz,  en què  es van congregar més de 20.000 persones.
Inauguracions del torrent Monner i de les Bruixes / Fotos Francino
El tram del parc del Torrent de les Bruixes s’inicia  al Passeig Vint-i-dos de juliol i finalitza, després de passar el Pont de Sant Pere, en el seu encreuament amb el torrent Monner en el Pla de Cal Guardiola. Es va inaugurar el 13 de març de 1999 en una petita carpa habilitada a causa del mal temps. L’acte comptà amb l’alcalde de Terrassa i amb la celebració d’una festa infantil.
Torrent de les Bruixes / Amat
Aquest parc és un dels trams  que ha experimentat una transformació més significativa pel que fa  al tractament de la vegetació. De fet , un dels elements més singulars va ser la plantació de més de quatre-cents arbres i cent unitats de mates, la majoria d’ elles amb flor, que aportaren una gran riquesa de colors dins el parc. Un passeig central de 9 metres d’ amplada , l’adequació d’accessos  i places enjardinades i la construcció d’ una passarel·la que uneix el carrer de Bonaventura Castellet amb el de Sant Valentí, són les actuacions més destacades realitzades en el sector.

Des de dalt la passarel·la, de 62 metres de llargada, es pot gaudir d’una vista incomparable del parc; les esglésies i el pont de Sant Pere. També es pot gaudir d’una visió espectacular des del mirador de Cal Guardiola (plaça de la Quadra de Vallpardís).

També cal destacar la recuperació de la font i rentador de Cal Datzira, com a fonts del torrent de les Bruixes. Aquesta font està situada sota la paret de contenció de la plaça del Rector Homs, prop del pont de Sant Pere.
Torrent de les Bruixes / AMAT
Aquests dos parcs tenen els seus apèndix: El Pla de a la Font de l’Apotecari i el Parc del Nord: El primer està situat en l’espai entre l’avinguda de Jaume I i la línia del tren en el genuí torrent Monner. El parc està a nivell urbà, després de cobrir-lo i aplanar-lo. El seu nom el deu a la Font de l’Apotecari que hi havia en el fondal del torrent dins una caseta d’obra i envoltada de taules per fer-hi pícnic. Actualment en el Pla de l’Apotecari hi ha el monument a la Sardana, que es va aixecar a la plaça dels Drets Humans, en motiu la festa de celebració de “Terrassa Ciutat Pubilla de la Sardana”, i que posteriorment va ser manllevat al Pla de l’Apotecari  a causa de les obres de l’estació FFCC de la Generalitat. També forma part d’aquest sector, la plaça d’Andalusia. En aquesta plaça, el dia 23 febrer de 2003, Dia d’Andalusia, es va inaugurar l’escultura “Amalgama”, obra de l’escultor terrassenc Ramon Suau, que donava personalitat a la plaça.
Torrents de les Bruixes / Rafael Aróztegui
Amb la recuperació de la zona nord del torrent de les Bruixes, més enllà de la línia del tren, cobrint-lo i deixant-lo a nivell urbà, afegint-hi els terreny alliberats de les vies del tren de càrrega i descàrrega  de l’estació. El Parc es va  inaugurar el 15 de maig de 1999. Ocupa 42.000 m² i està farcit de vials de vianants, que poden gaudir de més de 700 arbres d’espècies diferents. Compta amb un impressionant monument escultòric de 6x6 m. titulat “homenatge a Màlevitx”, del prestigiós artista basc Jorge Oteiza.



Fons consultades:

Ajuntament de Terrassa. Vallparadís. El Gran Cor Verd de Terrassa. Tríptic.

Ajuntament de Terrassa. Un projecte per al Conjunt Monumental Esglésies de Sant Pere de Terrassa. Tríptic.

AHCT. Exp. de foment núm. 294/1936. capsa 31

AHCT. Pla General d’Ordenació 1958. Obres Públiques. exp. 5 i 6/1958

AMAT. Llibre d’actes del Ple.núm. 43, 1923-29

AMAT. Llibre d’actes del Ple núm. 51, 1957-1959.10 juliol 1959

BOIX, Josep. Cien años de Urbanismo. Caixa d’Estalvis de Terrassa 1977

Diari de Terrassa. 30 setembre 1997

Diario de Terrassa. 18 Febrer 1995

Diario de Terrassa. 21 Febrer 1995

FIGUERAS, Pere i TAPIOLAS, Judit. Terrassa 1901-1919. Arxiu Tobella. Terrassa 1990

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada